From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França. Al 2014 tenia 501.600 batejats sobre una població de 607.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Vincent Jordy
Archidioecesis Turonensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
França | |||||
Centre – Vall del Loira | |||||
Parròquies | 41 | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 604.000 (2017) (98,21 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | francès | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 6.150 km² | ||||
Limita amb | |||||
Creació | segle iii | ||||
Patrocini | Martí de Tours | ||||
Catedral | Sant Gracià | ||||
Organització política | |||||
• Arquebisbat metropolità | Vincent Jordy | ||||
Lloc web | catholique-tours.cef.fr www catholique-tours.cef.fr | ||||
L'arxidiòcesi comprèn el departament francès de l'Indre i Loira.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Tours, on es troba la catedral de Sant Gracià.
El territori s'estén sobre 6.158 km², i està dividit en 41 parròquies, agrupades en 7 vicariats: Tours centre, Tours nord, Tours sud, Amboise, Château-la-Vallière, Chinon i Loches.
Des del 2002 la província eclesiàstica de Tours comprèn les següents sufragànies:
La diòcesi de Tours va ser erigida al segle iii. El primer bisbe, documentat per sant Gregori, va ser sant Gracià, que va viure a la segona meitat del segle. El testimoniatge de sant Gregori ens permet reconstruir una sèrie episcopal ininterrompuda des del principi de la fundació de la diòcesi; entre els bisbes recordem alguns sants que van entrar en la tradició universal del catolicisme, com ara sant Martí o el propi Sant Gregori, coneguts en particular per la seva fonamental Historia Francorum.
Caesarodunum, la capital del poble celta dels turons, era una civitas i capital de la província romana de la Gàl·lia Lugdunense tercera, com ho demostra la Notitia Galliarum de principis del segle v.[1] Tant des del punt de vista religiós com civil, Tours va esdevenir la seu metropolitana i la província eclesiàstica, formada per les següents diòcesis sufragànies: Mans, Rennes, Angers, Nantes, Quimper (dioecesis Coriosolitum o Coriosopitum), Vannes i Léon (dioecesis Osismorum).
Segons Louis Duchesne,[2] la província eclesiàstica de Tours ja està testificada amb certesa i funcionament des de mitjans del segle v; en particular, els vuit bisbes de la província es trobaren als concilis d'Angers de 453 i de Vannes del 465. Després de la conquesta bretona de Bretanya i la fundació de Nominoë (segle ix), la província eclesiàstica de turonense es va expandir amb les diòcesis de Dol, de Saint-Brieuc, de Tréguier i d'Aleth (posteriorment Saint-Malo).
Des del segle ix l'autoritat de l'arquebisbe de Tours va entrar en crisi pels intents dels reis bretons per a crear una província eclesiàstica independent de Bretanya amb la promoció de Dol com a arxidiòcesi. El conflicte jurisdiccional va durar fins al final del segle xii, quan, amb la butlla Licet primum de l'1 de juny de 1199, el Papa Innocenci III finalment va establir que només Tours era seu metropolitana i que totes les diòcesis bretones n'eren dependents.
El capítol de Tours és el capítol més antic de França i es remunta a l'episcopat de sant Baudí, a mitjans del segle vi.
Durant l'edat mitjana, la seu de Tours va tenir un gran prestigi i, en una carta dirigida a Carles el Calb, el papa Adrià II la considerà la segona diòcesi francesa més important. Aquest prestigi es va deure sobretot a la presència de la basílica de sant Martí, un centre religiós d'importància primordial, al voltant del qual s'havia construït un monestir benedictí abans de mitjans del segle vi. Alcuí, que va viure entre els segles viii i ix, va establir una escola que va copiar i lliurar antics manuscrits sagrats i profans.
A l'edat mitjana, es van celebrar importants concilis regionals a Tours. El primer dels quals del que es té memòria és el celebrat al novembre de 461, en el qual no només van participar alguns bisbes de la Lugdunensa tercera, sinó també altres bisbes que havien anat a Tours per a la festa de Sant Martí, incloent Lleó de Bourges i Germà de Rouen.[3] Es van celebrar altres 567, el 755 (on es va recomanar fixar l'inici de l'any segons el calendari a Pasqua), el el 813, el 1055 i el 1163. Aviat, les decisions dels concilis de Tours es van fer conegudes a tota França i es van convertir en part dels libri canonum, que eren la base del dret canònic de l'Església.[4]
A mitjans del segle ix, la invasió normanda va marcar una crisi en la vida de l'arxidiòcesi. El cos de Sant Martín va ser traslladat a Auxerre el 853 i es va enviar un exèrcit de 6.000 homes per recuperar-lo el 884. L'abadia de San Martí tenia a partir del 845 abats laics, ja que el títol abacial va ser heretat pels ducs de França, que amb Hug Capet el 987 es van convertir en rei.
En 1096 la peregrinació a la tomba de Sant Martí feta pel papa Urbà II va ser el primer d'una llarga sèrie de peregrinacions papals que van continuar al segle xii: Pasqual II el 1107, Calixt II el 1119, Innocenci II el 1130, i Alexandre III el 1163 van anar a Tours per venerar les relíquies. Va ser en Tours que Alexandre III va excomunicar l'antipapa Víctor IV.
A partir de l'any 1170, amb l'arquebisbe Joscion, es va iniciar la construcció de la catedral gòtica, dedicada a San Gacià el 1356, que es va completar el 1547.
Una altra abadia important de Tours va ser la de Marmoutier, construïda per Sant Martín als afores de la ciutat, a prop de les coves on Sant Gacià ja havia celebrat la missa. L'abadia va ser devastada pels normands, que van matar 120 dels 140 monjos. Posteriorment, l'abadia va resorgir, fins al punt que en el segle xi tenia 101 sucursals, de les quals 10 es trobaven a Anglaterra.
En 1562 l'abadia de Marmoutier va ser saquejada pels hugonots, que en el mateix any també van cremar les relíquies de Sant Martí conservades a la basílica del mateix nom. Es conserven només una part del crani i un braç.
Durant la revolució l'abadia de Sant Martí va ser gairebé totalment destruïda, però va ser reconstruïda en el segle xix, impulsada per l'arquebisbe cardenal Guillaume-René Meignan.
Seguint el concordat amb el butlla Qui Christi Domini del papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, la metròpoli de Tours es va reduir a causa de la supressió de les diòcesis de Dol, Saint-Pol-de-Leon, Saint-Malo i Tréguier. El 1855, la nova diòcesi de Laval es va convertir en sufragània de Tours. Una altra disminució de la província eclesiàstica de Tours es va produir el 1859, quan Rennes es va erigir com a seu metropolità, restant a Tours les diòcesis bretones de Vannes, Quimper i Saint-Brieuc.
Després de la reorganització de les circumscripcions eclesiàstiques franceses feta el 8 de desembre de 2002, la metropolia turonese va ser canviada per complet, assignant-se a la província eclesiàstica seus diocesanes que mai, en la història de Tours, havien estat el seus sufragànies.
L'arxidiòcesi de Tours conserva el catàleg episcopal més antic del cristianisme després del Liber pontificalis de l'església de Roma,[5] i és el compilat per sant Gregori en l'últim capítol de la seva Historia Francorum (escrita l'any 594). Hi ha diversos catàlegs episcopals que segueixen el de Gregori i que solen distingir-se en dues sèries: aquelles que mostren els anys (i de vegades els mesos i dies) de l'episcopat (i de vegades els anys i / o mesos de seu vacant); i els que informen la llista episcopal simple sense dades cronològiques. En alguns casos, els catàlegs amb xifres mostren anacronismes evidents, a causa d'errors en la còpia d'alguns amanuenses medievals.
A finals del 2014, la diòcesi tenia 501.600 batejats sobre una població de 607.000 persones, equivalent al 82,6% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 274.620 | 350.000 | 78,5 | 341 | 321 | 20 | 805 | 40 | 1.004 | 295 | |
1970 | ? | 436.124 | ? | 321 | 273 | 48 | ? | 71 | 1.054 | 296 | |
1980 | 423.030 | 486.884 | 86,9 | 264 | 218 | 46 | 1.602 | 1 | 67 | 805 | 300 |
1990 | 453.000 | 520.000 | 87,1 | 217 | 171 | 46 | 2.087 | 9 | 62 | 720 | 300 |
1999 | 436.400 | 545.500 | 80,0 | 181 | 144 | 37 | 2.411 | 15 | 45 | 523 | 82 |
2000 | 426.023 | 568.031 | 75,0 | 180 | 144 | 36 | 2.366 | 15 | 43 | 501 | 81 |
2001 | 414.662 | 568.031 | 73,0 | 171 | 141 | 30 | 2.424 | 15 | 38 | 485 | 77 |
2002 | 420.042 | 554.345 | 75,8 | 165 | 133 | 32 | 2.545 | 14 | 41 | 489 | 77 |
2003 | 385.030 | 554.003 | 69,5 | 152 | 126 | 26 | 2.533 | 16 | 35 | 449 | 77 |
2004 | 347.456 | 560.413 | 62,0 | 143 | 122 | 21 | 2.429 | 16 | 29 | 429 | 76 |
2010 | 503.000 | 597.724 | 84,2 | 117 | 102 | 15 | 4.299 | 21 | 20 | 387 | 44 |
2014 | 501.600 | 607.000 | 82,6 | 118 | 88 | 30 | 4.250 | 27 | 33 | 331 | 41 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.