municipi del País Valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Cinctorres és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Castelló | ||||
Comarca | els Ports | ||||
Capital | Cinctorres | ||||
Població humana | |||||
Població | 427 (2023) (12,23 hab./km²) | ||||
Gentilici | cinctorrana, cinctorrà | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 34,9 km² | ||||
Altitud | 907 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Vinaròs | ||||
Dades històriques | |||||
Patrocini | Mare de Déu de les Gràcies | ||||
Dia de mercat | Dimarts | ||||
Festa patronal | Darrera setmana d'agost | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Mireia Mestre | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 12318 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 12045 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 12045 | ||||
Lloc web | cinctorres.es |
El municipi està emplaçat en un petit altiplà entre la muntanya del Bovalar i la vall del riu Calders. Al paisatge de Cinctorres destaquen la Roca Roja i la Roca Parda, separades entre elles per la llera de la rambla de Sellumbres. Al voltant d'aquestes roques és habitual observar el vol dels voltors, que hi nien.
Les seues muntanyes estan poblades en la majoria per pinassa, alzina, enebres, etc. A més d'espècies aromàtiques com l'espígol, farigola, te, poliol, camamilla o sàlvia. Compta amb una abundant fauna: llebres, conills, esquirols, teixons, guineus i senglars.
la Mata | la Todolella Forcall |
|
Portell de Morella | Morella | |
Castellfort |
S'arriba per la CV-125 des de Morella o des del Portell. També per la CV-124 (de menys entitat) des de Forcall o des de Castellfort.
Durant el cretaci inferior hi va habitar Protathlitis cinctorrensis, espinosàurid trobat en la formació Argiles de Morella, dins del terme municipal de Cinctorres.[1]
Al terme municipal es troben jaciments que reflecteixen el pas de diverses civilitzacions. Així, s'han trobat restes de l'edat del ferro, dels ibers, alguna xicoteta resta romana i també visigòtica. Cal destacar la troballa de la placa d'un cinturó visigot, que actualment es troba al Museu de Belles Arts de Castelló.
En els darrers segles de l'època islàmica es creu que la majoria de localitats del terme de Cinctorres estaven ocupades. Estes localitats podien ser xicotets assentaments o bé alguna fortificació, situada en algun cim, com el Fossar dels Moros i els Castellets.
Cinctorres va ser conquerit el 1232 per en Blasco I d'Alagón, i es va incorporar a les anomenades aldees de Morella. Les relacions amb esta població mai van ser bones, com que en qualsevol conflicte Cinctorres era del bàndol oposat al de Morella, per si en cas de guanyar podien aconseguir la independència. El 1358 Cinctorres es fortifica, amb motiu de la guerra de Castella.
El 1369 el rei Joan I, davant les seues queixes els concedí un marge d'autonomia. En la successió de Martí l'Humà, Morella es posà a favor de Ferran d'Antequera i la resta d'aldees a favor de Ferran d'Antequera. Un atac de Morella a Cinctorres provocà la rendició de totes les aldees.
Després de més conflictes amb Morella, fou finalment el 1691 que Cinctorres assoleix la independència amb la resta de vuit aldees aprofitant la falta de diners de la monarquia. Tot i que Morella s'hi va oposar, el 9 de febrer de 1691 Carles II firmava el privilegi per les vuit aldees, que passaven a ser viles.
D'especial rellevància va ser el segle xix, ja que en tota la comarca es van viure intensament les tres guerres carlines. El pas del segle xix al segle xx, Cinctorres, com en altres pobles de la comarca, veurà un desenvolupament de la indústria tèxtil, en este cas especialment de la faixa. La figura del faixero, persona que es dedicava a vendre faixes per la resta d'Espanya així com el sud de França, està estretament lligada a Cinctorres.
El segle xx, com a moltes altres zones rurals de muntanya, va ser un segle marcat per la despoblació. Cinctorres patí una forta emigració, especialment cap a Barcelona i la seua àrea metropolitana.
El 1511 tenia uns 400 habitants.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2009 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
635 | 605 | 598 | 591 | 551 | 520 | 517 | 509 | 526 | 504 | 498 |
La principal activitat econòmica, igual que en altres localitats d'interior, és la ramaderia. Hi ha un gran nombre d'explotacions de bestiar porcí. En les darreres dècades ha anat adquirint més importància el turisme d'interior com a complement a l'activitat agrària, amb un increment destacable d'allotjaments rurals. Aquest procés ha anat acompanyat d'un creixement de les empreses de construcció i de serveis, i també hi ha un nombre reduït de comerços.
Des de 2019 l'alcaldessa de Cinctorres és Mireia Mestre Membrado d'Agrupació per Cinctorres (APC).[2]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | José Marín Climent | UCD | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Víctor Climent Gasulla | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | José Manuel Gisbert Querol | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | José Manuel Gisbert Querol | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | José Manuel Gisbert Querol | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Juan Manuel Ferreres Carceller Antonio Albalat Cervera |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
03/07/1999 20/12/2002 |
Dimissió/renúncia -- |
2003–2007 | Antonio Ripollés Ortí | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Antonio Ripollés Ortí | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Antonio Ripollés Ortí | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Antonio Ripollés Ortí | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Mireia Mestre Membrado | APC[lower-alpha 1] | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[2] |
La primavera és època de romeries a diverses ermites. En totes elles es beneeixen les primes i els termes, que s'encarreguen de repartir els organitzadors de les romeries, anomenats majorals.
A més, el poble ha acollit l'Aplec dels Ports en quatre ocasions, els anys 1979, 1988, 1998[3] i 2007.[4]
La gastronomia cinctorrana és la típica d'una zona de muntanya. Hi destaquen els embotits, el pernil i el frito, que consisteix en carn fregida i que es conserva durant tot l'any en oli. En els dolços típics hi ha pastissos, coquetes i almendrats, i la collà.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.