Eleccions generals espanyoles de 2011
eleccions al Congrés i al Senat celebrades el 20 novembre 2011 From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El 20 de novembre de 2011 se celebraren eleccions a Corts Generals a Espanya. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero anuncià l'avançament electoral el 29 de juliol de 2011.[1] Han estat les onzenes eleccions generals des de la Transició i serveixen per renovar els 350 escons del Congrés dels diputats i 208 dels 264 escons del Senat. La convocatòria oficial d'aquestes eleccions es realitzà mitjançant Reial Decret el 26 de setembre, ajustant-se als 54 dies naturals de termini establerts a l'artícle 42.1 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General.[2]
Així mateix, són les primeres eleccions generals des de 1996 que no coincideixen amb les eleccions al Parlament d'Andalusia, i després d'aquestes es donarà pas a la X Legislatura.
Remove ads
Avançament electoral
La fi de la legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero estava inicialment previst per al mes de març de 2012, però en plena crisi financera espanyola, el 29 de juliol de 2011 declarà la seua intenció de convocar eleccions anticipades per al dia 20 de novembre de 2011. Aquesta decisió fa d'aquestes eleccions el setè avançament electoral (per 4 mesos a penes en aquest cas) des de la transició.[3]
Remove ads
Precampanya electoral
Partits polítics i coalicions
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
Candidat
El PSOE afrontà les eleccions de 2011 liderat per Alfredo Pérez Rubalcaba, ministre de diverses carteres durant els últims anys de govern del president Zapatero, que fou proclamat com a candidat a la presidència del Govern el 9 de juliol de 2011.[4] Cap altre membre del partit anuncià la seua intenció de presentar-se com a candidat, fet habitual quan un president del Govern vol presentar-se a una reelecció.
Partit Popular (PP)
Candidat
El PP arribà a les eleccions després de la victòria a les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig de 2011, liderat per Mariano Rajoy que es presentà per tercera vegada a la candidatura per la presidència del Govern després de perdre les dues últimes eleccions.[5]
Esquerra Unida (IU)
Candidat
Després de les eleccions generals de 2008, Gaspar Llamazares hi renuncià a tornar a presentar-se. El 12 de juliol de 2011[6] la Presidència Executiva Federal d'IU proposà Cayo Lara com a candidat a les eleccions generals. La candidatura fou aprovada per 33 vots a favor, 1 en contra i 3 abstencions. En canvi, Cayo Lara només és candidat provisional fins a la propera reunió del Consell Polític Federal durant la segona semana de setembre en què s'haurà de ratificar la decisió de la Presidència. Aquest tràmit formal només pot ser superat si no hi ha altres aspirants que reunesquen els avals necessaris, d'altra manera s'hauria d'obrir un procés de primàries.[7]
Unió, Progrés i Democràcia (UPyD)
El partit va escollir com a cap de llista al Congés per Madrid al congrés a Rosa Díez en eleccions primàries.[8]
Convergència i Unió (CiU)
Candidat
Convergència i Unió va ratificar el 23 de juliol Josep Antoni Duran Lleida com el seu candidat, que repeteix per tercera vegada.
Esquerra Republicana de Catalunya-Reagrupament Independentista-Catalunya Sí (ERC-RI)
Coalició formada per Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament Independentista i la plataforma d'independents Catalunya Sí.[9]
Candidats
Alfred Bosch és escollit cap de llista de la coalició independentista catalana al Congrés de Diputats amb el 65% dels vots a les primàries d'ERC celebrades el 17 de setembre del 2011.[10] D'altra banda, el candidat de la coalició al Senat és Moisès Broggi.[11] La campanya va tenir un pressupost de 660.000 euros[12]
Compromís Q
La Coalició Compromís formada pels partits BLOC Nacionalista Valencià (BLOC), Iniciativa del Poble Valencià (IdPV) i Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià (EV-EE) decideixen incloure a les seues llistes a la plataforma Equo i trien com a cap de llista per la circumscripció de València al nacionalista Joan Baldoví.[13]
Altres líders de Compromís-Q
Aitana Mas i Roger Mira van ser els caps de llista per Alacant i Castelló respectivament. Pel que fa a les candidatures al Senat, Pere Fuset i Enric Bataller foren candidats per València.
Programa electoral
Una de les primeres propostes que Compromís va traure a debat en eixa campanya electoral va ser la realització d'un referèndum per canviar la llei electoral espanyola. La proposta de canvi de llei electoral va ser batejada com Referèndum Baldoví.[14][15]
Els eixos programàtics que defensa la candidatura de Baldoví són les infraestructures -especialment l'arribada i posada en funcionament del Corredor Mediterrani a tot el País Valencià-, la reforma de la llei electoral -per la via del "referèndum Baldoví" - i la defensa de la llengua i identitat valencianes.[16]
En la campanya electoral, Baldoví es va mostrar molt combatent a l'hora de demanar que els impostos no gravaren excessivament als treballadors amb nòmina i autònoms, demanant un "mim" especial a aquests últims i als emprenedors (en entendre que són els que generen la major part de l'ocupació), arribant a afirmar que "Per crear ocupació cal ajudar els currants".[17][18]
Partit Socialista de Mallorca-IniciativaVerds-Entesa per Mallorca-EQUO
Candidats
El cap de la llista de la coalició al Congrés de Diputats serà el batle d'Esporles Miquel Ensenyat Riutort, amb el coordinador general d'IniciativaVerds David Abril Hervás com a número 2. Els candidats al Senat per la circumscripció de Mallorca seran Francisca Mas (IV) i Jaume Català (ExM).
Partit Nacionalista Basc (PNB)
El PNV es va presentar en solitari a Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, i en la coalició Geroa Bai a Navarra,[19] encapçalats al congrés per Josu Erkoreka a Biscaia, Emilio Olabarria a Àlaba i Arantza Tapia a Guipúscoa.
Amaiur
Coalició formada per Eusko Alkartasuna, Aralar, Alternatiba i independents de l'esquerra abertzale.
Geroa Bai (G-Bai)
Per impulsar la continuïtat de Nafarroa Bai després de l'abandonament d'Eusko Alkartasuna i de Batzarre, i davant l'acord d'Aralar per concórrer al costat de Bildu[20][21] en la coalició Amaiur. L'1 de setembre de 2011 es va crear l'associació Zabaltzen a partir dels independents de Nafarroa Bai des de la seva fundació, i el 19 de setembre es va anunciar la incorporació del partit de Villava Atarrabia Taldea, que ja ha havia concorregut en altres cites electorals en coalició amb Nafarroa Bai, per poder seguir constituint-se com coalició d'acord amb la legislació electoral, i també es va fer públic que la seva cap de llista tornaria a ser Uxue Barkos,[22] però Aralar, propietària legal de la marca Nafarroa Bai, va impedir als altres integrants seguir usant-la, de manera que en les eleccions generals es presentaran amb el nom de Geroa Bai,[23] diferenciant-se així de la coalició Nafarroa Bai present en les corporacions municipals i al Parlament de Navarra.
Bloc Nacionalista Gallec (BNG)
Converxencia Vinteún
Coalición Canaria-Nueva Canarias
Alternativa Nacionalista Canaria
Andecha Astur
Foro Asturias
Partido Regionalista del País Leonés
Partido Andalucista
Coalición Caballas
Partido Regionalista de Cantabria, Partido Castellano, Partido Riojano
Equo
Anticapitalistes/Anticapitalistas
Coalició promoguda per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista/Izquierda Anticapitalista i formada a més per Los Verdes Comunidad de Madrid, En Lucha, Lucha Internacionalista, Izquierda Social de Alcobendas i un gran nombre d'activistes independents.[24]
Enquestes
Enquestes del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS)
Remove ads
Resultats
Congrés
- Electorat: 35.779.491
- Votants: 24.666.441 (68,94%).
- Abstenció: 11.113.050 (31,06%).
- Vots vàlids: 24.348.886 (98,71%).
- Vots a candidatures: 24.015.425 (98,63%).
- Vots Blancs: 333.461 (1,37%).
- Vots nuls: 317.555 (1,29%).
← Eleccions generals espanyoles, 20 de novembre de 2011 → | ||||||
Partit | Vots | % | Dif. | Escons | % Esc. | Dif. |
Partit Popular (PP) | 10.866.566 | 44,63% | 186 | +32 | ||
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) | 7.003.511 | 28,76% | 110 | -59 | ||
Esquerra Unida (IU) - Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) - Chunta Aragonesista (CHA) | 1.686.040 | 6,92% | 11 | +9 | ||
Unió, Progrés i Democràcia (UPyD) | 1.143.225 | 4,70% | 5 | +4 | ||
Convergència i Unió (CiU) | 1.015.691 | 4,17% | 16 | +6 | ||
Amaiur (Amaiur) | 334.498 | 1,37% | 7 | +7 | ||
Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNB) | 324.317 | 1,33% | 5 | -1 | ||
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) | 256.393 | 1,05% | 3 | = | ||
Bloc Nacionalista Gallec (BNG) | 184.037 | 0,75% | 2 | = | ||
Coalició Canària (CC) | 143.881 | 0,59% | 2 | = | ||
Coalició Compromís (Compromís-Q) | 125.306 | 0,51% | 1 | +1 | ||
Foro Asturias (Foro Asturias) | 99.473 | 0,41% | 1 | +1 | ||
Geroa Bai (G-Bai) | 42.415 | 0,17% | 1 | +1 | ||
Candidats electes per circumscripcions
Senat
- Electorat:
- Votants: 24.411.187 (71,17%).
- Abstenció: 9.889.354 (28,83%).
- Vots vàlids: (%).
- Vots nuls: 904.675 (3,71%).
- Vots Blancs: 1.263.120 (5,37%).
← Eleccions generals espanyoles, 20 de novembre de 2011 → | ||||||
Partit | Senadors | Dif. | ||||
Partit Popular (PP) | 136 | +35 | ||||
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) | 48 | -40 | ||||
Convergència i Unió (CiU) | 9 | +5 | ||||
Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB) | 4 | +2 | ||||
PSC-ICV-EUiA | 7 | -5 | ||||
Amaiur | 3 | +3 | ||||
CC-NC-PNC | 1 | = |
Remove ads
Conseqüències
El Partit Popular va guanyar les eleccions amb majoria absoluta al Congrés dels Diputats i al Senat.[35] Mariano Rajoy Brey va ser proposat pel rei Joan Carles I com a candidat a la presidència del Govern i, el 20 de desembre, el Congrés dels Diputats li va atorgar la confiança amb el suport de 187 membres dels 350 de la cambra baixa, sent investit president del Govern espanyol. L'endemà va prendre possessió com a president del Govern de la X legislatura, davant el cap de l'Estat. Fruit de la Reforma laboral de 2012, aprovada en el Consell de Ministres del 10 de febrer de 2010,[36]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads