escriptora de literatura infantil sueca From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria Gripe, de nom de naixement Maja Stina Walter (Vaxholm, Suècia, 25 de juliol de 1923- Rönninge, 5 d'abril de 2007) va ser una escriptora en suec, centrada principalment en la literatura infantil. Fou premiada amb la medalla Hans Christian Andersen.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 juliol 1923 Vaxholm (Suècia) |
Mort | 5 abril 2007 (83 anys) Rönninge (Suècia) (en) |
Formació | Universitat d'Estocolm |
Activitat | |
Ocupació | escriptora, guionista, escriptora de literatura infantil, autora |
Activitat | 1954 - |
Fills | Camilla Gripe |
Premis
| |
Gripe va néixer el 25 de juliol de 1923 a la ciutat sueca de Vaxholm, prop d'Estocolm. Va estudiar Filosofia i també Història de les religions a la Universitat d'Estocolm. Després de llicenciar-se, es dedicà a l'ensenyament. Es va casar amb l'il·lustrador i pintor Harald Gripe, que l'impulsà a escriure i més tard il·lustraria molts dels seus llibres. El pare de Gripe, Karl Hugo Walter, fou també escriptor.
Encara que començà escrivint relats de tipus tradicional, sorgits, com ella mateixa deia, de les històries que explicava a sa filla Camila, prompte començà a escriure'n d'altres que treia a la llum l'autoritarisme que s'amagava a la família i a l'escola, i que tractava el món emocional dels infants, cosa que la va fer una de les representants de la tendència antiautoritària a la literatura de la infantesa. Amb un estil exquisit i un llenguatge genuí i simple, afrontà qualsevol tema realista, per molt perillós que pogués semblar, però que preocupava a la infantesa: el fill no desitjat o ignorat, l'alcoholisme, la presó, l'atur, l'enveja, la inadaptació, la mort, la soledat, fets que formen part de la vida quotidiana i amb els quals s'ha d'aprendre a viure o cal superar.[2][3]
El 5 d'abril de 2007 va morir a casa seva de Rönninge (Suècia) d'una malaltia.
Moltes de les seues obres han estat traduïdes a moltíssims idiomes, entre els quals el català. Llibres fonamentals de Maria Gripe són: Hugo i Josefina (1960), La filla de l'espantall (1963), Els fills del bufador de vidre (1964), la sèrie respecte a Elvis Karlson (1973), L'abric verd (1980), Aquelles blanques ombres al bosc (1983) o Carolín, Berta i les ombres (1985).
Alguns dels seus relats han estat portats al cinema, la televisió o la ràdio. Així per exemple, Hug i Josefina (1967) fou dirigida per Kjell Grede; Elvis, Elvis (1976), per Kay Pollal, Agnes Cecilia (1991) i Els fills del bufador de vidre(1998) dirigides totes dues per Anders Grönors.[2]
De la seva tetralogia de les ombres (1983-1985) es va fer la sèrie de televisió de nou capítols Flickan vid stenbänik (1989), dirigida per Marianne Ahrne. També les novel·les La filla de l'espantall i El papà de nit han estat adaptades a la televisió per per Stellan Olsson.[2]
El 1974, li fou concedida la medalla Hans Christian Andersen.[1][2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.