Música de la dècada del 2000
música de la dècada dels 2000 / From Wikipedia, the free encyclopedia
La música de la dècada dels 2000 abasta la música produïda a tot el planeta terra de 1999 fins a l'any 2010. Exposa els principals corrents que es varen donar a tot el globus, amb els protagonistes, la seva descripció, exemples i la contextualització corresponent. Hi ha igualment un viatge per les principals tendències musicals de cada continent. Es pot revisar doncs quin tipus de música es produïa a Europa, l'Àsia, l'Àfrica o Amèrica, l'efecte i l'abast que van tenir, dins com fora, amb els seus protagonistes, el seu context i la seva descripció nodrida, d'exemples corresponents.
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. |
Globalment es podria dir que hi ha una certa continuïtat a la música pop degut el gènere boysband i girlsband.[1][2] L'article parla d'una segona generació d'aquest format que va continuar abraçant tot el planeta amb grups a Amèrica (Supernova, Bandana, Sugabages), Europa (L5, Nonstop, XXL, E.M.D), Àsia (The Wasabies, Viva) o l'Àfrica (101, Jamali, Blu3). La música pop es torna electro i enceta diàleg amb l'R&B, tornat popular, així com aquest dialoga amb el pop.[1] L'èxit del single Music de Madonna, de tall electro, exerceix influència, però la música al món àrab i indi també. En són les causes principals.[1][2] La música àrab va fer gira mundial arribant a llocs abans d'això inaudits com ara el Brasil[cal citació] (Amèrica) o França (Europa).[3][2] Torna el pop-rock gràcies a artistes d'skate punk com l'Avril Lavigne o blink-182. La música rock produeix principalment emo i nu metal. Malgrat el domini de l'R&B i el hip-hop, la música rock encara era popular, en gèneres alternatius, tot i que més localitzada.[1][2] És el cas del post-grunge, el post-britpop, el pop punk, el post-hardcore, el metalcore i, en alguns casos, l'indie rock. Els programes de telerealitat, d'altra banda, són les fàbriques a escala global de bona part de la música produïda aleshores.[1][2] Es tornen en un fenomen social[4] que s'exporta a tot el planeta amb versions i reformulacions del mateix format.[5][6] El hip hop enceta una nova etapa degut en part a Eminem o 50 Cent, Akon, Usher, entre més,[1] mentre que l'eurodance i el continent europeu en general exporten música electrònica. Per exemple, s'inventa el grime al Regne Unit, la Tektonick a Valònia, mentre que el Chillwave es popularitza als Estats Units.[2]
Les mutacions que hi va haver a la música d'arreu del món durant la dècada dels anys 2000 són degudes a canvis majors en l'àmbit econòmic.[1] Hi va haver una acceleració més notable de la globalització que havia anat guanyant terreny amb la caiguda del mur de Berlín.[7][1] Així el continent asiàtic s'incorpora progressivament a la música pop, rock o dance,[8] que havien estat practicades a les dècades anteriors a Occident, però, justament, prohibides al bloc soviètic.[9] A més a més, els efectes de la Primera Revolució Digital canviaren el teixit econòmic d'arreu del món. Un dels primers sectors afectats fou la indústria de la música.[1] L'arribada d'Internet va canviar del tot la manera en com la població consumia, distribuïa i produïa música.[1] Per això mateix les discogràfiques varen patir un daltabaix de gran cabuda dels seus beneficis.[8] Els artistes acompanyen aleshores aquestes noves tendències del mercat amb música electrònica combinada amb pop o rock.[1] L'arribada de la telerealitat a la televisió, producte del capital, va traslladar dels noranta als 2000 formats de grups anteriors, però també va influenciar la producció musical global, així com les mentalitats de la població en general.[1] Exposició de les intimitats, cursa cap a la fama, etc, es va arribar a produir música de mal gust, simplement, per vendre i aprofitar-se d'un nínxol de mercat naixent.[10]
A resultes d'això, s'observa el desenvolupament continu de programes d'enregistrament d’estudi i elements electrònics com ara l'ús de programes de correcció de to, la sintonització automàtica, que va aparèixer a finals dels anys noranta, etc.[1][8] Un altre gran impacte d’aquesta dècada va ser el desenvolupament continu d'Internet i reproductors multimèdia fàcils d’utilitzar, com iTunes, i llocs web per compartir música i vídeos, com Napster o YouTube, respectivament.[1] La popularitat del pop es va traslladar a partir dels anys noranta amb o sense la telerealitat. Per exemple, 'NSYNC, Backstreet Boys, Britney Spears o Christina Aguilera.[1][2] Artistes de la música popular, com Michael Jackson, van tornar a principis de la dècada de 2000 amb el llançament del seu àlbum Invincible (2001),[2] que va debutar al número 1 del Billboard Hot 200. L'R&B contemporani va ser un dels gèneres més populars de la dècada (especialment a principis i mitjans de la dècada), amb artistes com Usher, Alicia Keys, Beyoncé o Rihanna.[1] L'any 2004, per exemple, el Billboard Hot-End Hot 100 tenia 15 dels 25 llocs ocupats per R&B contemporani.
Tot i que la popularitat va disminuir lleugerament, la música country va continuar registrant bones vendes. El gènere va veure sorgir nous protagonistes com Taylor Swift, Carrie Underwood o Miley Cyrus.[1] Als mercats musicals asiàtics i de l’Extrem Orient, amb l’augment de la globalització i la difusió del capitalisme, la música es va occidentalitzar, dins el pop, el hip hop i l'R&B contemporani. La música popular nord-americana i europea es va fer més popular a Àsia.[8] Gèneres com el J-pop i el K-pop van romandre populars durant tota la dècada, proliferant la seva influència cultural a tot l’Est i el Sud-est asiàtic. En altres parts d'Àsia, inclosa l'Índia, la música pop índia, estretament lligada a les pel·lícules de Bollywood i la música filmi, era popular al costat de la música pop occidental. A l'Amèrica Llatina, si bé l'R&B, el hip hop i el pop-rock van tenir influència i èxit, la música es deixa endur notablement pel reguetó, el qual ateny alguns èxits internacionals.[2] El món llatí continua conquistant els Estats Units i Europa amb Jennifer Lopez, Shakira, Juanes, Ricky Martin, etc.[1][11]
Als territoris de parla catalana s'assisteix a una diversificació dels gèneres. Es produeix per primer cop música pop, rock, dance, hip-hop, Heavy metal i altres gèneres en català.[12] Molts catalans com la Gisela, Chenoa o Roser participen a la telerealitat. El programa Star Academy és fins i tot un invent de Gestmusic, empresa catalana que deté la propietat d'Endemol.[13] La música cantada en català pateix d'invisibilitat. Hi havia animadversió institucional a Madrid contra la llengua catalana.[14] Discogràfiques grans impedeixen els artistes catalans de cantar en llengua catalana. Les radiofórmules hispàniques no promouen cantants en llengua catalana expressament.[14][15] Partits polítics espanyols miren de tancar tota ràdio o televisió que emeti contingut en català al País valencià.[16][17] La població escola o voldria escoltar música en català però el sistema l'arracona.[14] El govern del tripartit a Catalunya mira de resoldre-ho amb una llei que s'inspira dels barems que s'apliquen a la legislació francesa.[15] La música cantada en català resorgeix. La Porta dels Somnis n'és un exemple. En paral·lel, Andorra participa al Festival d'Eurovisió que es torna altre cop popular a tot Europa, d'on surten artistes molt exitosos. El català s'escolta per primer cop a Eurovisió, després que Espanya el prohibeixi,[18] alhora que molts artistes andorrans fan el salt a terres catalanes, amb èxits notables.[19]