Sixt Illescas i Mirosa - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Sixt Illescas i Mirosa.

Sixt Illescas i Mirosa

De Viquipèdia

Infotaula de personaSixte Illescas
Biografia
Naixement16 juny 1903 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1986 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalà
Activitat
OcupacióArquitecte Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Artarquitecte
Obra
Obres destacables
Casa Vilaró

Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986) fou un arquitecte català.[1][2]

Joventut

De jove abans d'estudiar la carrera d'arquitectura treballà per un contractista d'obres i com a paleta durant els estius. Durant la carrera (1922-1928) Illescas treballà pels arquitectes Josep Goday, d'estil noucentista, i Jaume Torres i Grau, tiet de Josep Torres Clavé, juntament amb Josep Lluís Sert i el mateix Clavé. Tots tres van realitzar un viatge a Itàlia l'any 1927, on van conèixer de primera mà l'arquitectura de Palladio.[1]

Cursant la carrera d'arquitectura feu amistat amb Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé, Ricard Churruca, Germán Rodríguez Arias, Francesc Fàbregas, Cristòfor Alzamora, Pere Armengou i Torra, Ricard Ribas i Seva, que juntament amb els arquitectes Jaume Mestres i Fossas i Raimon Duran i Reynals van esdevenir més tard socis directors del GATCPAC. Aquest grup d'estudiants de tres cursos diferents, essent el d'Illescas i Sert el central, que pregonava l'arquitectura moderna fou el germen del GATCPAC, que es va fundar l'any 1930, un cop acabada la carrera.[1]

La ruta del viatge de fi de curs d'Illescas, juntament amb Josep Lluís Sert, Lluís Riudor, Jaume Feu i d'altres, deixa ben clara la tendència d'aquest grup d'arquitectes: Lió, Ginebra, Zuric, Stuttgart, Munic, Viena, Budapest, Praga, Dresden, Leipzig, Berlín, Colònia (Alemanya), Brussel·les i París. Durant el viatge van visitar l'Edifici de la Bauhaus de Walter Gropius a Dessau i el barri de xalets (Weissenhofsiedlung) a Stuttgart.[1]

Carrera professional

Tot just acabada la carrera Illescas participà en una exposició celebrada a les Galeries Dalmau, del 13 al 27 d'abril l'any 1929, centrada en la nova arquitectura de caràcter racionalista practicada per aquests joves arquitectes. Aquesta exposició suposà el punt de partida i la materialització d'aquest nou estil que arribava d'Europa de la mà de Le Corbusier, el qual havia fet dues conferències a Barcelona l'any 1928. Illescas hi presentà 7 plànols i 1 maqueta del seu projecte “Estació per un port aeri”, inspirat pel disseny naval i les seves llargues finestres horitzontals, però amb aspecte d'avió degut a les dues ales que parteixen del cos central, i que prefigura un nou llenguatge. Illescas participà amb el mateix projecte en una exposició al Gran Casino de Sant Sebastià el setembre de 1930 anomenada Exposición de Arquitectura y Pinturas Modernas, que així com la de les Galeries Dalmau és el gresol del futur GATEPAC.[1]

En aquella època formà despatx amb Josep Lluís Sert i rebé l'encàrrec de la Casa Vilaró (vegeu apartat Casa Vilaró). Aquest edifici inaugura l'etapa més fecunda i de més qualitat en la carrera de Sixte Illescas, centrada sobretot en edificis d'habitatges, que es veurà truncada amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola (vegeu apartat Obres representatives període 1940-1971). 39 projectes significatius en set anys (1929-1936), en comparació als 31 del període 1940-1968, els quals foren menys interessants, des del punt de vista arquitectònic. Des del despatx que compartia amb Sert a la Via Laietana i el despatx veï de Churruca, Germán Rodríguez Arias i Francesc Fàbregas es comença a gestar el GATCPAC, com una derivació del CIRPAC, i l'empresa MIDVA (Mobles i Decoració per a la Vivenda Actual), per a promocionar i exposar els materials i el mobiliari d'aquesta nova arquitectura. Els projectes del GATCPAC es signaven col·lectivament i per això només es pot suposar la participació d'Illescas en els principals projectes d'aquest grup (Modificació de la parcel·lació de l'Eixample, 1931; la urbanització de la Gran Via Diagonal, 1931; la Ciutat de Repòs i Vacances, 1931; les casetes desmuntables, 1932; la Fira Agrícola, 1932; el Pla Macià de Barcelona, 1933-1935; la Casa Bloc, 1936).[1]

L'any 1931 Illescas és nomenat “arquitecte oficial” de la Cinematogràfica Nacional Española (CINAES), una empresa exhibidora de cinema propietària d'una dotzena de locals a Barcelona. Va fer vuit projectes per a les noves sales; també s'encarregava dels treballs de reforma i manteniment, i d'altres assessories com contractar els pintors que feien els grans cartells que anunciaven els films. Fruit d'aquesta feina va fer amistat amb el pintor Antoni Clavé. Aquell mateix any també intervingué en la creació del nou Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) del qual en fou el primer tresorer i començà a treballar a la Cambra de la Propietat.

L'any 1935 per desavinences internes abandonà la direcció del GATCPAC.[3] El setembre de 1936 se'l designà cap tècnic del Comissariat de l'Habitatge, dependent del Departament de Justícia de la Generalitat. Es tractava d'una comissió ideada pel mateix Illescas, fruit de la seva tasca prèvia a la Cambra de la Propietat, on hi participava la Generalitat de Catalunya, la UGT i la CNT; llur objectiu era regular l'assumpte de les propietats urbanes, els lloguers i l'habitatge obrer durant la Guerra Civil i garantir el cobrament dels lloguers i un mínim manteniment dels edificis, que era beneficiós tant per als llogaters com per als propietaris.

En acabar la Guerra Civil, el GATCPAC es dissolgué oficialment i l'empresa MIDVA fou clausurada. L'any 1941 la “Junta Superior de Depuración” de la “Dirección Nacional de Arquitectura” li obrí un expedient sancionador a Illescas que l'any següent fou condemnat a cinc anys d'inhabilitació per a càrrecs públics, directius i de confiança. L'any 1949 es fundà el Club 49, una reedició de l'ADLAN (Amics de l'Art Nou), del qual Sixte Illescas en fou copresident juntament amb el promotor artístic Joan Prats i Vallès.

Obra completa període 1927-1939

Obra Cronologia Adreça Població
Edifici d' habitatges 1927-1931 c/ Diputació, 224 Barcelona
Edifici d' habitatges 1929 c/ Avinguda Meridiana-Pallars Barcelona
Projecte “Estació per un port aeri” 1929 Exposició a les Galeries Dalmau Barcelona
Casa Vilaró 1929 Avinguda Coll del Portell 43 Barcelona
Projecte del Casino del Figaró circa 1930 El Figaró
Projecte de caserna de la Guàrdia Civil circa 1930 Sant Sadurní d'Anoia
Projecte de casa entre mitgeres circa 1930 Cornellà de Llobregat
Habitatge unifamiliar circa 1930 Llinars del Vallès
Projecte edifici d'habitatges circa 1930 c/ Vda. de Francesc Batllori, Passatge Cros Barcelona
Habitatge unifamiliar 1931 c/Panyó, 4 Olot
Projecte d'edifici d' habitatges 1931 c/ Passeig de la Indústria, carrer de la Fusina Barcelona
Edifici d' habitatges 1931- 1939 c/ Jonqueres, carrer d'Ortigosa Barcelona
Projecte Cine Montaña 1932 c/ Muntanya Barcelona
Projecte columna d'anuncis Cinema Tívoli 1932 c/ Casp, 8 Barcelona
Projecte Cine Iris 1932 Barcelona
Projecte Cine Triunfo 1932 Barcelona
Projecte Cine Fémina 1932 Barcelona
Projecte Cine Walkiria 1933 Barcelona
Projecte Cine Bohemia 1933 c/Floridablanca Barcelona
Projecte de la Casa Illescas 1933 c/ Muntanya Barcelona
Pavelló Productes Agrícoles de Llevant 1933
Projecte Cine Spring 1933 c/Passeig de la Bonanova Barcelona
Casa de Vidre 1933- 1935 c/ Pàdua, 96, carrer de Ríos Rosas Barcelona
Projecte d'edifici d' habitatges 1934 c/ Ríos Rosas Barcelona
Projecte xalets diversos 1934
Urbanització i banys Barcelona Platja 1934 El Prat de Llobregat
Projecte d'edifici d'apartaments 19341939 c/ Bèlgica Barcelona
Fàbrica per a Manufactures Bofarull 19341936 c/ Roger, Rambla del Brasil Barcelona
Edifici d'habitatges Illescas: Lincoln 1935 c/Lincoln Barcelona
Projecte Cine Pathé Palace 1935 c/Via Laietana, 53 Barcelona
Projecte d'habitatge unifamiliar 1935 c/Plaça del Rabasset, l'Arrabassada Barcelona
Projecte edifici d'habitatges 1935 c/Enric Granados Barcelona
Reforma Masia Can Antich 1935 El Figaró
Avantprojecte escola 1935 Les Franqueses del Vallès
Bloc d'habitatges Bonanova 1935-1940 c/Passeig de Sant Gervasi, plaça de la Bonanova Barcelona
Edifici d' habitatges 1935-1940 c/ Padilla, 244 Barcelona
Projecte edifici d'habitatges 1938 c/Sabino Arana, General Sanjurjo, 11 Barcelona
Projecte escola 1938 c/Jonquera Barcelona
Projecte cinema i edifici residencial 1939 c/Plaça de la Font, carrer de Sant Miquel Barcelona

Obres representatives del període 1940-1971

Obra Cronologia Adreça Població
Eixample de la Corunya, concurs d'urbanisme 1940
Xalet i estudi de l'escultor Martí Llauradó 1940, 1943, 1959 c/dels Vergós, 1, carrer de les Escoles Pies Barcelona
Avantprojecte fàbrica de sabatilles 1941 Logroño
Projecte Sanatori Marítim 1942 Finca Son Manuel, Coll d'en Rebassa, Cala Gamba Palma
Altar, cambril de la verge 1942 Avinguda Diagonal Barcelona
Projecte d'església 1943- 1955 Sant Bartomeu de la Quadra Molins de Rei
Projecte dormitoris de les Minas Aspà 1944 Guardiola de Berguedà
Casa Illescas Cadaqués 1 1946- 1949 Riba Pitxot Cadaqués
Avantprojecte estadi Futbol Club Barcelona 1951 C/Torre Melina Barcelona
Casa Casadevall 1955- 1958 Sa Tuna Begur
Escola tipus Mediterrani, concurs Ministerio de Educación Nacional 1956
Projecte d'hotel 1956 Santa Susana Pineda de Mar
Avantprojecte d'hotel 1956 Els Quers Cadaqués
Seu del COACB, concurs 1958 c/Plaça Nova, 5 Barcelona
Casa Illescas Cadaqués 2 circa 1960 Els Quers Cadaqués
Edifici residencial Banca Torres 1965- 1966 c/Avinguda de Bartomeu Rosselló, 7 Eivissa

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Illescas, Sixte. Sixte Illescas, arquitecte (1903-1986) : de l'avantguarda a l'oblit = de la vanguardia al olvido = from vanguard to obscurity / [directors de l'edició:] Manuel Brullet Tenas, Albert Illescas de la Morena.. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2008, p. 425. ISBN 9788496842328 name=Brullet [Consulta: 2 març 2013]. 
  2. Pizza, Antonio. G.A.T.C.P.A.C. 1928-1939 : una nueva arquitectura para una nueva ciudad = a new architecture for a new city / edición a cargo de: Antonio Pizza, Josep M. Rovira.. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona i Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, 2006, p. 327. ISBN 8496185796 [Consulta: 2 març 2013]. 
  3. «Sixt Illescas i Mirosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 desembre 2018].


{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Sixt Illescas i Mirosa
Listen to this article