Baetulo
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Baetulo (llatí: Baetulo, en ibèric 
, Baitolo) és una ciutat que fundaren els romans en un turó vora el mar cap a l'any 100 aC,[1] on actualment se situa la ciutat de Badalona. El recinte emmurallat de la ciutat ocupava un espai aproximat d'11 hectàrees i formava part d'un projecte de fundacions properes al litoral mediterrani.[2] Cal destacar l'excepcionalitat de Baetulo, atès que a Catalunya hi ha pocs exemples de ciutats habitades en l'actualitat que tinguin unes restes d'aquesta magnitud. La declaració de Baetulo com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el 1995, confirmà definitivament aquesta excepcionalitat.
| ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic i ciutat romana  | |||
|---|---|---|---|---|
| Altres noms | Baitolo (ibèric) Baetulo | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Hispània Tarraconense (Antiga Roma) i Badalona (Barcelonès) | |||
| Localització | actual Badalona | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 20 m | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 7 novembre 1995 | |||
| Identificador | RI-55-0000107 | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | zona arqueològica | |||
| Codi BCIN | 2064-ZA | |||
| Codi BIC | RI-55-0000107 | |||
| Id. IPAPC | 9534 | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| segle I aC-segle V | activitat | |||
| 1925- | excavació arqueològica | |||
| Arqueòleg | Josep Maria Cuyàs i Tolosa Joaquim Font i Cussó Josep de Calassanç Serra i Ràfols Pepita Padrós i Martí Montserrat Comas Solà | |||
| Troballa arqueològica | Termes Decumanus, Cardo Maximus i un conjunt de botigues i habitatges Domus dels Dofins Domus de l'Heura Piscina privada (Jardí de Quint Licini) Venus de Badalona Tabula Hospitalis Conducte d'aigües Fonaments del teatre romà Restes d'un carrer i d'un podi Restes de la base del temple a l'església Santa Maria Esteles ibèriques | |||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Museu de Badalona | |||
La ciutat va ser fundada pels romans ex novo sobre el turó d'en Rosés, limitat per les rieres de Canyet i Matamoros, i el mar. La ciutat era continuadora del poblat ibèric del Turó d'en Boscà, on se situava la seca ibèrica de Baitolo. Aquest poblat fou abandonat entorn de l'any 100 aC, i poc després, al primer quart del segle i aC, es fundà la nova ciutat romana.[3] Aquesta datació s'ha pogut obtenir gràcies als estudis a partir dels estrats d'anivellació i la preparació del terreny per a construir-hi; per les restes arqueològiques, principalment materials ceràmics de vernís negre procedents d'excavacions antigues i, per tant, sense un context estratigràfic; i pel sistema constructiu del recinte emmurallat. La ciutat romana apareix esmentada a l'obra de Pomponi Mela De Chorographia, de l'any 43-44 dC, i en la Naturalis Historiae de Plini el Vell, del segle i dC.[4]
Entre les primeres estructures localitzades hi ha un suburbium a l'Illa Fradera, sota l'actual estació de Badalona Pompeu Fabra, que degué acollir la població mentre es bastia la nova ciutat.[3] En una excavació urbana a la plaça Alcalde Xifre es va trobar un segment de la Via Augusta amb edificis de tipus metal·lúrgic industrial i un altre amb nombrosos stylus, tots datables de final del segle ii aC, que encaixarien amb una possible funció militar administrativa dels moments anteriors a l'establiment de la ciutat de Bètulo.[5] Posteriorment, als anys 90-80 aC o bé 80-70 aC segons l'autor, es construí, la nova ciutat, dissenyada sobre un pla ortogonal,[1] la qual constituí una vertadera població iberoromana, per tal com els pobladors no eren pas colons itàlics ans indígenes ibers, com ho prova el fet que gairebé tota l'epigrafia de la primera meitat del segle i aC a Bètulo és en ibèric, i els noms de tots els ciutadans coneguts per aquest període també són ibèrics.[3]
Més tard, Plini qualifica Bètulo d'oppidum civium romanorum, una fortificació de ciutadans romans, de manera que en algun moment abans de la segona meitat del segle i dC la ciutat degué rebre colons itàlics. A més d'urbana defensiva, neix també com una forma de complir la reforma de l'exèrcit de Màrius, que donava terres als legionaris veterans. El repartiment entre els colons va ser d'una propietat petita i mitjana, i la colonització per tot el territori de Baetulo va ser força dispersa.[4] Amb el temps, la ciutat també es va tancar dins d'una muralla.[1]
Va ser una ciutat molt dinàmica.[1] Sobretot durant el període de més prosperitat, l'època d'August, amb una economia agrícola especialitzada en la producció i exportació de vi, i que durarà fins a bona part del segle i. Es pensa que durant aquest període es va embellir la ciutat, i es va renovar els edificis vells.[4]
A partir de finals del segle i dC i durant el segle ii, s'hi fan canvis, amb la inutilització de canalitzacions i clavegueram, i amb el canvi de funció d'algunes de les cases benestants de la part alta de la ciutat, per una nova activitat artesanal, industrial o comercial, o fins i tot residències més humils, mentre que les residències de les famílies benestants es traslladarien a les villae escampades pel territori.[4] Tanmateix, en aquest moment, justament a final del segle i dC, Baetulo assoleix la categoria de municipium[1] i el ius latii, d'ençà es troben documents a les institucions, i els seus magistrats als documents epigràfics.[4]
Tot i que ençà el segle iii la ciutat comença a decaure, s'ha documentat estratigràficament una continuïtat d'hàbitat a la part baixa de la ciutat fins a les darreries del segle v i els inicis del segle vi, amb unes quantes fases constructives i cronològiques.[4]
Les restes arqueològiques de Baetulo es van començar a excavar de manera regular a partir del segle xx. Abans de la Guerra civil, fou l'Agrupació Excursionista de Badalona, fundada el 1925, la que encapçalà la secció d'arqueologia i història de la ciutat.[6] Durant la guerra, entre 1934 i 1936, Joaquim Font i Cussó excavà en el Clos de la Torre, uns terrenys que romanien sense edificar de l'edat mitjana, posant al descobert nombroses restes, com una Venus o unes pollegueres de la muralla. En la mateixa època, s'impulsa un primer museu propietat de l'agrupació. Al final de la guerra, el 1940, moltes troballes foren espoliades i traslladades a Barcelona i l'agrupació fou dissolta.[7]
Després de la guerra, fou Josep Maria Cuyàs qui reprengué les excavacions de les restes romanes, però només ho podia fer en moments puntuals, bàsicament per motiu d'obra, fins a 1954, quan Josep de Calassanç Serra i Ràfols el nomena Comissari d'Excavacions Locals de Badalona. Les excavacions esdevingueren més nombroses i les restes més importants. El 1955, Cuyàs va descobrir les termes de Baetulo, i pel seu magnífic estat de conservació, a les autoritats els va resultar impossible el soterrar-les o ignorar-les.[8] El mateix any es posa la primera pedra del museu, que se situarà sobre les termes, i que fou inaugurat el 1966.[9]
El 1979, es va tornar a excavar el solar del Clos de la Torre, car s'hi volia construir uns edificis destinats a habitatges i a la projecció d'una plaça. Un cop construït l'edifici, fou declarat il·legal pel Tribunal Superior de Justícia, s'enderroca i passa a propietat pública. Es torna a excavar ara en extensió, i a conseqüència de la importància de les restes trobades, la decisió per part del Museu i l'Ajuntament va ser conservar el terreny com a zona arqueològica i representà una nova línia d'actuació pel que fa a la preservació del patrimoni badaloní.
Durant els anys setanta i vuitanta, també s'inicia una lluita per aconseguir el retorn de les restes arqueològiques de Badalona que es trobaven al Museu Arqueològic de Barcelona. El 1981, s'aconsegueix el retorn de la Venus de Badalona i, posteriorment, la Tabula Hospitalis, l'estela ibèrica de Can Peixau o les pollegueres de la muralla.[7]
A banda del nucli urbà, circumscrit al barri de Dalt de la Vila, a Badalona també s'han excavat un seguit de vil·les escampades per l'actual territori badaloní, algunes de les quals ja no es conserven avui dia, com can Peixau, al Raval, on es trobà una estela ibèrica.[7] Aquestes vil·les eren centres de producció agrícola i ramadera situades en àmbits rurals.
Els darrers anys les troballes han continuat, sempre vinculades a excavacions d'urgència en obres urbanes, i les aportacions al patrimoni no s'han aturat. Així, entre 2006 i 2009, en el context de les obres de l'estació de Badalona-Pompeu Fabra de la línia 2, a l'Illa Fradera, es trobà un primer nivell del primer quart del segle i aC amb edificis destinatgs a habitatges; un segon nivell que va del 40 aC al segle i dC amb un complex terrisser, i finalment restes d'un ús agrícola i de necròpolis, que s'estenen fins al segle ii dC. Les troballes foren traslladades al museu, però el jaciment no fou conservat.[10][11] Més tard, el 2017, durant les obres de la via lateral de la c-31, prop de ca l'Andal, es varen trobar un conjunt de domus del segle i aC, amb paviment, pintures murals i un mosaic sencer ben conservat, a més de rases de vinya al turó d'en Rosés que confirmen que llavors la vinya ja era part del paisatge de Bètulo.[12] A més, es va trobar la claveguera del cardo maximus i una línia més d'insulae, que s'alineava amb la part nord de l'autopista, fet que confirma que la ciutat era més gran que no es pensava.[13] A més, el 2019 es va trobar una vil·la romana als terrenys de l'antiga fàbrica l'Estrella[14] i, en unes altres excavacions, un segment de la via Augusta a la plaça Alcalde Xifre durant la construcció d'una promoció de cases; les troballes incloïen uns primers nivells ibèrics del segle iv aC, un obrador metal·lúrgic del segle ii aC, un ustrinum del segle i dC, un mausoleu i un edifici coronat amb un absis de funció desconeguda del segle v, fet que indica que els suburbis de Bètulo, als laterals de la via Augusta, eren plens d'usos. Aquestes darreres restes sí que hi ha intenció de museïtzar-les incloent-les al museu de Badalona.[15][5]
El setembre de 2020, hom va trobar les restes de dues domus en una intervenció arqueològica al carrer del Temple.[16]
Aquests espais es poden visitar en jornada de portes obertes, coincidint normalment amb l'acte de la Magna Celebratrio.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
