From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Forlì-Bertinoro (italià: diocesi di Forlì-Bertinoro; llatí: Dioecesis Foroliviensis-Brittinoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya. El 2013 tenia 177.000 batejats d'un total 188.500 habitants. Actualment està regida pel bisbe Lino Pizzi.
Dioecesis Foroliviensis-Brittinoriensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Itàlia | |||||
Emilia-Romagna | |||||
Parròquies | 128 | ||||
Població humana | |||||
Població | 188.200 (2019) (159,22 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | italià | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 1.182 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | segle ii (Forlì) 1360 (Bertinoro) 30 de setembre de 1986 (unitat plena) | ||||
Patrocini | Madonna del Fuoco Madonna del Lago San Mercuriale San Rufillo | ||||
Catedral | Santa Croce , Santa Caterina (cocatedral) | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Lino Pizzi | ||||
Lloc web | diocesiforli.it | ||||
La diòcesi s'estén sobre dues províncies de l'Emilia-Romagna:
La seu episcopal és la ciutat de Forlì, on es troba la catedral de la Santa Croce. A Bertinoro es troba la cocatedral de Santa Caterina. A Forlì, a més, hi ha dues basíliques menors: San Pellegrino Laziosi i San Mercuriale.
El territori s'estén sobre 1.182 km² i està dividit en 128 parròquies agrupades en 10 vicariats;
La diòcesi de Forlì es remunta a temps antics. Tradicionalment seu naixement es fixa en el segle ii i se senyala com a primer bisbe a sant Mercuriale, que la crítica històrica moderna el situa vers el segle iv. Encara que la tradició i els historiadors locals han enumerat una llarga sèrie de bisbes en els primers segles, el primer prelat forlivès històricament documentat i sens dubte és Crescente, qui va viure a mitjans del segle vii. Des dels seus inicis, la diòcesi de Forlì era sufragània de l'arxidiòcesi de Ravenna.
A l'edat mitjana el capítol tenia el dret de triar al bisbe, però amb l'edat moderna, aquesta prerrogativa es va perdre. De nou el 1433, el capítol de la catedral, d'acord amb els ciutadans influents, decidiria l'elecció del bisbe, Guglielmo Bevilacqua, en canvi, però, amb la voluntat del Papa Eugeni IV.
En 1428 un incendi va destruir completament una escola de Forlì, deixant només intacta una efígie en paper de la Verge, venerada pels forlivesos des de llavors amb el títol de la Mare de Déu del Foc. Al mateix segle hi ha registrat a Forlì altre miracle sobre una altra imatge mariana, que va ser apunyalada, va vessar sang de la ferida, donant origen a la devoció de Nostra Senyora de la ferida.
Cap a la meitat del segle xvii es va establir el seminari episcopal de Forlì, pel bisbe Giacomo Teodolo.
El 7 d'octubre de 1975 es van agregar a la diòcesi de Forlì les parròquies de la Vall del Bidente, fins llavors incloses a la diòcesi de Sansepolcro.
La diòcesi de Bertinoro va ser erigida en 1360, després del trasllat del bisbat de Forlimpopoli. El primer bisbe de Bertinoro va ser el francès Roberto Boyssel, bisbe de Forlimpopoli des del 1359. Assumint el títol de la nova diòcesi per a ell i els seus successors van heretar el dret a la diòcesi forlimpopolese.[2]
El títol de l'església principal de la nova diòcesi va ser assignat a un petit lloc sagrat edifici de la plaça central de la ciutat, just al costat de l'ajuntament. L'església, dedicada a Santa Caterina d'Alexandria, va haver de ser ampliada. Els treballs es va dur a terme al segle xv. En 1393 les cròniques registren un fet portentós: una creu blava va aparéixer per sobre de la pila baptismal durant onze dies al davant de tot el poble. Des de l'alta edat mitjana l'única font del país estava a la pieve de Santa Maria, que es troba a la Muntanya Cesubeo no gaire lluny de la fortalesa.
A la segona meitat del segle xvi el bisbe Giovanni Andrea Caligari va reconstruir la catedral de Bertinoro i va deixar la seu original al poble Carnevali perquè s'instal·lin al castell, que li va donar el Papa Climent VIII. La pila baptismal va ser traslladat a la nova catedral.[2]
En 1803 el govern francès va declarar suprimida la seu de Bertinoro i va encomanar temporalment a l'arquebisbe de Ravenna, en qualitat de Metropolità. En 1817 es va restaurar la diòcesi de Bertinoro, però com moltes de les propietats de l'església s'havien venut, es trobava en una situació econòmicament miserable.
El 28 d'agost de 1824 sota la butlla Dominici Gregis del Papa Lleó XII la seu Bertinoro es va unir a la de Sarsina. La unió amb Sarsina, especialment problemàtica a causa de la dificultat de la comunicació entre les dues seus, es va retirar al voltant de 1872, quan la diòcesi de Sarsina va tornar a tenir el seu propi bisbe.
El 9 de juny de 1976 Giovanni Proni, bisbe de Bertinoro i coadjutor de Paolo Babini a Forli, va succeir Babini a la seu de Forli, unint així in persona episcopi les dues diòcesis.
El 30 de setembre de 1986, de conformitat amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, es va establir la unió plena de les dues diòcesis i el nou districte eclesiàstic va assumir el seu nom actual.
A finals del 2013, la diòcesi tenia 177.000 batejats sobre una població de 188.500 persones, equivalent 93,9% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 80.115 | 80.350 | 99,7 | 129 | 103 | 26 | 621 | 55 | 293 | 62 | |
1970 | 121.666 | 122.022 | 99,7 | 123 | 92 | 31 | 989 | 39 | 320 | 67 | |
1980 | 143.700 | 144.500 | 99,4 | 153 | 128 | 25 | 939 | 32 | 317 | 140 | |
1950 | 43.000 | 43.000 | 100,0 | 93 | 89 | 4 | 462 | - | 60 | 64 | |
1959 | 40.000 | 40.000 | 100,0 | 88 | 83 | 5 | 454 | 5 | 87 | 64 | |
1969 | 38.444 | 38.542 | 99,7 | 74 | 71 | 3 | 519 | 6 | 99 | 62 | |
1980 | 37.650 | 37.900 | 99,3 | 64 | 60 | 4 | 588 | 9 | 80 | 65 | |
1990 | 171.812 | 173.374 | 99,1 | 195 | 165 | 30 | 881 | 41 | 307 | 127 | |
1999 | 169.369 | 171.603 | 98,7 | 171 | 141 | 30 | 990 | 5 | 36 | 222 | 128 |
2000 | 168.282 | 170.645 | 98,6 | 162 | 136 | 26 | 1.038 | 5 | 32 | 217 | 128 |
2001 | 170.035 | 172.570 | 98,5 | 164 | 135 | 29 | 1.036 | 6 | 34 | 224 | 128 |
2002 | 171.357 | 174.134 | 98,4 | 162 | 134 | 28 | 1.057 | 6 | 34 | 217 | 128 |
2003 | 172.829 | 175.779 | 98,3 | 156 | 126 | 30 | 1.107 | 8 | 34 | 209 | 128 |
2004 | 171.142 | 175.769 | 97,4 | 150 | 122 | 28 | 1.140 | 8 | 33 | 202 | 128 |
2006 | 169.700 | 177.425 | 95,6 | 146 | 119 | 27 | 1.162 | 8 | 30 | 205 | 128 |
2013 | 177.000 | 188.500 | 93,9 | 132 | 106 | 26 | 1.340 | 9 | 31 | 169 | 128 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.