Eleccions generals espanyoles de 2011

El 20 de novembre de 2011 se celebraren eleccions a Corts Generals a Espanya. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero anuncià l'avançament electoral el 29 de juliol de 2011.^[1] Han estat les onzenes eleccions generals des de la Transició i serveixen per renovar els 350 escons del Congrés dels diputats i 208 dels 264 escons del Senat. La convocatòria oficial d'aquestes eleccions es realitzà mitjançant Reial Decret el 26 de setembre, ajustant-se als 54 dies naturals de termini establerts a l'artícle 42.1 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General.^[2]

Eleccions generals espanyoles de 2011
← 2008  2015  →
Data	20 novembre 2011
Tipus	eleccions generals espanyoles i grup d'eleccions
Càrrec a elegir	350 diputat al Congrés dels Diputats 208 senador al Senat espanyol
A Diputat al Congrés dels Diputats 35.779.491 24.666.392    68.94٪ 4.91 24.015.376      333.461    317.555 B Senador al Senat espanyol 35.779.491 24.483.672    68.43٪ 6.06 22.314.003      1.264.947    904.722
Resultat de la votació
PP  — Mariano Rajoy Brey A 10.061.311   41.9٪ 2.04 B 136   65.38٪ 16.82 Diputat 154 → 186 32 Senador 101 → 136 35 PSOE  — Alfredo Pérez Rubalcaba A 6.080.964   25.32٪ 19.04 B 48   23.08٪ 19.23 Diputat 169 → 110 59 Senador 88 → 48 40 L'Esquerra Plural  — Cayo Lara Moya A 1.685.991   7.02٪ Diputat 11 UPyD  — Rosa Díez González A 1.143.225   4.76٪ 3.56 Diputat 1 → 5 4 CiU  — Josep Antoni Duran i Lleida A 1.015.691   4.23٪ 1.17 B 9   4.33٪ 2.41 Diputat 10 → 16 6 Senador 4 → 9 5 PSC A 922.547   3.84٪ Diputat 14 ? ? ? PP-PAR A 339.502   1.41٪ Diputat 8 ? ? ? PP-EU A 339.237   1.41٪ Diputat 6 Amaiur  — Iñaki Antigüedad A 334.498   1.39٪ B 3   1.44٪ 1.44 Diputat 7 Senador 3    EAJ  — Josu Iñaki Erkoreka A 324.317   1.35٪ 0.15 B 4   1.92٪ 0.96 Diputat 6 → 5 1 Senador 2 → 4 2 ERC  — Alfred Bosch i Pascual A 244.854   1.02٪ 0.13 Diputat 3 → 3 Bloc Nacionalista Gallec  — Francisco Jorquera A 184.037   0.77٪ 0.07 Diputat 2 → 2 CC-NCa A 143.881   0.6٪ B 1   0.48٪ 0.48 Diputat 2 Senador 1    ? ? ? UPN-PP A 126.516   0.53٪ 0.01 Diputat 2 → 2 Compromís  — Joan Baldoví i Roda A 125.306   0.52٪ Diputat 1 Fòrum Astúries A 99.473   0.41٪ Diputat 1 GBai A 42.415   0.18٪ Diputat 1

Així mateix, són les primeres eleccions generals des de 1996 que no coincideixen amb les eleccions al Parlament d'Andalusia, i després d'aquestes es donarà pas a la X Legislatura.

Avançament electoral

La fi de la legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero estava inicialment previst per al mes de març de 2012, però en plena crisi financera espanyola, el 29 de juliol de 2011 declarà la seua intenció de convocar eleccions anticipades per al dia 20 de novembre de 2011. Aquesta decisió fa d'aquestes eleccions el setè avançament electoral (per 4 mesos a penes en aquest cas) des de la transició.^[3]

Precampanya electoral

Article principal: IX Legislatura d'Espanya

Partits polítics i coalicions

Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)

Candidat

El PSOE afrontà les eleccions de 2011 liderat per Alfredo Pérez Rubalcaba, ministre de diverses carteres durant els últims anys de govern del president Zapatero, que fou proclamat com a candidat a la presidència del Govern el 9 de juliol de 2011.^[4] Cap altre membre del partit anuncià la seua intenció de presentar-se com a candidat, fet habitual quan un president del Govern vol presentar-se a una reelecció.

Partit Popular (PP)

Candidat

El PP arribà a les eleccions després de la victòria a les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig de 2011, liderat per Mariano Rajoy que es presentà per tercera vegada a la candidatura per la presidència del Govern després de perdre les dues últimes eleccions.^[5]

Esquerra Unida (IU)

Candidat

Després de les eleccions generals de 2008, Gaspar Llamazares hi renuncià a tornar a presentar-se. El 12 de juliol de 2011^[6] la Presidència Executiva Federal d'IU proposà Cayo Lara com a candidat a les eleccions generals. La candidatura fou aprovada per 33 vots a favor, 1 en contra i 3 abstencions. En canvi, Cayo Lara només és candidat provisional fins a la propera reunió del Consell Polític Federal durant la segona semana de setembre en què s'haurà de ratificar la decisió de la Presidència. Aquest tràmit formal només pot ser superat si no hi ha altres aspirants que reunesquen els avals necessaris, d'altra manera s'hauria d'obrir un procés de primàries.^[7]

Unió, Progrés i Democràcia (UPyD)

El partit va escollir com a cap de llista al Congés per Madrid al congrés a Rosa Díez en eleccions primàries.^[8]

Convergència i Unió (CiU)

Candidat

Convergència i Unió va ratificar el 23 de juliol Josep Antoni Duran Lleida com el seu candidat, que repeteix per tercera vegada.

Esquerra Republicana de Catalunya-Reagrupament Independentista-Catalunya Sí (ERC-RI)

Coalició formada per Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament Independentista i la plataforma d'independents Catalunya Sí.^[9]

Candidats

Alfred Bosch és escollit cap de llista de la coalició independentista catalana al Congrés de Diputats amb el 65% dels vots a les primàries d'ERC celebrades el 17 de setembre del 2011.^[10] D'altra banda, el candidat de la coalició al Senat és Moisès Broggi.^[11] La campanya va tenir un pressupost de 660.000 euros^[12]

Compromís Q

La Coalició Compromís formada pels partits BLOC Nacionalista Valencià (BLOC), Iniciativa del Poble Valencià (IdPV) i Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià (EV-EE) decideixen incloure a les seues llistes a la plataforma Equo i trien com a cap de llista per la circumscripció de València al nacionalista Joan Baldoví.^[13]

Altres líders de Compromís-Q

Aitana Mas i Roger Mira van ser els caps de llista per Alacant i Castelló respectivament. Pel que fa a les candidatures al Senat, Pere Fuset i Enric Bataller foren candidats per València.

Programa electoral

Una de les primeres propostes que Compromís va traure a debat en eixa campanya electoral va ser la realització d'un referèndum per canviar la llei electoral espanyola. La proposta de canvi de llei electoral va ser batejada com Referèndum Baldoví.^[14][15]

Els eixos programàtics que defensa la candidatura de Baldoví són les infraestructures -especialment l'arribada i posada en funcionament del Corredor Mediterrani a tot el País Valencià-, la reforma de la llei electoral -per la via del "referèndum Baldoví" - i la defensa de la llengua i identitat valencianes.^[16]

En la campanya electoral, Baldoví es va mostrar molt combatent a l'hora de demanar que els impostos no gravaren excessivament als treballadors amb nòmina i autònoms, demanant un "mim" especial a aquests últims i als emprenedors (en entendre que són els que generen la major part de l'ocupació), arribant a afirmar que "Per crear ocupació cal ajudar els currants".^[17][18]

Partit Socialista de Mallorca-IniciativaVerds-Entesa per Mallorca-EQUO

Candidats

El cap de la llista de la coalició al Congrés de Diputats serà el batle d'Esporles Miquel Ensenyat Riutort, amb el coordinador general d'IniciativaVerds David Abril Hervás com a número 2. Els candidats al Senat per la circumscripció de Mallorca seran Francisca Mas (IV) i Jaume Català (ExM).

Partit Nacionalista Basc (PNB)

El PNV es va presentar en solitari a Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, i en la coalició Geroa Bai a Navarra,^[19] encapçalats al congrés per Josu Erkoreka a Biscaia, Emilio Olabarria a Àlaba i Arantza Tapia a Guipúscoa.

Amaiur

Coalició formada per Eusko Alkartasuna, Aralar, Alternatiba i independents de l'esquerra abertzale.

Geroa Bai (G-Bai)

Per impulsar la continuïtat de Nafarroa Bai després de l'abandonament d'Eusko Alkartasuna i de Batzarre, i davant l'acord d'Aralar per concórrer al costat de Bildu^[20][21] en la coalició Amaiur. L'1 de setembre de 2011 es va crear l'associació Zabaltzen a partir dels independents de Nafarroa Bai des de la seva fundació, i el 19 de setembre es va anunciar la incorporació del partit de Villava Atarrabia Taldea, que ja ha havia concorregut en altres cites electorals en coalició amb Nafarroa Bai, per poder seguir constituint-se com coalició d'acord amb la legislació electoral, i també es va fer públic que la seva cap de llista tornaria a ser Uxue Barkos,^[22] però Aralar, propietària legal de la marca Nafarroa Bai, va impedir als altres integrants seguir usant-la, de manera que en les eleccions generals es presentaran amb el nom de Geroa Bai,^[23] diferenciant-se així de la coalició Nafarroa Bai present en les corporacions municipals i al Parlament de Navarra.

Bloc Nacionalista Gallec (BNG)

Converxencia Vinteún

Coalición Canaria-Nueva Canarias

Alternativa Nacionalista Canaria

Andecha Astur

Foro Asturias

Partido Regionalista del País Leonés

Partido Andalucista

Coalición Caballas

Partido Regionalista de Cantabria, Partido Castellano, Partido Riojano

Equo

Anticapitalistes/Anticapitalistas

Coalició promoguda per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista/Izquierda Anticapitalista i formada a més per Los Verdes Comunidad de Madrid, En Lucha, Lucha Internacionalista, Izquierda Social de Alcobendas i un gran nombre d'activistes independents.^[24]

Enquestes

Enquestes del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS)

Data	PSOE	PP	IU	CiU	ERC	PNB	BNG	CC	NaBai	UPyD	Altres	Cap dels esmentats
Abril 2008[25]	43,6%	37,6%	3,9%	3,2%	1,6%	1,5%	1,1%	—	—	2,6%	2,3%	2,6%
Juliol 2008[26]	39,5%	39,3%	4,8%	3,3%	1,5%	1,1%	0,9%	—	—	2,5%	4,0%	3,1%
Octubre 2008[27]	39,7%	39,7%	4,3%	3,8%	1,3%	1,1%	0,9%	—	—	2,9%	4,1%	2,1%
Gener 2009[28]	39,7%	39,5%	4,5%	3,4%	1,3%	1,1%	1,0%	—	—	3,1%	4,3%	2,1%
Abril 2009[28]	40,8%	40,0%	4,5%	3,4%	1,5%	1,0%	0,6%	—	—	2,9%	3,8%	1,5%
Juliol 2009[28]	39,0%	40,2%	4,6%	3,4%	1,6%	1,2%	0,8%	0,5%	—	3,2%	3,1%	2,4%
Octubre 2009	37,7%	41,0%	4,7%	3,7%	1,5%	1,3%	0,8%	0,5%	—	3,7%	3,2%	1,9%
Gener 2010[28]	36,2%	40,0%	6,1%	3,7%	1,3%	1,0%	0,8%	0,9%	—	4,4%	3,5%	2,1%
Abril 2010[29]	38,0%	39,5%	5,8%	3,6%	1,0%	1,3%	0,7%	0,6%	—	3,3%	3,7%	2,5%
Juliol 2010[30]	34,9%	41,2%	5,4%	4,1%	1,4%	1,3%	1,1%	0,4%	—	3,8%	4,0%	2,4%
Octubre 2010[31]	34,3%	42,2%	6,2%	3,5%	0,8%	1,2%	0,8%	0,7%	—	4,1%	3,2%	1,1%
Gener 2011	34,0%	44,1%	5,7%	3,9%	0,8%	1,2%	0,9%	0,5%	—	2,9%	3,5%	2,5%
Abril 2011[32]	33,4%	43,8%	5,2%	3,5%	1,3%	1,3%	0,9%	0,5%	0,4%	3,5%	3,8%	2,2%
Juliol 2011[33]	36,0%	43,1%	5,1%	3,1%	1,1%	1,0%	0,5%	0,5%	0,2%	3,0%	4,3%	2,1%
Octubre 2011[34]	29,9%	46,6%	6,1%	3,1%	1,2%	1,2%	0,8%	0,6%	—	2,9%		3,6%

Resultats

Congrés

• Electorat: 35.779.491
• Votants: 24.666.441 (68,94%).
• Abstenció: 11.113.050 (31,06%).
• Vots vàlids: 24.348.886 (98,71%).
• Vots a candidatures: 24.015.425 (98,63%).
• Vots Blancs: 333.461 (1,37%).
• Vots nuls: 317.555 (1,29%).

← Eleccions generals espanyoles, 20 de novembre de 2011 →
Partit	Vots	%	Dif.	Escons	% Esc.	Dif.
Partit Popular (PP)	10.866.566	44,63%		186		+32
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)	7.003.511	28,76%		110		-59
Esquerra Unida (IU) - Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) - Chunta Aragonesista (CHA)	1.686.040	6,92%		11		+9
Unió, Progrés i Democràcia (UPyD)	1.143.225	4,70%		5		+4
Convergència i Unió (CiU)	1.015.691	4,17%		16		+6
Amaiur (Amaiur)	334.498	1,37%		7		+7
Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNB)	324.317	1,33%		5		-1
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)	256.393	1,05%		3		=
Bloc Nacionalista Gallec (BNG)	184.037	0,75%		2		=
Coalició Canària (CC)	143.881	0,59%		2		=
Coalició Compromís (Compromís-Q)	125.306	0,51%		1		+1
Foro Asturias (Foro Asturias)	99.473	0,41%		1		+1
Geroa Bai (G-Bai)	42.415	0,17%		1		+1

Candidats electes per circumscripcions

Comunitat o ciutat autònoma	Circumscripció	Partit	Vots	%	Diputats	+/-
ANDALUSIA	Almeria 6 diputats	PP	179.881	57,73%	4 ()	+1
		PSOE	92.736	29,76%	2 ()	-1
	Cadis 8 diputats (un menys que a les eleccions de 2008)	PP	291.675	47,06%	5 ()	+1
		PSOE	203.028	32,76%	3 ()	-2
	Còrdova 6 diputats	PP	208.889	44,63%	3 ()	+1
		PSOE	170.033	36,33%	3 ()	-1
	Granada 7 diputats	PP	236.981	46,75%	4 ()	+1
		PSOE	184.895	36,47%	3 ()	-1
	Huelva 5 diputats	PP	115.496	43,88%	3 ()	+1
		PSOE	106.727	40,55%	2 ()	-1
	Jaén 6 diputats	PP	182.523	45,31%	3 ()	+1
		PSOE	165.094	40,99%	3 ()	-1
	Màlaga 10 diputats	PP	357.099	49,70%	6 ()	+1
		PSOE	226.674	31,55%	3 ()	-2
		IULV-CA	64.822	9,02%	1 ()	+1
	Sevilla 12 diputats	PSOE	441.657	41,71%	6 ()	-2
		PP	409.547	38,68%	5 ()	+1
		IULV-CA	91.368	8,62%	1 ()	+1
ARAGÓ	Osca 3 diputats	PP	58.257	48,56%	2 (María Blanca Puyuelo Del Val, Manuel Mora Bernat)	+1
		PSOE	40.423	33,69%	1 (Víctor Morlán Gracia Teruel)	-1
	Terol 3 diputats	PP	39.791	51,73%	2 (Carlos Enrique Muñoz Obón, Santiago Lanzuela Marina)	+1
		PSOE	25.203	32,77%	1 (Vicente Guillen Izquierdo Zaragoza)	-1
	Saragossa 7 diputats	PP	240.564	46,94%	4 (Eloy Suárez Lamata, Baudilio Tomé Muguruza, Ramón Moreno Bustos, Pilar Cortés Bureta)	+1
		PSOE	157.616	30,75%	2 (María Pilar Alegría Continente, María Susana Sumelzo Jordán)	-2
		CHA-IU	58.749	11,46%	1 (Chesús Yuste Cabello)	+1
ASTÚRIES	Astúries 8 diputats	PP	222.179	35,41%	3 (María Mercedes Fernández González, Ovidio Sánchez Díaz, María Del Carmen Rodríguez Maniega)	-1
		PSOE	183.170	29,19%	3 (Antonio Ramón María Trevín Lombán, María Luisa Carcedo Roces, María Virtudes Monteserín Rodríguez)	-1
		FAC	92.549	14,75%	1 (Enrique Álvarez Sostres)	+1
		IU-IX	83.312	13,27%	1 (Gaspar Llamazares)	+1
BALEARS	Balears 8 diputats	PP	216.808	49,53%	5 (Miquel Ramis, Enrique Fajarnés, Joan Carles Grau Reinés, Isabel Borrego Cortés, substituïda per Rogelio Araújo Gil Mariona Ares)	+1
		PSIB-PSOE	126.344	28,86%	3 (Pablo Martín Peré, Sofia Hernanz Costa, Guillem Garcia Casulla)	-1
CANÀRIES	Las Palmas 8 diputats	PP	240.660	51,07%	5 (José Manuel Soria López, Matilde Pastora Asian González, Guillermo Carlos Mariscal Anaya, Celia Alberto Pérez, Francisco Domingo Cabrera García)	+1
		PSOE	123.158	26,13%	2 (Sebastian Franquis Vera, Pilar Grande Pesquero)	-2
		CC-PNC-PIL	53.192	11,28%	1 (Pedro Quevedo Iturbe)	+1
	Santa Cruz de Tenerife 7 diputats	PP	204.977	44,85%	4 (Pablo Matos Mascareño, Águeda Fumero Roque, Ernesto Aguiar Rodríguez, Manuel Luis Torres Herrera)	+2
		PSOE	107.317	23,48%	2 (José Segura Clavell, Patricia Hernández Gutiérrez)	-1
		CC-PNC	90.358	19,77%	1 (Ana María Oramas González-Moro)	-1
CANTÀBRIA	Cantàbria 5 diputats	PP	182.653	52,20%	4 (Ana María Madrazo Díaz, José María Lassalle Ruíz, María Jesús Susinos Tarrero, José María Alonso Ruíz)	+1
		PSOE	88.104	25,18%	1 (María del Puerto Gallego Arriola)	-1
CASTELLA-LA MANXA	Albacete 4 diputats	PP	127.883	55,14%	3 ()	+1
		PSOE	69.762	30,08%	1 ()	-1
	Ciudad Real 5 diputats	PP	164.685	55,25%	3 ()	=
		PSOE	95.236	31,95%	2 ()	=
	Conca 3 diputats	PP		%	' ()	'
		PSOE		%	' ()	'
	Guadalajara 3 diputats	PP		%	' ()	'
		PSOE		%	' ()	'
	Toledo 6 diputats	PP		%	' ()	'
		PSOE		%	' ()	'
CASTELLA I LLEÓ	Àvila 3 diputats	PP		%	' ()	'
		PSOE		%	' ()	'
	Burgos 4 diputats	PP		%	' ()	'
		PSOE		%	' ()	'
	Lleó 5 diputats	PSOE		%	' ()	'
		PP		%	' ()	'
	Palència 3 diputats	PP		%	' ()	'
		PSOE		%	' ()	'
	Salamanca 4 diputats	PP		%	' ()	'
		PSOE		%	' ()	'
	Segòvia 3 diputats	PP		%	' ()	'
		PSOE		%	' ()	'
	Sòria 2 diputats	PP		%	' ()	'
		PSOE		%	' ()	'
	Valladolid 5 diputats	PP		%	' ()	'
		PSOE		%	' ()	'
	Zamora 3 diputats	PP		%	' ()	'
		PSOE		%	' ()	'
CATALUNYA	Barcelona 31 diputats	PSC-PSOE	725.669	27,78%	10 (Carmen Chacón, Daniel Fernández, Joan Rangel, Esperança Esteve, José Zaragoza, Isabel López, Albert Soler, Meritxell Batet, Román Ruiz, Juan Carlos Corcuera)	-6
		CiU	709.223	27,15%	9 (Josep Antoni Duran i Lleida, Pere Macias, Mercè Pigem, Carles Campuzano, Immaculada Riera, Josep Sánchez i Llibre, Antoni Picó, Lourdes Ciuró, Feliu-Joan Guillaumes)	+3
		PP	547.166	20,95%	7 (Jorge Fernández Díaz, Jorge Moragas, Àngels Esteller, José Luis Ayllón, Dolors Montserrat, Antonio Gallego, Daniel Serrano)	+1
		ICV-EUiA	236.916	9,07%	3 (Joan Coscubiela, Laia Ortiz, Joan Josep Nuet)	+2
		ERC-RI	169.284	6,48%	2 (Alfred Bosch, Joan Tardà)	=
	Girona 6 diputats	CiU	119.973	39,27%	3 (Jordi Xuclà i Costa, Montserrat Surroca i Comas, Carles Pàramo i Ponsetí)	+1
		PSC-PSOE	65.471	21,43%	1 (Àlex Sáez i Jubero)	-2
		PP	49.503	16,20%	1 (Concepció Veray Cama)	+1
		ERC-RI.cat	32.834	10,74%	1 (Teresa Jordà i Roura)	=
	Lleida 4 diputats	CiU	79.346	41,35%	2 (Concepció Tarruella i Tomàs, Marc Solsona Aixalà)	+1
		PSC-PSOE	38.977	20,31%	1 (Teresa Cunillera i Mestres)	-1
		PP	37.299	19,44%	1 (José Ignacio Llorens Torres)	=
	Tarragona 6 diputats	CiU	105.721	30,55%	2 (Jordi Jané i Guasch, Martí Barberà i Montserrat)	+1
		PSC-PSOE	90.206	26,07%	2 (Francesc Vallès Vives, Joan Ruiz i Carbonell)	-2
		PP	81.834	23,65%	2 (Alejandro Fernández Álvarez, Juan Bertomeu Bertomeu)	+1
CEUTA	Ceuta 1 diputat	PP	20.981	66,02%	1 (Francisco Márquez de la Rubia)	=
EXTREMADURA	Badajoz 6 diputats	PP	207.099	50,69%	4 (María Teresa Angulo Romero, Alejandro Ramírez del Molino Morán, Bibiano Serrano Calurano, Germán Augusto López Iglesias)	+1
		PSOE	153.340	37,53%	2 (María Soledad Pérez Domínguez, José Ignacio Sánchez Amor)	-1
	Càceres 4 diputats	PP	131.983	52,13%	2 (Carlos Javier Floriano Corrales, Rafael Rodríguez-Ponga Salamanca)	=
		PSOE	92.349	36,47%	2 (Leire Iglesias Santiago, María Pilar Lucio Carrasco)	=
GALÍCIA	La Corunya 8 diputats	PP	340.206	51,54%	5 (Antonio Erias Rey, Marta González Vázquez, Arsenio Miguel Fernández de Mesa, Tristana María Moraleja Gómez, Juan de Dios Ruano Gómez)	+1
		PSdeG-PSOE	179.512	27,19%	2 (Francisco Manuel Caamaño Domínguez, Miguel Ángel Cortizo Nieto)	-1
		BNG	77.664	11,76%	1 (Francisco Xesús Jorquera Caselas)	=
	Lugo 4 diputats	PP	119.886	56,10%	3 (Joaquín María García Díez, Jaime Eduardo De Olano Vela, María Olga Iglesias Fontal)	+1
		PSdeG-PSOE	60.162	28,15%	1 (José Blanco López)	-1
	Ourense 4 diputats	PP	113.972	56,65%	3 (Celso Luis Delgado Arce, Guillermo Collarte Rodríguez, Ana Belén Vázquez Blanco)	+1
		PSdeG-PSOE	56.205	27,93%	1 (Laura Carmen Seara Sobrado)	-1
	Pontevedra 7 diputats	PP	281.668	50,81%	4 (Ana María Pastor, Julián Irene Garrido Valenzuela, María Paz Lago Martínez, Telmo Martín González)	+1
		PSdeG-PSOE	155.354	28,02%	2 (Dona María del Carmen Silva Rego, Guillermo Antonio Meijón Couselo)	-1
		BNG	66.970	12,08%	1 (María Olaia Fernández Davila)	=
LA RIOJA	La Rioja 4 diputats	PP	94.572	54,71%	3 (Conrado Escobar Las Heras, María Concepción Bravo Ibáñez, Juan Antonio Abad Pérez)	+1
		PSOE	53.697	31,06%	1 (César Luena López)	-1
MADRID	Madrid 36 diputats (un més que a les eleccions de 2008)	PP	1.708.572	50,84%	19 (Mariano Rajoy Brey, María Soraya Sáenz de Santamaría Antón, Ana Mato Adrover, Alberto Ruiz-Gallardón, Miguel Arias Cañete, Santiago Cervera Soto, Juan Carlos Vera Pró, Ignacio Esteban Astarloa Huarte-Mendicoa, Beatriz Rodríguez-Salmones Cabeza, Cayetana Álvarez de Toledo Peralta Ramos, Teófilo De Luis Rodríguez, María Teresa De Lara Carbó, Carlos Aragonés Mendiguchía, Eva Durán Ramos, Gabriel Elorriaga Pisarik, María Carmen Álvarez-Arenas Cisneros, Mario Mingo Zapatero, María Luz Bajo Prieto, Alfonso Alfredo De Senillosa Ramoneda)	+1
		PSOE	875.044	26,03%	10 (Alfredo Pérez Rubalcaba, Elena Valenciano, Tomás Gómez, Cristina Narbona, Rafael Simancas, Antonio Hernando Vera Rosa, Delia Blanco Terán, José Enrique Serrano Martínez, Diego López Garrido, Ángeles Álvarez Álvarez)	-5
		UPyD	346.122	10,29%	4 (Rosa Díez, Carlos Martínez Gorriarán, Álvaro Anchuelo Crego, Irene Lozano Domingo)	+3
		IU	270.223	8,04%	3 (Cayo Lara, Ascensión de las Heras Ladera, María Caridad García Álvarez)	+2
MELILLA	Melilla 1 diputat	PP	17.791	66,73%	1 (Antonio Gutiérrez Molina)	=
MURCIA	Múrcia 10 diputats	PP	471.354	64,27%	8 (María Pilar Barreiro Alvarez, Vicente Antonio Martínez-Pujalte López, Andrés José Ayala Sánchez, Jaime García-Legaz Ponce, María Ascensión Carreño Fernández, Lourdes Méndez Monasterio, Arsenio Pacheco Atienza, Dolores Bolarín Sánchez)	+1
		PSOE	153.672	20,95%	2 (María González Veracruz, Pedro Saura García)	-1
NAVARRA	Navarra 5 diputats	UPN-PP	126.101	38,18%	2 (Carlos Salvador Armendariz, José Cruz Pérez Lapazarán)	=
		PSOE	72.656	22,00%	1 (Juan Moscoso del Prado)	-1
		Amaiur	49.100	14,86%	1 (Sabino Cuadra)	+1
		G-Bai	42.411	12,84%	1 (Uxue Barkos)	+1
PAÍS BASC	Àlaba 4 diputats	PP	45.891	27,17%	1 (Alfonso Alonso)	=
		PSE-EE	39.579	23,44%	1 (Ramón Jáuregui)	-1
		Amaiur	32.267	19,11%	1 (Iker Urbina)	+1
		EAJ-PNB	31.849	18,86%	1 (Emilio Olabarria Muñoz)	=
	Guipúscoa 6 diputats	Amaiur	129.655	34,80%	3 (Maite Aristegi, Andrea Larreina, Xabier Errekondo)	+3
		EAJ-PNB	83.445	22,40%	1 (Arantza Tapia)	-1
		PSE-EE	78.100	20,96%	1 (Odón Elorza)	-2
		PP	51.088	13,71%	1 (Jose Eugenio Azpiroz)	=
	Biscaia 8 diputats	EAJ-PNB	208.223	32,62%	3 (Josu Erkoreka, Aitor Esteban, Pedro Azpiazu)	=
		PSE-EE	136.426	21,37%	2 (Eduardo Madina, José María Benegas)	-2
		Amaiur	122.606	19,21%	2 (Iñaki Antigüedad, Jon Iñarritu)	+2
		PP	113.021	17,70%	1 (Leopoldo Barreda)	=
PAÍS VALENCIÀ	Alacant 12 diputats	PP	489.297	55,21%	8 (Federico Trillo (substituït per Julia de Micheo Carrillo-Albornoz), Gerardo Camps Devesa, Macarena Montesinos, Mario Flores, Miriam Blasco, Santiago Martínez Rodríguez, José López Garrido, Amparo Ferrando Sendra)	+1
		PSPV-PSOE	238.826	26,95%	4 (Leire Pajín (substituïda per Patricia Blanquer Alcaraz), Federico Buyolo García (substituït per Baltasar Ortiz Gutiérrez), Gabriel Echávarri Fernández (substituït per Rufino Selva Guerrero), Herick Manuel Campos)	-1
	Castelló 5 diputats	PP	156.544	52,87%	3 (Manuel Cervera (substituït per Manuel Ibáñez Gimeno, Andrea Fabra, Ascensió Figueres)	=
		PSPV-PSOE	87.461	19,54%	2 (Ximo Puig (substituït per Josep Lluís Grau Vallès), Susana Ros)	=
	València 16 diputats	PP	742.624	52,24%	9 (Esteban González Pons, Belén Juste, Ignacio Gil, Marta Torrado, Rubén Moreno Palanques, substituït per María Martín Revuelta, Belén Hoyo Juliá, Ignacio Uriarte, substituït per Juan Vicente Pérez Aras, Vicente Ferrer, Susana Camarero substituïda per Teresa García Sena)	=
		PSPV-PSOE	369.404	25,98%	4 (Inmaculada Rodríguez-Piñero, substituïda per Antoni Such Botella, substituït per Talía Roselló Saus; Ciprià Císcar, José Luis Ábalos, Carmen Montón, substituït per Josep Antoni Santamaría i Mateo)	-3
		EUPV-EV	96.237	6,77%	1 (Ricardo Sixto)	+1
		Compromís	85.725	6,03%	1 (Joan Baldoví)	+1
		UPyD	84.277	5,92%	1 (Toni Cantó, substituït per Julio Lleonart Crespo)	+1

Senat

• Electorat:
• Votants: 24.411.187 (71,17%).
• Abstenció: 9.889.354 (28,83%).
• Vots vàlids: (%).
• Vots nuls: 904.675 (3,71%).
• Vots Blancs: 1.263.120 (5,37%).

← Eleccions generals espanyoles, 20 de novembre de 2011 →
Partit	Senadors	Dif.
Partit Popular (PP)	136	+35
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)	48	-40
Convergència i Unió (CiU)	9	+5
Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB)	4	+2
PSC-ICV-EUiA	7	-5
Amaiur	3	+3
CC-NC-PNC	1	=

Conseqüències

El Partit Popular va guanyar les eleccions amb majoria absoluta al Congrés dels Diputats i al Senat.^[35] Mariano Rajoy Brey va ser proposat pel rei Joan Carles I com a candidat a la presidència del Govern i, el 20 de desembre, el Congrés dels Diputats li va atorgar la confiança amb el suport de 187 membres dels 350 de la cambra baixa, sent investit president del Govern espanyol. L'endemà va prendre possessió com a president del Govern de la X legislatura, davant el cap de l'Estat. Fruit de la Reforma laboral de 2012, aprovada en el Consell de Ministres del 10 de febrer de 2010,^[36]