13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs. Queden 262 dies per a finalitzar l'any.

<<	Abril 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
	1r	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1766 - Elx, Baix Vinalopó: les autoritats derroten una revolta antisenyorial.^[1]
• 1956 - Girona: S'inaugura l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta, encara amb el nom de Residencia Sanitaria de la Seguridad Social de Gerona.
• 1976 - València: s'hi constitueix la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.

Resta del món

• 1742 - Dublín (Irlanda): Estrena de l'oratori El Messies de George Friedrich Haendel.^[2]
• 1796 - Millesimo (Ligúria, Itàlia): els revolucionaris francesos guanyaren la batalla de Millesimo en el marc de la guerra de la Primera Coalició.
• 1861 - Batalla de Fort Sumter en el si de la Guerra Civil dels Estats Units.^[3]
• 1936 - França: Gwenn ha Du va explotar quatre prefectures en el 20è aniversari de l'Aixecament de Pasqua.
• 1941 - Moscou (Rússia): tractat de neutralitat entre el Japó i la URSS.^[4]
• 1970 - Cap Canaveral, Estats Units: L'Apollo 13 sofreix un accident dos dies després d'enlairar-se: «Houston, hem tingut un problema». La tripulació aconseguirà fer tornar la nau a la Terra en un èpic retorn.^[5]
• 1985 - Växjö (Suècia): Hans Runesson fa la fotografia anomenada La dona de la bossa de mà.^[6]
• 1986 - Roma: El papa Joan Pau II es converteix en el primer papa que visita una sinagoga, en aquest cas la de Roma.^[7]
• 2002 - Veneçuela: un ampli moviment popular enderroca la dictadura instaurada dos dies abans i força la recuperació de la institucionalitat democràtica.
• 2011 - El Parlament de Catalunya debat i sotmet a votació per primer cop a la seva història la Independència de Catalunya (vegeu Llei de Declaració d'Independència (de Catalunya).

Naixements

Països Catalans

• 1858 - Barcelona: Concepció Ginot i Riera, pianista, professora de música i compositora catalana.^[8]
• 1876 - Palma: Pilar Montaner i Maturana, pintora mallorquina.^[9]
• 1889 - València: María Sorolla, pintora valenciana.^[10]
• 1901 - Barcelona, Província de Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català.^[11]
• 1928 - Barcelona: José Agustín Goytisolo i Gay, poeta català en llengua castellana.^[12]
• 1965 - València: Asunción Quinzá Alegre, advocada i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.^[13]
• 1974 - Sant Joan, Mallorca: Pilar Sansó Fuster, política mallorquina, diputada al Parlament de les Illes Balears en la VIII legislatura.^[14]
• 1978 - la Pobla de Segur: Carles Puyol, capità del Futbol Club Barcelona.^[15]
• 1985 - Sant Pere de Ribes, Garraf: Beatriz de Mora Solorzano, jugadora de corfbol catalana.^[16]

Resta del món

• 1519, Florència: Caterina de Mèdici, reina de França (m. 1589).^[17]
• 1648, Montargis: Madame Guyon, escriptora, mística i heretge francesa.^[18]
• 1743 - Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units d'Amèrica^[19]
• 1816 - Sheffield (Anglaterra): William Sterndale Bennett, compositor i organista anglès^[20]
• 1828 - Glendale, Regne Unit: Josephine Butler, feminista i reformista social britànica.^[21]
• 1864 - Viena: Berta Zuckerkandl-Szeps, escriptora, periodista, crítica i salonnière austríaca (m. 1945).^[22]
• 1868 - Gransee, Alemanya: Maria Emilie Snethlage, naturalista i ornitòloga alemanya-brasilera
• 1869:
  • Cumberland: Isabel Maddison, matemàtica britànica coneguda pel seu treball amb equacions diferencials.^[23]
  • Portland, Victòria, Austràlia: Vida Goldstein, va ser una dona política australiana, pionera del moviment feminista i sufragista d'aquest país^[24]
• 1901 - París, França: Jacques Lacan, psiquiatre i psicoanalista francès^[25]
• 1906 - Dublín, Irlanda: Samuel Beckett, escriptor irlandès^[26]
• 1909 - Jackson (Mississipi), EUA: Eudora Welty, escriptora nord-americana guanyadora del Premi Pulitzer d'Obres de Ficció l'any 1973^[27]
• 1921:
  • Rio de Janeiro: Dona Ivone Lara, cantant i compositora brasilera^[28]
  • Scheveningen, la Haia: Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza de Kászon, II baró Thyssen-Bornemisza, va ser un notable industrial i col·leccionista d'art^[29]
• 1922 - Butiama, Territori de Tanganyika: Julius Nyerere, professor i polític que fou president de Tanzània^[24]
• 1925 - Córdoba, Argentina: Hilda Dianda, compositora argentina.
• 1928 - Madrid: Matilde Conesa Valls, actriu de veu espanyola, molt popular a la ràdio dels anys seixanta^[30]
• 1931 - Montecosaro, Marques: Anita Cerquetti, soprano dramàtica italiana^[31]
• 1938 - Brăila, Romania: Catalina Buzoianu, directora i pedagoga teatral romanesa^[32]
• 1939, Castledawson, Irlanda del Nord: Seamus Heaney, poeta i escriptor irlandès, Premi Nobel de Literatura de 1995^[33]
• 1940 - Niça, França: Jean-Marie Gustave Le Clézio, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura del 2008.^[34]
• 1941:
  • Nova York, EUA: Michael Stuart Brown, metge i genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1985.^[35]
  • Blackwood, Caerffili, Regne Unit: Margaret Price, soprano gal·lesa^[36]
• 1948: Michael Hammer: enginyer nord-americà, un dels fundadors de la teoria de gestió de la reenginyeria de processos d'empresarials.
• 1951 - Tirana: Diana Çuli, escriptora, periodista, activista, política albanesa.
• 1953 - Amiens: Brigitte Trogneux, professora de literatura i esposa d'Emmanuel Macron.^[37]
• 1963 - Garri Kaspàrov, jugador d'escacs rus (soviètic fins al 1991).^[38]
• 1988 - Madrid: Rita Maestre, política i activista espanyola, regidora del seu Ajuntament.^[39]

Necrològiques

Països Catalans

• 1983 - Girona: Mercè Rodoreda, escriptora en català catalana.^[40]
• 1985 - Barcelona: Josep Maria Jofresa Puig, va ser un jugador de bàsquet català.
• 2003 - Sant Andreu de Sureda, Vallespir: Jean Petit, defensor de les llengües minoritzades a França.
• 2019 - Els Guiamets: Neus Català i Pallejà, fou supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück i activista de la memòria històrica.^[41]
• 2020 - Gavà: Boi Alavedra, futbolista català (n. 1944).
• 2022 - Barcelona: Jorge Trías Sagnier, advocat i polític català (n. 1948).

Resta del món

• 1592 - Florència: Bartolomeo Ammannati, arquitecte i escultormanierista italià (n. 1511).^[42]

• 1716 - Altenburg (Ducat de Saxònia-Altenburg): Christian Friedrich Witt, compositor alemany barroc (n. 1660).
• 1886 - La Haia: Anna-Louisa-Geertruida Bosboom-Toussaint, escriptora neerlandesa.^[43]
• 1899 - París: Felipe Arroyo Roxas, pintor (n. 1840).
• 1908 - Christiania: Aasta Hansteen, pintora, escriptora i feminista noruega (n. 1824).^[44]
• 1912 - Tòquio (Japó): Ishikawa Takuboku, poeta japonès, considerat un dels mestres del tanka (n. 1886).^[45]
• 1916 - Milà: Carlo Carrà, pintor italià, màxim exponent del futurisme pictòric (n. 1881).^[46]
• 1918 - Krasnodar, Rússia: Lavr Kornílov fou un general de l'exèrcit rus (n. 1870).^[47]
• 1941 - Cambridge, Massachusetts: Annie Jump Cannon, astrònoma estatunidenca fonamental per a la classificació estel·lar (n. 1863).^[48]
• 1944 - Montecarlo, Mònaco: Cécile Chaminade, pianista i compositora francesa (n. 1857).^[49]
• 1956 - Sevilla: Blanca de los Ríos Nostench, escriptora, pintora i editora espanyola (n. 1859).^[50]
• 1965 - Santiago de Xile: Matilde Huici Navaz, mestra, advocada i pedagoga espanyola, exiliada a Xile (n. 1890).^[51]
• 1978 - Lagos, Nigèria Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana.^[52]
• 1980 - Arles, França: Josep Ester Borràs, líder de la Confederació Nacional del Treball.
• 2006 - Florència: Muriel Spark, novel·lista i crítica literària escocesa  (n. 1918).^[53]
• 2014 - Roma: Emma Castelnuovo, matemàtica i pedagoga italiana (n. 1913).^[54]
• 2015 -
  • Lübeck, Alemanya: Günter Grass, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura 1999 (n. 1927).^[55]
  • Montevideo: Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià (n. 1940).^[56]
• 2019 - Nova York (EUA): Paul Greengard, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2000 (n. 1925).^[57]
• 2020 - Fontenay-lès-Briis: Sarah Maldoror, directora de cinema francesa, pionera del cinema panafricà (n. 1929).^[58]
• 2022 - Palerm: Letizia Battaglia, fotògrafa i fotoperiodista italiana, coneguda pel seu treball sobre la Màfia (n. 1935).^[59]
• 2023 - Farley Green: Mary Quant, dissenyadora de moda britànica, inventora de la minifaldilla (n. 1934).

Festes i commemoracions

• Onomàstica: sants Hermenegild; sant Martí I, papa; Agatònica, Pàpil, Carpus i Agatodor de Pèrgam, màrtirs; santa Margarida de Città di Castello;^[60] venerable Giacomo Antonio Morigia, cofundador dels barnabites; servent de Déu Manuel García Nieto, jesuïta; serventa de Déu Àngela Maria de la Concepció, fundadora de les Trinitàries Recol·lectes.