El Corredor Mediterrani o Corredor Ferroviari Mediterrani són un conjunt de línies ferroviàries paral·leles a la costa de la mar Mediterrània que uniràn França amb Algesires[1] considerades un dels nou corredors intermodals majors del continent europeu.[2] Serveix per al transport de persones i mercaderies, recorrent una distància de 1.300 km.[3] Aquesta infraestructura té l'objectiu d'augmentar la competitivitat de les economies de quatre comunitats autònomes espanyoles (de nord a sud): Catalunya, País Valencià, Múrcia i Andalusia.[4] Està dins de la xarxa de major activitat econòmica i logística de la Unió Europea, el Gran Eix Ferrmed.[5] Quan s'unisca a aquesta xarxa de manera efectiva el corredor Mediterrani, es vertebrarà les infraestructures de transport europees de nord a sud amb una llargària de 3.500 km que connectarien el 54% dels habitants de la Unió Europea i el 66% del PIB de la Unió Europea.[6]
Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat.
El principal canvi que suposaria el desenvolupament del corredor mediterrani seria el canvi de l'ample de via, integrant-lo amb l'ample de via europeu. Açò suposaria un augment de la quota ferroviària considerable. Els altres canvis que suposaria el corredor mediterrani serien que hi haurien quatre vies totalment electrificades i operades amb el sistema europeu de gestió de tràfic ferroviari: dues vies (una per a l'anada i l'altra per a la tornada) per a transport de persones i dues vies (una d'anada i una de tornada) per a mercaderies.[7]
El centralisme espanyol és una de les causes del fre del desenvolupament d'aital infraestructura malgrat ésser més rendible que el projecte del Corredor Central.[2]