CA
All
Articles
Dictionary
Quotes
Map

Wikiwand ❤️ Wikipedia

PrivacyTerms

13 d'abril

data From Wikipedia, the free encyclopedia

13 d'abril
EsdevenimentsNaixementsNecrològiquesFestes i commemoracionsReferències

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs. Queden 262 dies per a finalitzar l'any.

<< Abril 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930
Tots els dies
Països Catalans
  • 1766 - Elx, Baix Vinalopó: les autoritats derroten una revolta antisenyorial.[1]
  • 1956 - Girona: S'inaugura l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta, encara amb el nom de Residencia Sanitaria de la Seguridad Social de Gerona.
  • 1976 - València: s'hi constitueix la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.
Resta del món
  • 1742 - Dublín (Irlanda): Estrena de l'oratori El Messies de George Friedrich Haendel.[2]
  • 1796 - Millesimo (Ligúria, Itàlia): els revolucionaris francesos guanyaren la batalla de Millesimo en el marc de la guerra de la Primera Coalició.
  • 1861 - Batalla de Fort Sumter en el si de la Guerra Civil dels Estats Units.[3]
  • 1936 - França: Gwenn ha Du va explotar quatre prefectures en el 20è aniversari de l'Aixecament de Pasqua.
  • 1941 - Moscou (Rússia): tractat de neutralitat entre el Japó i la URSS.[4]
  • 1986 - Roma: El papa Joan Pau II es converteix en el primer papa que visita una sinagoga, en aquest cas la de Roma.[5]
  • 2002 - Veneçuela: un ampli moviment popular enderroca la dictadura instaurada dos dies abans i força la recuperació de la institucionalitat democràtica.
  • 2011 - El Parlament de Catalunya debat i sotmet a votació per primer cop a la seva història la Independència de Catalunya (vegeu Llei de Declaració d'Independència (de Catalunya).
Països Catalans
  • 1858 - Barcelona: Concepció Ginot i Riera, pianista, professora de música i compositora catalana.[6]
  • 1876 - Palmaː Pilar Montaner i Maturana, pintora mallorquina.[7]
  • 1889 - Valènciaː María Sorolla, pintora valenciana.[8]
  • 1901 - Barcelona, Província de Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català.[9]
  • 1928 - Barcelona: José Agustín Goytisolo i Gay, poeta català en llengua castellana.[10]
  • 1965 - València: Asunción Quinzá Alegre, advocada i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.
  • 1974 - Sant Joan, Mallorcaː Pilar Sansó Fuster, política mallorquina, diputada al Parlament de les Illes Balears en la VIII legislatura.[11]
  • 1978 - la Pobla de Segur: Carles Puyol, capità del Futbol Club Barcelona.[12]
  • 1985 - Sant Pere de Ribes, Garraf: Beatriz de Mora Solorzano, jugadora de corfbol catalana.[13]
Resta del món
  • 1519, Florència: Caterina de Mèdici, reina de França (m. 1589).[14]
  • 1648, Montargis: Madame Guyon, escriptora, mística i heretge francesa.[15]
  • 1743 - Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units d'Amèrica [16]
  • 1816 - Sheffield (Anglaterra): William Sterndale Bennett, compositor i organista anglès [17]
  • 1828 - Glendale, Regne Unit: Josephine Butler, feminista i reformista social britànica.[18]
  • 1864 - Viena: Berta Zuckerkandl-Szeps, escriptora, periodista, crítica i salonnière austríaca (m. 1945).[19]
  • 1868 - Gransee, Alemanya: Maria Emilie Snethlage, naturalista i ornitòloga alemanya-brasilera
  • 1869:
    • Cumberland: Isabel Maddison, matemàtica britànica coneguda pel seu treball amb equacions diferencials.[20]
    • Portland, Victòria, Austràlia: Vida Goldstein, va ser una dona política australiana, pionera del moviment feminista i sufragista d'aquest país [21]
  • 1901 - París, França: Jacques Lacan, psiquiatre i psicoanalista francès [22]
  • 1906 - Dublín, Irlanda: Samuel Beckett, escriptor irlandès [23]
  • 1909 - Jackson (Mississipi), EUA: Eudora Welty, escriptora nord-americana guanyadora del Premi Pulitzer d'Obres de Ficció l'any 1973 [24]
  • 1921:
    • Rio de Janeiro: Dona Ivone Lara, cantant i compositora brasilera [25]
    • Scheveningen, la Haia: Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza de Kászon, II baró Thyssen-Bornemisza, va ser un notable industrial i col·leccionista d'art [26]
  • 1922 - Butiama, Territori de Tanganyika: Julius Nyerere, professor i polític que fou president de Tanzània [21]
  • 1925 - Córdoba, Argentina: Hilda Dianda, compositora argentina.
  • 1928 - Madrid: Matilde Conesa Valls, actriu de veu espanyola, molt popular a la ràdio dels anys seixanta[27]
  • 1931 - Montecosaro, Marques: Anita Cerquetti, soprano dramàtica italiana[28]
  • 1938 - Brăila, Romania: Catalina Buzoianu, directora i pedagoga teatral romanesa[29]
  • 1939, Castledawson, Irlanda del Nord: Seamus Heaney, poeta i escriptor irlandès, Premi Nobel de Literatura de 1995 [30]
  • 1940 - Niça, França: Jean-Marie Gustave Le Clézio, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura del 2008.[31]
  • 1941:
    • Nova York, EUA: Michael Stuart Brown, metge i genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1985.[32]
    • Blackwood, Caerffili, Regne Unit: Margaret Price, soprano gal·lesa[33]
  • 1948: Michael Hammer: enginyer nord-americà, un dels fundadors de la teoria de gestió de la reenginyeria de processos d'empresarials.
  • 1951 - Tirana: Diana Çuli, escriptora, periodista, activista, política albanesa.
  • 1953 - Amiens: Brigitte Trogneux, professora de literatura i esposa d'Emmanuel Macron.[34]
  • 1963 - Garri Kaspàrov, jugador d'escacs rus (soviètic fins al 1991).[35]
  • 1988 - Madrid: Rita Maestre, política i activista espanyola, regidora del seu Ajuntament.[36]
Països Catalans
  • 1983 - Girona: Mercè Rodoreda, escriptora en català catalana.[37]
  • 1985 - Barcelona: Josep Maria Jofresa Puig, va ser un jugador de bàsquet català.
  • 2003 - Sant Andreu de Sureda, Vallespir: Jean Petit, defensor de les llengües minoritzades a França.
  • 2019 - Els Guiamets: Neus Català i Pallejà, fou supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück i activista de la memòria històrica.[38]
  • 2020 - Gavà: Boi Alavedra, futbolista català (n. 1944).
  • 2022 - Barcelona: Jorge Trías Sagnier, advocat i polític català (n. 1948).
Resta del món
  • 1592 - Florència: Bartolomeo Ammannati, arquitecte i escultormanierista italià (n. 1511).[39]
  • 1716 - Altenburg (Ducat de Saxònia-Altenburg): Christian Friedrich Witt, compositor alemany barroc (n. 1660).
  • 1886 - La Haia: Anna-Louisa-Geertruida Bosboom-Toussaint, escriptora neerlandesa.[40]
  • 1899 - París: Felipe Arroyo Roxas, pintor (n. 1840).
  • 1908 - Christiania (Noruega): Aasta Hansteen  –o Hasta Hanseen–, pintora, escriptora i feminista noruega (n. 1824).
  • 1912 - Tòquio (Japó): Ishikawa Takuboku, poeta japonès, considerat un dels mestres del tanka (n. 1886).[41]
  • 1916 - Milà: Carlo Carrà, pintor italià, màxim exponent del futurisme pictòric (n. 1881).[42]
  • 1918 - Krasnodar, Rússia: Lavr Kornílov fou un general de l'exèrcit rus (n. 1870).[43]
  • 1941 - Cambridge, Massachusetts: Annie Jump Cannon, astrònoma estatunidenca fonamental per a la classificació estel·lar (n. 1863).[44]
  • 1944 - Montecarlo, Mònaco: Cécile Chaminade, pianista i compositora francesa (n. 1857).[45]
  • 1956 - Sevillaː Blanca de los Ríos Nostench, escriptora, pintora i editora espanyola (n. 1859).[46]
  • 1965 - Santiago de Xile: Matilde Huici Navaz, mestra, advocada i pedagoga espanyola, exiliada a Xile (n. 1890).[47]
  • 1978 - Lagos, Nigèria Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana.[48]
  • 1980 - Arles, França: Josep Ester Borràs, líder de la Confederació Nacional del Treball.
  • 2006 - Florència: Muriel Spark, novel·lista i crítica literària escocesa  (n. 1918).[49]
  • 2014 - Roma: Emma Castelnuovo, matemàtica i pedagoga italiana (n. 1913).[50]
  • 2015 -
    • Lübeck, Alemanya: Günter Grass, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura 1999 (n. 1927).[51]
    • Montevideo: Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià (n. 1940).[52]
  • 2019 - Nova York (EUA): Paul Greengard, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2000 (n. 1925).[53]
  • 2020 - Fontenay-lès-Briisː Sarah Maldoror, directora de cinema francesa, pionera del cinema panafricà (n. 1929).[54]
  • 2023 - Farley Green: Mary Quant, dissenyadora de moda britànica, inventora de la minifaldilla (n. 1934).
  • Onomàstica: sants Hermenegild; sant Martí I, papa; Agatònica, Pàpil, Carpus i Agatodor de Pèrgam, màrtirs; santa Margarida de Città di Castello;[55] venerable Giacomo Antonio Morigia, cofundador dels barnabites; servent de Déu Manuel García Nieto, jesuïta; serventa de Déu Àngela Maria de la Concepció, fundadora de les Trinitàries Recol·lectes.
  1. [1]
    . Pedralbes, 1987, p. 198.
  2. [2]
    Michels, Ulrich.. Atlas de música. 2, Parte histórica, del Barroco hasta hoy. 1a. ed., 2a. reimp. Madrid: Alianza, 1995. ISBN 84-206-6210-0.
  3. [3]
    «Battle of Fort Sumter | Location, Significance, & Map» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
  4. [4]
    Akamatsu, Paul,. Histoire du Japon. ISBN 978-2-85229-932-0.
  5. [5]
    «Alla comunità israelitica di Roma (Sinagoga, 13 aprile 1986) | Giovanni Paolo II» (en italià), 13-04-1986. [Consulta: 26 juny 2016].
  6. [6]
    «Naixements. 1858. Registres. Llibre 2 (Núms. 1 Al 1258). Foli 102.Registre núm.411». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 13-04-1858. [Consulta: 12 abril 2020].[Enllaç no actiu]
  7. [7]
    «Pilar Montaner. Exposició bibliogràfica». Biblioteca de Cort i Ajuntament de Palma, 01-03-2016. Arxivat de l'original el 2021-08-07. [Consulta: agost 2021].
  8. [8]
    «María Sorolla» (en castellà). Mery Varona. [Consulta: 27 març 2020].
  9. [9]
    «Josep Amat i Pagès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
  10. [10]
    «José Agustín Goytisolo Gay | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
  11. [11]
    Currículum al web del Parlament Balear
  12. [12]
    «Carles Puyol i Saforcada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
  13. [13]
    «Beatriz de Mora Solorzano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2021].
  14. [14]
    Sutherland, N.M. «Catherine de’ Medici» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 19-10-2023. [Consulta: 18 novembre 2023].
  15. [15]
    Guyon, Jeanne. Letters of Jeanne Guyon. The Life of Jeanne Guyon (en anglès). Whitaker House, 2013-06-19. ISBN 978-1-60374-846-9.
  16. [16]
    Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
  17. [17]
    «Sir William Sterndale Bennett» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: abril 2020].
  18. [18]
    «BBC - History - Josephine Butler» (en anglès britànic). [Consulta: 6 març 2023].
  19. [19]
    Shapira, Elana. «Berta Zuckerkandl» (en anglès). Shalvi/Hyman Encyclopedia of Jewish Women. Jewish Women's Archive, 23-06-2021. [Consulta: 14 octubre 2022].
  20. [20]
    «Biographies of Women Mathematicians. Isabel Maddison» (en anglès). Agnes Scott College, 2016. [Consulta: 15 març 2018].
  21. [21]
    Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
  22. [22]
    Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jacques Marie Lacan» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
  23. [23]
    Esslin, Martin J. «Samuel Beckett» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: abril 2020].
  24. [24]
    Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
  25. [25]
    «Dona Ivone Lara». Mozaart. [Consulta: abril 2020].
  26. [26]
    «Hans Heinrich, Baron Thyssen-Bornemisza de Kaszon | Dutch industrialist and art collector» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
  27. [27]
    Bonet Mojica, Lluís «La gran voz de voces». La Vanguardia, 17-04-2015.
  28. [28]
    «Cerquétti, Anita» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
  29. [29]
    «Cătălina Buzoianu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
  30. [30]
    «Seamus Heaney» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
  31. [31]
    «The Nobel Prize in Literature 2008» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].
  32. [32]
    «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1985» (en anglès americà). [Consulta: 18 abril 2020].
  33. [33]
    «Margaret Berenice Price | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
  34. [34]
    Cuéllar, Juan Manuel. «Brigitte Trogneux, sombra y luz de Macron» (en castellà). RTVE, 08-05-2017. [Consulta: 19 febrer 2023].
  35. [35]
    «Garry Kasparov | Chess & Games» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
  36. [36]
    «Conoce el salario público de Rita Maestre Fernández». Transparentia. [Consulta: 15 febrer 2023].
  37. [37]
    «Mercè Rodoreda i Gurguí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
  38. [38]
    «Neus Català». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 febrer 2024].
  39. [39]
    Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
  40. [40]
    «A.L.G. Bosboom - Toussaint» (en neerlandès). Literatuurmuseum. [Consulta: 23 juliol 2020].
  41. [41]
    «Ishikawa Takuboku» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 09-04-2020. [Consulta: 27 abril 2020].
  42. [42]
    Marchiori, Giuseppe. «Carrà, Carlo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1977. [Consulta: abril 2020].
  43. [43]
    «Lavr Kornilov | Facts, Biography, & Russian Civil War» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
  44. [44]
    «Annie Jump Cannon | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
  45. [45]
    Cécile Chaminade selon Gérard Condé, a Introduction à 'Pièces pour piano' (Editions Enoch EMI-La voix de son maitre, 1980), sur le site de la Société d'histoire du Vésinet.
  46. [46]
    «Blanca De Los Ríos Nostench (1859-1956)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 14 febrer 2021].
  47. [47]
    «Huici Navaz, Matilde». Fundación Pablo Iglesias. Arxivat de l'original el 2020-06-04. [Consulta: 4 juny 2020].
  48. [48]
    «Funmilayo Ransome-Kuti | Nigerian feminist and political leader» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
  49. [49]
    «Spark, Murial» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
  50. [50]
    Esposti, Carla Degli; Lanciano, Nicoletta. «Castelnuovo, Emma» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2018. [Consulta: abril 2020].
  51. [51]
    «Günter Grass | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
  52. [52]
    «Eduardo Galeano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
  53. [53]
    «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2000» (en anglès americà). [Consulta: 19 abril 2020].
  54. [54]
    «Sarah Maldoror, pionnière du cinéma panafricain, décède du coronavirus» (en francès). Le portail des Outre-mer La 1ère, 13-04-2020. [Consulta: 20 maig 2021].
  55. [55]
    Álvarez, Paulino. Santos, Bienaventurados, Venerables de la Orden de Los Predicadores (en castellà). Editorial San Esteban, 1921, p.407-412.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 13 d'abril
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:13 d'abril.
Edit in WikipediaRevision historyRead in Wikipedia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.

Chrome
Wikiwand for Chrome
Edge
Wikiwand for Edge
Firefox
Wikiwand for Firefox

Esdeveniments

Naixements

Necrològiques

Festes i commemoracions

Referències