Cant de la Sibil·la
cant litúrgic medieval / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Cant de la Sibil·la o Senyal del Judici (nom que hi rep a l'Alguer) és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa fins que al segle xvi el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer. Considerat com un ritu pagà, aquesta peça de teatre religiós que pronostica l'arribada del Messies i la fi del món i es va anar deixant de representar a les esglésies, de manera que només es conservà intacte a Mallorca i a la ciutat de l'Alguer. L'any 2010, la UNESCO va declarar la representació mallorquina Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. A Catalunya, durant el segle xix, l'interès d'alguns folkloristes per aquest drama litúrgic va començar a impulsar-ne la recuperació.[1]
Forma musical | cançó obra de teatre |
---|---|
Llengua | català |
Basat en | cant de la Sibil·la |
País d'origen | Espanya |
Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat | |
Data | 2010 |
Identificador | RL/00360 |
Representat abans de la missa del Gall, a la Nit de Nadal, el Cant de la Sibil·la el protagonitza un nen o una dona vestits de sibil·la –endevinadora del món pagà– amb mantell de seda i amb una espasa a la mà. La cançó, que s'interpreta habitualment a cappella, té l'origen en una melodia probablement d'origen gregorià amb text traduït al català al segle xiii.[1]