Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments
ensenyaments de l'església Catòlica / From Wikipedia, the free encyclopedia
La doctrina catòlica sobre els Deu Manaments són els ensenyaments oficials que l'Església Catòlica recull al seu Catecisme sobre els manaments que figuren a l'Èxode 20:1-17[1] i al Deuteronomi 5:2-21.[2] El catolicisme ensenya que els manaments són essencials per la millora personal i l'apropament a Déu.[3] En aquest sentit «no són limitacions a la llibertat» sinó «signes de llibertat que integren una llei d'amor», segons el papa Francesc.[4] Per a l'Església els manaments també formen la base de la justícia social.[5] Revisar els Manaments és un dels tipus més comuns d'examen de consciència utilitzat pels catòlics abans de rebre el sagrament de la Penitència.[6]
Els manaments apareixen en els primers escrits de l'Església.[7] El catecisme indica que «han ocupat un lloc predominant» en l'ensenyament de la fe des dels temps de sant Agustí (354-430 dC).[8][9] L'Església no disposava de cap model oficial per a l'ensenyament religiós fins que se celebrà el Quart Concili del Laterà el 1215.[10] Hi ha indicis que els manaments s'utilitzaven en l'educació dels primers cristians[11] i durant tota l'edat mitjana, tot i que amb poc èmfasi.[12] La manca instrucció d'algunes diòcesis en aquest aspecte va ser la base d'una de les crítiques llançades pels reformadors protestants contra l'Església.[13] El primer catecisme per a tota l'Església, del 1566, va incloure «discussions exhaustives de cada manament» però no els va donar més èmfasi que als set sagraments.[14] En la versió del catecisme del 1993 s'inclou una extensa secció per a interpretar cadascun dels manaments.[15]
L'ensenyament de l'Església dels manaments es basa principalment en l'Antic, el Nou Testament i els escrits dels Pares de l'Església.[16] En el Nou Testament, Jesús va renovar l'Aliança reconeixent la validesa dels Manaments en el Sermó de la muntanya, i instruint els seus deixebles perquè els perfeccionessin, exigint una justícia superior a la dels escribes i fariseus.[17] Resumits per Jesús en estimar Déu i el proïsme,[15] la seva finalitat és instruir les persones en les seves relacions amb Déu i amb el proïsme. Els tres primers manaments exigeixen respecte al nom de Déu, l'observança del Dia del Senyor (diumenge) i la prohibició del culte a altres déus (idolatria). La resta s'ocupen de les relacions amb el proïsme, com per exemple el vincle entre pare i fill, i prohibeixen la mentida, el furt, l'assassinat, l'adulteri i l'avarícia.