Eleccions municipals catalanes de 1934 - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Eleccions municipals catalanes de 1934.

Eleccions municipals catalanes de 1934

De Viquipèdia

Infotaula d'esdevenimentEleccions municipals catalanes de 1934
Tipuseleccions municipals Modifica el valor a Wikidata
Data14 gener 1934 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCatalunya Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegiralcalde
regidor Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 van celebrades únicament a Catalunya, ja que la competència d'eleccions locals va ser transferida a la Generalitat de Catalunya amb l'Estatut de 1932. Foren les primeres i úniques de la Segona República, proclamada després dels resultats de les eleccions municipals de 1931. Les següents eleccions municipals lliures no van ser fins al 1979.

A la ciutat de Girona, s'hi van presentar un total de 84 candidats en sis llistes electorals, encara que cap d'ells va ser una dona.[1]

Sistema electoral

La llei municipal va ser aprovada pel Parlament de Catalunya a l'agost del 1933 i establia que les eleccions municipals s'havien de convocar la primera quinzena de novembre de cada quatre anys. Tot i això, en aquesta ocasió es va ajornar la data de les eleccions per tal que no interferís amb les eleccions generals espanyoles de 1933, que també s'havien de celebrar el mes de novembre.[2]

L'objectiu de l'elecció era escollir tots els regidors dels 1.030 municipis de Catalunya. El nombre de membres del ple de cada municipi estava regulat de la següent manera:

Població Regidors
<500 5
501–1.000 6
1.001–1.500 7
1.501–2.000 8
2.001–2.500 9
2.501–3.000 10
3.001–5.000 12
5.001–10.000 16
10.001–20.000 18
>20.000 24
Barcelona 40

Els partits o coalicions es presentaven en llistes tancades. Cada elector només podia votar a una llista. La llista guanyadora a cada municipi (anomenada majoria) s'emportava el 65% dels escons, arrodonint a l'alça. Per la resta d'escons (anomenada minoria):

  • En municipis de menys de 10.000 habitants, el segon partit s'emportava els escons restants.
  • En municipis de més de 10.000 habitants, hi havia una barrera legal del 10% dels sufragis (5% a la ciutat de Barcelona). La segona llista més votada s'emportava el 65% dels escons vacants, i així successivament amb el tercer, quart, etc. Si al final del recompte encara haguessin quedat escons sense assignar, se l'hagués endut el partit amb menys vots que hagués superat la barrera legal.

L'elecció dels alcaldes corresponia al ple de l'ajuntament, que realitzava la primera volta a la primera sessió del nou ple. Per a ser escollit alcalde, calia obtenir la majoria absoluta dels vots del ple. Si en una primera volta no s'aconseguia, es procedia a una segona volta o a una tercera si fes falta, cadascuna en una sessió diferent. A la tercera volta, el candidat més votat era proclamat alcalde, amb majoria absoluta o sense.[3]

Resultats

Resultats globals

Mapa electoral dels guanyadors a cada capital de partit judicial. .mw-parser-output .legend{page-break-inside:avoid;break-inside:avoid-column}.mw-parser-output .legend-color{display:inline-block;min-width:1.25em;height:1.25em;line-height:1.25;margin:1px 0;text-align:center;border:1px solid black;background-color:transparent;color:black}.mw-parser-output .legend-text{}  ERC  Coalició d'esquerres  Acció Catalana Republicana  Lliga Catalana  Coalició de dretes
Mapa electoral dels guanyadors a cada capital de partit judicial.
  ERC
  Coalició d'esquerres
  Coalició de dretes
Candidatures Vots %
Coalicions d'esquerres 311.000 31,2
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 182.000 18,3
Altres candidatures d'esquerres 29.000 2,9
Esquerres 522.000 52,4
Lliga Catalana (LC) 244.000 24,5
Coalicions de dretes 147.000 14,8
Altres candidatures de dretes 21.000 2,1
Dretes 412.000 41,4
Partit Republicà Radical (PRR) 31.000 3,1
Candidatures comunistes 11.000 1,1
Acció Catalana Republicana (ACR) 10.000 1,0
Altres 9.000 0,9
Vots en blanc 1.000 0,1
Total 996.000 100

La participació va ser del 59,8%, més baixa que a les eleccions municipals de 1931. Si es compara amb les eleccions generals de dos mesos enrere, es pot considerar estable. Les zones amb menys participació van ser el Pirineu i el Prepirineu de Lleida. En un conjunt global, les eleccions les van guanyar les esquerres amb una diferència de més de 100.000 vots.

A les ciutats més importants, les candidatures d'esquerra van treure resultats més favorables que les de dretes. Tot i això, les dretes van guanyar algunes ciutats com Girona, Vic, Olot o el Vendrell.

Les esquerres van triomfar al Penedès i a la rodalia de Barcelona. El vot a les candidatures de dreta van tenir els punts forts al Solsonès, la Segarra i l'Alt Urgell.

Resultats a les poblacions importants

Resultats a les poblacions amb més de 10.000 habitants i a les capitals de partit judicial.

Percentatge de vot a cada candidatura[5]

Municipi Com. ERC CE AE ACR PRR LC CD AD
Arenys de Mar 12,0 8,0 27,0 53,0
Badalona 3,1 52,6 44,3
Balaguer 10,7 45,6 43,8
Barcelona 1,1 50,3 0,2 6,5 41,3 0,6
Berga 52,8 47,2
Cervera 40,6 59,4
El Vendrell 30,5 30,6 38,9
Falset 33,4 66,6
Figueres 1,7 60,1 1,8 8,5 27,5
Gandesa 46,2 53,8
Girona 2,0 44,6 4,5 2,0 45,1 1,8
Granollers 24,3 35,4 26,3 14,0
Igualada 51,6 2,8 45,6
La Bisbal d'Empordà 54,6 45,4
La Seu d'Urgell 42,7 57,3
Les Borges Blanques 6,7 58,3 35,0
L'Hospitalet de Llobregat 0,6 50,3 9,7 5,3 34,1
Lleida 5,1 55,0 39,9
Manresa 0,3 53,5 46,1
Mataró 53,3 46,7
Montblanc 58,0 42,0
Olot 41,5 16,3 42,2
Puigcerdà 46,3 53,7
Reus 1,6 43,7 32,0 22,7
Sabadell 55,4 0,7 3,9 37,0
Sant Feliu de Llobregat 53,1 3,2 19,5 24,2
Santa Coloma de Farners 46,1 8,1 45,8
Solsona 25,4 74,6
Sort 49,1 50,9
Tarragona 53,3 7,2 36,4
Terrassa 2,3 52,5 45,2 3,0
Tortosa 59,9 40,1
Tremp 51,4 48,6
Valls 52,3 47,7
Vic 1,1 33,3 7,1 1,1 57,4
Vielha ? ?
Vilafranca del Penedès 51,2 48,8
Vilanova i la Geltrú 4,5 63,4 32,1


Regidors electes per afiliació política[4][5]

Amb fons de color, partit de la majoria (llista guanyadora). En negreta, partit de l'alcalde entrant.

Municipi Total BOC PSOE USC ERC AE ACR PRDF PRR LC CT AD
Arenys de Mar 16 5 11
Badalona 24 3 10 2 1 2 4 2
Balaguer 16 11 5
Barcelona 40 3 17 2 4 4 10
Berga 16 9 2 5
Cervera 12 4 8
El Vendrell 12 2 2 8
Falset 10 3 7
Figueres 18 12 6
Gandesa 12 4 8
Girona 24 6 1 10 6 1
Granollers 18 2 12 4
Igualada 18 10 2 6
La Bisbal d'Empordà 12 8 4
La Seu d'Urgell 12 4 8
Les Borges Blanques 12 8 4
L'Hospitalet de Llobregat 24 13 2 1 8
Lleida 24 1 12 2 1 2 3 3
Manresa 24 2 10 2 2 2 4 2
Mataró 24 1 4 9 2 1 6 1
Montblanc 12 4 4 4
Olot 18 1 3 2 9 3
Puigcerdà 10 3 2 5
Reus 24 6 3 7 6 2
Sabadell 24 1 5 10 8
Sant Feliu de Llobregat 16 11 2 2 1
Santa Coloma de Farners 12 8 4
Solsona 12 4 8
Sort 6 2 4
Tarragona 24 4 4 4 4 1 1 6
Terrassa 24 12 2 2 1 3 1 3
Tortosa 24 2 1 12 1 3 5
Tremp 10 7 3
Valls 18 1 3 7 1 3 2 1
Vic 18 1 1 4 8 4
Vielha 6 2 4
Vilafranca del Penedès 16 6 1 4 2 1 2
Vilanova i la Geltrú 18 2 6 4 6

Referències

  1. Gil Tort, Rosa Maria. Elles també hi eren. Història de les dones de la Casa Masó (1830-2015). Girona: Curbet Edicions Fundació Valvi, 2019, pp. 209-217. 
  2. «Les eleccions municipals de 1934 a Catalunya. Capítol 3. El llarg camí cap a les eleccions municipals». Raimon Soler Becerro.
  3. Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya. 79 (1933), 15-08-1933, p. 249-253.  Arxivat 2017-03-06 a Wayback Machine.
  4. 4,0 4,1 «Les eleccions municipals de 1934 a Catalunya. Capítol 4. Les eleccions municipals del 14 de gener de 1934: una visió de conjunt». Raimon Soler Becerro.
  5. 5,0 5,1 «Les eleccions municipals de 1934 a Catalunya. Apèndix 2. Eleccions municipals de 1934. Participació i resultats per municipi». Raimon Soler Becerro.

Enllaços externs

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Eleccions municipals catalanes de 1934
Listen to this article