escriptor i periodista català (1925-2007) From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc Candel Tortajada (Cases Altes, Racó d'Ademús, 31 de maig de 1925 - Barcelona, 23 de novembre de 2007), conegut com a Paco Candel, fou un escriptor i periodista valencià establert a Catalunya.
Francesc Candel rep la Medalla d'Or de la Generalitat de mans del President Pujol (2003) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Francisco Candel Tortajada 31 maig 1925 Cases Altes (el Racó d'Ademús) |
Mort | 23 novembre 2007 (82 anys) Barcelona |
Diputat provincial de Barcelona | |
1982 – 7 juny 1983 | |
Regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat | |
19 abril 1979 – 9 juny 1987 | |
Senador al Senat espanyol | |
15 juny 1977 – 2 gener 1979 Circumscripció electoral: província de Barcelona | |
Activitat | |
Ocupació | novel·lista, actor, periodista, polític |
Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Premis | |
Lloc web | fundaciocandel.org… |
Francesc Candel va néixer al municipi valencià de Cases Altes (Racó d'Ademús) el 31 de maig de 1925.[2] Als dos anys la seva família es traslladà a Barcelona, on els seus pares es van instal·lar, primer, a les barraques de Montjuïc i, després, al carrer d'Ulldecona de les Cases Barates de Can Tunis, que inspirarien el seu llibre Donde la ciudad cambia su nombre (1957).[2] Durant la Segona República Espanyola, Candel va estudiar fins als catorze anys al grup escolar Sant Raimon de Penyafort, del qual sempre va conservar molt bon record.[2] Aquesta experiència la va reviure a Les meves escoles (1997). De les vivències de la guerra civil espanyola, els bombardeigs i la crema de les esglésies, sorgirien Han matado a un hombre, han roto un paisaje (1959), Historia de una parroquia (1971) i Crònica informal, sentimental i incompleta (1936-1986), que va ser l'inici d'una autobiografia.[2]
Candel era autodidacte, però tenia una forta cultura popular; va millorar el seu coneixement del català fent classes particulars amb Joan Triadú.[2] Sempre va viure al mateix lloc, el barri del port.[2] La seva obra com a autor literari i periodístic va ser prolífica.[2] Més de cinquanta llibres, novel·les, contes i assaigs, alguns d'ells en doble versió català i castellà, i un munt d'articles periodístics i reportatges publicats pràcticament a tots els diaris de Barcelona i a desenes de revistes i publicacions.[2]
Com a periodista, destaca la tasca realitzada a la revista Destino, on trobem els seus millors reportatges.[2] No obstant, la seva obra periodística, sempre propera a les inquietuds del moviment veïnal, va ser publicada en la gran majoria de diaris i revistes de l'època,[2] com Tele/eXpres, Serra d'Or o l'Avui. Com a autor literari, la publicació de més transcendència social i política va ser Els altres catalans (1964), estudi periodístic i sociològic sobre els immigrants.[2] Gran part de la seva obra està dedicada a l'onada migratòria espanyola de mitjan segle XX a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb la qual s'identificava: Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado a un hombre, han roto un paisaje (1959), Els altres catalans (1964), Parlem-ne (1967), Trenta mil pessetes per un home (1968), Los que nunca opinan (1971), Encara més sobre els altres catalans (1973), Un charnego en el Senado (1979).[2] És difícil destriar, en l'obra de Francesc Candel, el que són memòries del que són novel·les, perquè en tots els seus llibres el component autobiogràfic és essencial.[2]
El reconeixement li va arribar el 1957, amb la segona novel·la, Donde la ciudad cambia su nombre, publicada per Josep Janés.[2] L'escàndol que va acompanyar el llibre, motivat per les queixes de veïns que es reconeixien en les pàgines del llibre, li va fer dissimular en les obres futures els noms de barris i carrers.[2] Altres productes de la seva obra creativa són Fem un pols, Hemingway (1959), El juramento y otros relatos (1987), Aquella infància esvaïda (1987) i Petit món (1999), Els altres catalans vint anys després (1985).[2] Aquesta darrera publicació s'alineava amb el catalanisme defensat per l'Assemblea de Catalunya (1971), que apostava per la integració dels nouvinguts.[2]
La figura de Francesc Candel destaca per la seva contribució a la configuració de l'ideari col·lectiu sobre la immigració.[2] Va focalitzar els seus esforços i energies a reivindicar les eines que havien de fer possible la integració de les persones immigrades a la societat i cultura catalanes: l'escola i l'ordenació territorial, denunciant el problema de l'habitatge (barraquisme, rellogats, monoblocs) on vivien els immigrants.[2] Candel es va allunyar de posicions extremes i va intentar assimilar dues societats que semblaven viure l'una d'esquena a l'altra.[2] Per assolir aquest objectiu va voler desemmascarar els postulats essencialistes d'aquella intel·lectualitat que, des d'una lectura maniqueïsta de la tradició marxista, s'obstinava a identificar el catalanisme amb un constructe ideològic de la burgesia catalana.[3]
La seva trajectòria cívica i política està marcada també pel compromís amb els més desafavorits i amb la voluntat d'integració de la immigració. Simpatitzant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC),[4] el 1977 fou elegit senador a les Corts espanyoles per la demarcació de Barcelona sota la candidatura de l'Entesa dels Catalans.[2] El 1979 fou elegit regidor de l'Hospitalet de Llobregat per la llista del PSUC, i es va fer càrrec de la regidoria de Cultura.[2]
Va morir a Barcelona el 23 de novembre de 2007 després d'una llarga malaltia.[5]
L'any 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi; el 1997, el Premi d'assaig Fundació Ramon Trias Fargas per Les meves escoles[6] i el Premi Comunicació i Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona; el 2000, el Premi d'Honor de la Ciutat de l'Hospitalet; el 2003, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya «per la seva feina a favor de la integració dels nouvinguts al país» i, el 2004, la Medalla d'Honor de Barcelona. L'any 2005 es va crear la Fundació Paco Candel, al barri de la Marina de Sants, que des del 2008 atorga el premi Memorial Candel a la trajectòria de persones distingides pel seu compromís social.[2] La Biblioteca Francesc Candel, que duu el nom en el seu honor, organitza el Certamen Literari Francesc Candel des de 1992,[7] i la Fundació Lluís Carulla entrega els Premis Francesc Candel des de 2004, amb el suport de la Direcció General d'Immigració de la Generalitat de Catalunya.[8] El 2014 es va commemorar el cinquantè aniversari de la publicació d'Els altres catalans, una de les obres de Candel amb més ressò.[9] L'any 2007 va rebre el Premi Memorial Lluís Companys, de la Fundació Josep Irla[10]
Llibres publicats de 1956 a 2006 [11]
Novel·les
Narrativa curta
Articles i conferències
Reportatges, assajos, cròniques, relats de viatges
Teatre, biografies i memòries
En 2014, es van publicar tres llibres entorn de l'obra de Candel:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.