1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Dades ràpides Tipus, Altres calendaris ...
Tanca
- Països Catalans
- Resta del món
- 1 de gener, Europea: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit entren a formar part de la Comunitat Econòmica Europea, de manera que el nombre d'Estats membres augmenta de sis a nou.
- 27 de març, Hollywood, Califòrnia, EUA: Marlon Brando rebutja l'Oscar que li concedeix l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques.
- 11 de març, Buenos Aires, Argentina: Héctor José Cámpora, candidat del front justicialista d'alliberament (coalició de peronistes, conservadors, demòcrates-cristians) arriba al capdavant de la presidencial a l'Argentina. La junta ho declara oficialment elegit el 30 de març.
- 4 d'abril, Nova York, Estats Unitsː S'innaugura el Word Trade Center.[2]
- 9 d'abril: Israel llença l'operació Primavera de Joventut al Líban amb la finalitat d'assassinar importants dirigents de l'OLP com a reacció a la Massacre de Múnic.[3]
- 11 d'abril, San Juan (Puerto Rico): Es funda la Biblioteca Nacional de Puerto Rico
- 17 d'abril - Estats Units: es produeix la primera aparició de Blade, creat per Marv Wolfman i Gene Colan, a les pàgines de The Tomb of Dracula nº 10 de Marvel Comics.
- 27 de juny, Uruguai: les forces armades, amb el suport del president constitucional Juan María Bordaberry Arocena, prenen el control del país. Té lloc el cop d'estat d'Uruguai i comença la dictadura cívico-militar (1973-1985).[4]
- 3 de juliol, Hèlsinki (Finlàndia):Inici de la Conferència de Hèlsinki, o Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa(CSCE), celebrada a Hèlsinki entre el 1972 i el 1975, era hereva del Tractat de Seguretat Col·lectiva a Europa, firmat a Moscou el 1954.[5]
- 11 de setembre -
Premis Nobel
Més informació Camp, Guardonats ...
Camp |
Guardonats |
Física |
|
Química |
|
Medicina o Fisiologia |
|
Literatura |
|
Pau |
|
Economia |
|
Tanca
Més informació #, M/d ...
Tanca
Països Catalans
- 13 de febrer, Badalona, Barcelonès: Miguel Poveda, cantaor de flamenc.
- 17 de febrer, Taradell, Osona: Lluís Codina Codina, futbolista del Gimnàstic de Tarragona entre altres equips.
- 18 de febrer, Badalona: Melanie Olivares, actriu catalana.
- 1 de març, Silla, Horta Sud: Andrés Valero Castells, compositor, pedagog musical i director d'orquestra valencià.
- 6 de març, Onda, Plana Baixa: Carme Juan, actriu i cantautora valenciana, llicenciada en Art Dramàtic i diplomada en Treball Social.[7]
- 18 de març, Cervera: Xavier Puig Ortiz, director d'orquestra i de cor.
- 19 de març, Barcelona: Meritxell Batet, advocada i política catalana, ha estat diputada i presidenta del Congrés dels Diputats.[8]
- 22 de març, Mar del Plata: Graciela Noemí Ferrer Matvieychuc, economista i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.[9]
- 5 d'abril, València: Encarna Cervera Mañas, advocada i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes i inhabilitada.[10]
- 9 de maig, Alcoi: Gemma Miralles Esteve, actriu, directora escènica, autora valenciana.[11]
- 12 de maig, Alcoi: Patricia Blanquer Alcaraz, economista i política valenciana.[12]
- 15 de maig, Breda: Marta Sibina, activista i infermera catalana, membre de Cafè amb llet.[13]
- 30 de maig, Barcelonaː Marina Garcés, filòsofa i assagista catalana.[14]
- 10 de juny, Barcelonaː Natàlia Via-Dufresne Pereña, regatista catalana guanyadora de dues medalles olímpiques.[15]
- 14 de juny, El Masnou, Pamela Isús, política catalana, alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor.[16]
- 16 de juny, Canet de Mar: Sandra Morro Latorre, portera d'hoquei sobre patins catalana.[17]
- 4 de juliol, Barcelona: Eva Sanz Sanz, atleta catalana especialitzada en curses de fons.[18]
- 14 de juliol, Gavà, Baix Llobregatː Candela Peña, actriu de cinema catalana.[19]
- 31 de juliol, Figueresː Helena Tornero i Brugués, autora, directora, professora i traductora de teatre.[20]
- 8 d'agost, Barcelona: Marta Reynal-Querol, economista catalana, professora de recerca.[21]
- 12 d'agost, Barcelonaː Emma Roca, corredora i esquiadora de muntanya, doctora bioquímica i bombera professional.[22]
- 28 d'agost, Mallorca: Marta Barceló i Femenías, actriu, guionista, escriptora.[23]
- 6 de setembre, Oriola: Pepa Aniorte, actriu valenciana.[24]
- 7 de setembre, Alacant: Laura Pamplona, actriu, model i cantant valenciana.[25]
- 13 de setembre, València: Rosa de Falastín Mustafá Ávila, psicòloga i política valenciana.[26]
- 18 de setembre,
- 26 de setembre, Pierola: Meritxell Cucurella-Jorba, poeta, dramaturga, activista cultural.[29]
- 27 de setembre, Lleida: Núria Codina i Ales, atleta catalana, especialista en curses d'ultra trail.
- 8 de novembre, Badalona: Mar Xantal i Serret, exjugadora catalana de bàsquet.[30]
- 5 de novembre, València: Isaura Navarro i Casillas, sindicalista, advocada i política valenciana.
- 13 de desembre, la Seu d'Urgell, Alt Urgell: Teresa Colom i Pich, poeta i escriptora andorrana d'origen urgellenc.[cal citació]
- Mataró: Blanca Casas Brullet, artista.
Andreu Palop
Aurélie Filippetti
Resta del món
- 12 de gener, Istanbul, Turquia: Hande Yener cantant, compositora i productora turca.
- 30 de gener, Bucarest: Mihaela Ciobanu, jugadora d'handbol d'origen romanès, nacionalitzada espanyola.[31]
- 31 de gener, Horsham, Victòria: Portia de Rossi, actriu australianoestatunidenca de televisió i cinema.[32]
- 22 de febrer, Madrid: Olalla García, novel·lista i historiadora espanyola
- 16 d'abril, Portoviejo, Equador: Teddy Cobeña, escultor figuratiu i d'art contemporani.
- 20 d'abril:
- 21 d'abril, Lubango, Portugal: Bárbara Guimarães, periodista portuguesa.
- 29 d'abril, Pamplona: Jesús María Serrano Eugui, futbolista del Gimnàstic de Tarragona entre altres equips.
- 30 d'abril, Missouri: Akon, cantant i compositor de rap i R&B, amb èxits com Lonely i Blame it on me.
- 22 de març, Cali: Julio Ríos Gallego, enginyer
- 23 de maig, Xangai: Pauline Chan Bo-Lin, actriu de cinema.
- 26 de maig, Brno, República Txeca: Magdalena Kožená, mezzosoprano txeca.[33]
- 17 de juny, Villerupt: Aurélie Filippetti, professora, novel·lista, escriptora i política francesa.[34]
- 21 de juny,
- 20 de juliol, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Roberto Orci, guionista i productor de cinema i televisió mexicà.
- 27 de juliol, Teheran, Pèrsia: Cassandra Clare, escriptora estatunidenca nascuda a Iran.[37]
- 1 d'agost: Edurne Pasaban, alpinista basca, primera dona a fer els catorze cims de vuit mil metres del planeta.[38]
- 3 d'agost, Madrid: Pilar Llop Cuenca, jutgessa i política espanyola.[39]
- 28 d'agost, Càceres, Espanya: Irene Cardona Bacas, directora de cinema espanyola.[40]
- 14 de setembre, Londres, Anglaterra: Andrew Lincoln, Actor britànic.
- 18 de setembre, Welkom, Sud-àfrica: Mark Shuttleworth, informàtic, empresari i el primer astronauta sud-africà.[41]
- 30 d'octubre:
- 31 d'octubre, Sellersville, Pensilvània: Beverly Lynne, actriu Estatunidenca.
- 3 de novembre, Zuheros, Còrdova: Remedios Zafra, escriptora i investigadora espanyola.[42]
- 4 de novembre, Edmonton, Canadà: Steven Ogg, Actor canadenc i actor de veu.
- 29 de novembre, Cardiff, Gal·les: Ryan Giggs, futbolista gal·lès.
- 2 de desembre, Novi Sad, Sèrbia: Monica Seles, tennista que va arribar a ocupar el número 1 del rànquing mundial.[43]
- 4 de desembre, Los Angeles, Califòrnia: Tyra Banks, model i presentadora de televisió estatunidenca.[44]
- 16 de desembre, Moçambic: Mariza, cantant de fados de projecció internacional.[45]
- 20 de desembre, Salim Chartouni, futbolista
- Tolosa, Llenguadoc: Vanessa Alice Bensimon més coneguda pel seu sobrenom Miss Van, artista pictòrica instal·lada a Barcelona.
- Bagdad, Iraq: Abbas Khider, escriptor
- Països Catalans
- 17 de gener:
- 22 de gener, Sabadell, Vallès Occidental: Joan Puig i Pujol, escriptor i polític català (81 anys).
- 31 de gener, Saragossaː Zoe Rosinach Pedrol, farmacèutica lleidatana, primera doctora en Farmàcia de l'Estat (n. 1894).[46]
- 22 de febrer, Hytheː Elisabeth Bowen, escriptora irlandesa en llengua anglesa (n. 1899).[47]
- 16 d'abril, Tarancón, Conca: Nino Bravo, cantant melòdic valencià (28 anys).[48]
- 20 d'abril, Barcelonaː Consol Pastor Martínez, bibliotecària catalana, de la primera promoció de l'Escola de Bibliotecàries (n. 1887).[49]
- 3 de maig, València: Amparo Martí, actriu teatral valenciana (n. 1903).[50]
- 19 de maig, Ciutat de Mèxic: Carles Parès i Guillèn, metge cirurgià català (65 anys).[51]
- 20 de maig, Madrid: Joaquim Bau i Nolla, primer comte de Bau, fou un advocat, comerciant i polític català (n. 1897).[52]
- 2 de juny, Barcelona: Consol Tomàs-Salvany i Claramunt, pintora catalana (n. 1883).[53]
- 7 de juliol, Palma: Isabel Bauzà Tomàs, Bel Rollet, personatge popular de Palma (n. 1910).[54]
- 10 de juliol, Barcelona: Montserrat Alberich i Escardívol, artista mecanògrafa.[55]
- 24 de juliol, Perpinyàː Balbina Pi i Sanllehy, dirigent anarcosindicalista catalana (n. 1896).[56]
- 23 d'agost, Huelva, Andalusia: José Nogué Massó, pintor català (93 anys).
- 28 d'agost, Exeter: Margarida Comas i Camps, biòloga (n. 1892).[57]
- 1 de setembre, Roma: Graziella Pareto, soprano coloratura barcelonesa (n. 1889).[58]
- 2 de setembre, Barcelona: Tecla Sala Miralpeix, empresària catalana (n. 1886).[59]
- 3 de setembre, Praga: Josep Moix i Regàs, secretari general del PSUC, alcalde de Sabadell, director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol (75 anys).[60]
- 18 de setembre, Hannover, Baixa Saxònia: Mary Wigman, coreògrafa i ballarina alemanya de dansa expressionista.[61]
- 19 de setembre, Santiago de Xile: Joan Alsina i Hurtós, capellà empordanès, assassinat a Xile pel règim de Pinochet (31 anys).
- 9 d'octubre, Filadèlfia: Rosetta Tharpe, cantant i guitarrista nord-americana pionera (n. 1915).[62]
- 18 d'octubre, Lo Canet: Margaret Anderson, fundadora, editora i redactora de la revista d'art i literatura The Little Review (n. 1886).[63]
- 22 d'octubre, San Juan (Puerto Rico): Pau Casals, violoncel·lista català (96 anys).
- 28 d'octubre, Süchteln: Lis Beyer, artista tèxtil alemanya formada a la Bauhaus (n. 1906).[64]
- 19 de novembre, Barcelona: Cèsar Martinell i Brunet, arquitecte a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme (84 anys).
- 23 de novembre, l'Hospitalet de Llobregat: Justa Goicoechea, obrera, política catalana i regidora municipal de l'Hospitalet de Llobregat.[65]
- 5 de desembre, l'Ametlla del Vallès: Eugeni Xammar i Puigventós, periodista, diplomàtic i traductor català (85 anys).
- 8 de desembre, Sabadell: Maty Mont, artista de varietats catalana.[66]
- Exeter, Anglaterra: Margarida Comas i Camps, biòloga (80 anys).
- Benissa: María Luisa Palop, pintora valenciana (n. 1900).[67]
- Resta del món
- 17 de gener, São Paulo: Tarsila do Amaral, pintora modernista, figura emblemática de la pintura del Brasil (n. 1886).[68]
- 22 de gener, Haifa, Israel: Yaakov Dori, primer cap de l'Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel el 1948 (n. 1899).[69]
- 26 de gener, Bucarest, Romania: Edward G. Robinson, actor de teatre i cinema nord-americà, d'origen romanès (79 anys).
- 31 de gener, Oslo, Noruega: Ragnar Frisch, economista noruec guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1969 (n. 1895).
- 11 de febrer, Heildelberg (Alemanya):Johannes Hans Jensen, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1963 (n. 1907).
- 2 de març, Passy, Françaː Alina Szapocznikow, escultora polonesa, supervivent de l'Holocaust (n. 1926).[70]
- 6 de març, Danby, Vermont: Pearl S. Buck, escriptora estatunidenca Premi Nobel de Literatura del 1938 (80 anys).[71]
- 14 de març:
- 18 de març, Santa Monica, Califòrnia: Lauritz Melchior, tenor danès nacionalitzat nord-americà (82 anys).
- 22 de març, Santa Barbara: Hilda Geiringer, matemàtica austríaca.[74]
- 26 de març,
- 8 d'abril, Mogins, Occitània: Pablo Picasso, pintor malagueny abanderat del cubisme (91 anys).[77]
- 25 d'abril, Lausana, Suïssa: Mahmud Taymur, escriptor egipci i estudiós de la llengua i literatura àrabs (78 anys).
- 1 de maig, Vejrum, Dinamarca: Asger Jorn, artista danès (59 anys).[78]
- 12 de maig, Los Angeles: Frances Marion, periodista, escriptora i guionista estatunidenca.[79]
- 18 de maig, Camel-by-the-Sea, Califòrnia (EUA): Jeanette Rankin, política estatunidenca, primera dona triada a la Cambra de Representants dels Estats Units (n. 1880)[5]
- 21 de maig, Moscou (Rússia): Ivan Kónev (en rus: Ива́н Степа́нович Ко́нев, comandant militar soviètic (n. 1897).[5]
- 29 de maig, Kuala Lumpur (Malàisia): P. Ramlee, actor i cantant de Malàisia (n. 1929).[80]
- 1 de juny,
- 25 de juny, Buenos Aires, Argentina: Rodolfo Sciammarella, compositor argentí (67 anys).
- 20 de juliol, Hong Kong: Bruce Lee, actor estatunidenc d'arts marcials (32 anys).
- 22 de juliol, Moscou (Rússia): Aleksandr Mossolov, en rus: Александр Васильевич Мосоло́в, compositor i pianista rus de principis de l'era soviètica (n. 1900).[83]
- 1 d'agost, Groß Dölln,(Alemanya): Walter Ulbricht ,polític alemany, entre 1950 i 1971 el principal dirigent de la República Democràtica Alemanya (RDA) (n. 1893).[5]
- 2 d'agost:
- 6 d'agost, Marbella, Espanya: Fulgencio Batista, militar i polític cubà, dictador, cap de l'estat de 1923 a 1959 (n. 1901).[5]
- 12 d'agost:
- 16 d'agost, Hyannis, Massachusetts (EUA): Selman Abraham Waksman, bioquímic nord-americà d'origen rus, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1952 (n. 1888).[88]
- 17 d'agost, París (França): Jean Barraqué, compositor musical francès (n. 1928).[83]
- 24 d'agost, Oxford, Anglaterraː Mabel Purefoy Fitzgerald, fisiòloga britànica que estudià la fisiologia de la respiració (n. 1872).[89]
- 31 d'agost, Culver City, EUA: John Ford, cineasta conegut pel seu desenvolupament del gènere western (79 anys).
- 2 de setembre, Bournemouth, Anglaterra: J. R. R. Tolkien, escriptor i filòleg anglès (81 anys).[90]
- 11 de setembre, Santiago de Xile: Salvador Allende, president de Xile, mort durant l'assalt al Palacio de la Moneda de l'exèrcit sublevat (65 anys).
- 15 de setembre:
- 23 de setembre, Santiago de Xile: Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura, i diplomàtic xilè (69 anys).
- 26 de setembre, Romaː Anna Magnani, actriu italiana (n. 1908).[92]
- 4 d'octubre, Redding, Connecticutː Anna Hyatt Huntington, escultora nord-americana i mecenes de les arts (n. 1876).[93]
- 17 d'octubre, Roma: Ingeborg Bachmann, escriptora austríaca (n. 1926).[94]
- 27 d'octubre, Pontrilas, Herefordshire: Norman Allin, cantant d'òpera de la corda de baix (88 anys).
- 11 de novembre:
- 13 de novembre,
- 23 de novembre, Los Angeles, Califòrnia: Adele Buffington, guionista estatunidenca.[97]
- 25 de novembre,
- 18 de desembre, Tucson: Frieda Robscheit-Robbins, patòloga nord-americana (n. 1888).[99]
- 20 de desembre, Madrid, Espanya: Luis Carrero Blanco, president del govern espanyol, assassinat amb una bomba pel grup terrorista ETA (69 anys).
- Saragossa: José Ramón Arana, escriptor espanyol considerat un dels millors narradors de l'exili en llengua espanyola
- Madrid: María del Pilar Fernández Vega, conservadora de museus espanyola.[100](n. 1906).
- Barcelona: Suzanne Davit, artista i il·lustradora científica d'origen francès (n. 1897).[101]
Gillespie, Angus K. Twin Towers: The Life of New York City's World Trade Center (en anglès). Rutgers University Press, 1999, p. 139. ISBN 978-0-8135-2742-0.
«Carme Juan». e-cartelera. [Consulta: 28 març 2020].
«Pamela Isús». Consell Comarcal Vallès Oriental. Arxivat de l'original el 2023-05-02. [Consulta: 2 maig 2023].
SensaCine. «Candela Peña» (en castellà). [Consulta: 12 maig 2021].
Marcillas Piquer, Isabel. «Helena Tornero i Brugués». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 20 maig 2021].
Muntaner González, Maria. «Marta Barceló i Femenias». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 3 juliol 2020].
«Neus Sanz» (en castellà). La Vanguardia, 13-04-2022. [Consulta: 1r agost 2023].
«Portia de Rossi» (en castellà). La Vanguardia, 02-11-2022. [Consulta: 24 novembre 2022].
«Juliette Lewis» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 abril 2020].
Casals Bergés, Quintí. «Zoe Rosinach Pedrol» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 13 desembre 2022].
«Amparo Martí» (en castellà). La Vanguardia, 09-05-2022. [Consulta: 2 abril 2023].
«Mary Wigman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 setembre 2022].
«Margaret Anderson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 setembre 2023].
«Beyer-Volger, Lis (1906-1973) ». Kalliope | Verbundkatalog für Archiv- und archivähnliche Bestände und nationales Nachweisinstrument für Nachlässe und Autographen. [Consulta: 1r setembre 2023].
«Alina Szapocznikow» (en anglès). Culture.pl. Institut Adam Mickiewicz. Ministeri de Cultura i Patrimoni Polonès. [Consulta: 17 març 2021].
«Pearl S. Buck». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
«P. Ramlee» (en anglès). National Library Board.
«Helen Parkhurst» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2020. [Consulta: 7 desembre 2020].
«PAMPANINI, Rosetta» (en italià). Trecanni. Istituto Giovanni Treccani. "Dizionario Biografico". Arxivat de l'original el 2020-09-22. [Consulta: 3 juny 2020].