Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica
Tractat internacional sobre la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Conveni del Consell d'Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, també conegut com a Conveni d'Istanbul o Convenció d'Istanbul, és una convenció del Consell d'Europa que té per objectiu la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica. Es va presentar a Istanbul l'any 2011 i està obert per ésser ratificat per part dels Estats.[1] És el primer instrument de caràcter vinculant en l'àmbit europeu en matèria de violència contra la dona i violència domèstica, i és considerat el tractat internacional més complet i de major abast sobre la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica.[2] Reconeix la violència, envers les dones com una violació dels drets humans i l'aborda amb mesures dirigides a la prevenció de la violència, la protecció a les víctimes i l'enjudiciament dels autors.[3]
| |||||
Tipus | tractat del Consell d'Europa instrument internacional de drets humans | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Istanbul | ||||
Interval de temps | 1r agost 2014 - | ||||
Data | 11 maig 2011 | ||||
Ratificació | Albània (4 febrer 2013) Andorra (22 abril 2014) Àustria (14 novembre 2013) Bèlgica (14 març 2016) Bòsnia i Hercegovina (7 novembre 2013) Croàcia (12 juny 2018) Xipre (10 novembre 2017) Dinamarca (23 abril 2014) Estònia (26 octubre 2017) Finlàndia (17 abril 2015) França (4 juliol 2014) Geòrgia (19 maig 2017) Alemanya (12 octubre 2017) Grècia (18 juny 2018) Islàndia (26 abril 2018) Irlanda (8 març 2019) Itàlia (10 setembre 2013) Luxemburg (7 agost 2018) Malta (29 juliol 2014) Mònaco (7 octubre 2014) Montenegro (22 abril 2013) Macedònia del Nord (23 març 2018) Noruega (5 juliol 2017) Polònia (27 abril 2015) Portugal (5 febrer 2013) Romania (23 maig 2016) San Marino (28 gener 2016) Sèrbia (21 novembre 2013) Eslovènia (5 febrer 2015) Espanya (10 abril 2014) Suècia (1r juliol 2014) Suïssa (14 desembre 2017) Turquia (14 març 2012) Unió Europea (28 juny 2023) | ||||
Entrada en vigor | 1r agost 2014 | ||||
Revocat per | Turquia i Turquia | ||||
Localització | Istanbul (Turquia) | ||||
Signatari | Armènia (18 gener 2018) Bulgària (21 abril 2016) Txèquia (2 maig 2016) Hongria (14 març 2014) Letònia (18 maig 2016) Liechtenstein (10 novembre 2016) Lituània (7 juny 2013) Moldàvia (6 febrer 2017) Eslovàquia (11 maig 2011) Ucraïna (7 novembre 2011) Regne Unit (8 juny 2012) Unió Europea (13 juny 2017) Turquia (11 maig 2011) | ||||
Dipositari | secretari general del Consell d'Europa | ||||
Llengua del terme, de l'obra o del nom | anglès i francès | ||||
Lloc web | coe.int… |
El Conveni contempla com a delicte totes les formes de violència contra la dona: la violència física, psicològica i sexual, inclosa la violació; la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, l'assetjament, l'avortament forçat i l'esterilització forçada. Això implica que els Estats hauran d'introduir en els seus sistemes jurídics aquests delictes.[4]
A data de 2018, ha estat signat per 47 països. El 12 de març de 2012, Turquia es va convertir en el primer país que va ratificar la Convenció, seguida per divuit altres països que van signar entre 2013 i 2015 (Albània, Andorra, Àustria, Bòsnia i Hercegovina, Dinamarca, Finlàndia, França, Itàlia, Malta, Mònaco, Montenegro, Països Baixos, Polònia, Portugal, Sèrbia, Eslovènia, Espanya i Suècia).[1] L'11 de maig de 2017, el Consell va decidir l'adhesió de la Unió Europea considerant que aquesta adhesió garanteix la complementarietat entre el plànol nacional i el plànol de la UE, i consolida la capacitat d'aquesta última per exercir un paper més eficaç en fòrums internacionals com el Grup d'Experts del Consell d'Europa en la lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica (GREVIO).