![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Nino_Buscat%25C3%25B3_-_Trobada_internacionals_B%25C3%25A0squet_Catal%25C3%25A0_i_mitjans_de_comunicaci%25C3%25B3_%252852813952991%2529_%2528cropped%2529.jpg/640px-Nino_Buscat%25C3%25B3_-_Trobada_internacionals_B%25C3%25A0squet_Catal%25C3%25A0_i_mitjans_de_comunicaci%25C3%25B3_%252852813952991%2529_%2528cropped%2529.jpg&w=640&q=50)
Francesc Buscató i Durlan
Jugador de bàsquet català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc Buscató i Durlan, conegut amb el sobrenom de Nino Buscató (Pineda de Mar, Maresme, 21 d'abril de 1940) ha estat un dels millors jugadors del bàsquet català de tota la història i dels anys 60 en particular. Amb una alçada d'1,78 metres, dretà, jugava a la posició de base, un dels millors d'Europa en el seu moment.
Com a jugador va tenir una trajectòria llarga entre el seu debut el 1955 i el 1974 a quatre clubs diferents: UER Pineda, FC Barcelona, Aismalíbar Montcada i, sobretot, al Club Joventut de Badalona, on va militar deu temporades. Va guanyar dues lligues (1959 i 1968), i dues copes, (1959 i 1969).[1]
A nivell internacional fou 222 vegades internacional amb Espanya que va significar un rècord fins entre els anys 1973 i 1993, quan va ser superat per un altre jugador mític: Epi. Va participar en tres Jocs Olímpics, Roma 1960, Mèxic 1968 i Múnic 1972, i en vuit edicions de l'Eurobasket, Istanbul 1959, Belgrad 1961, Wroclaw 1963, Moscou 1965, Hèlsinki 1967, Nàpols 1969, Essen 1971 i Barcelona 1973. En aquest darrer guanyà la medalla de plata. Després de la seva retirada com a jugador en actiu el 1974 va iniciar una curta carrera com a entrenador. Des de 1992 és el seleccionador de Catalunya.
El 2023, va ser commemorat pel Govern de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi.[2]