Església llatina
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Església llatina o d'Occident (llatí: Ecclesia Latina i a l'Anuari Pontifici: Chiesa Latina) és la més gran de les vint esglésies sui iuris integrants de l'Església catòlica. Està presidida pel bisbe de Roma, el Papa, i es regula pel Codi de Dret Canònic. Segueix la tradició litúrgica llatina, en la qual la forma ordinària de la missa és el ritu romà, celebrat en llengua vernacla a partir del 7 de març de 1965.[1] Altres ritus i usos rituals, com el ritu ambrosià i el mossàrab, són també utilitzats.
Va sorgir a l'Imperi Romà d'Occident, on dominava el llatí. Es diferencia de les Esglésies Catòliques Orientals, les quals utilitzen alguna de les cinc tradicions litúrgiques orientals. Per tant, no tots els catòlics són de denominació llatina. En el primer mil·lenni, principalment, fou també coneguda com a Patriarcat d'Occident,[2] però el papa Benet XVI abrogà aquest títol el 2006.[3] Tot i que sol ser coneguda com a «Església de Roma», aquest nom s'aplica a la diòcesi de Roma.[2]