Aluminocerita-(CeCa)

L'aluminocerita-(CeCa) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al subgrup de la cerita. Rep el seu nom per ser una cerita-(CeCa) amb alumini dominant. Fins al mes de juny de 2023 s'anomenava aluminocerita-(Ce), canviant el nom a l'actual degut als canvis aprovats per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA) en la nomenclatura del grup de la cerita.^[2]

Aluminocerita-(CeCa)
Fórmula química	(Ce₆Ca₃)◻Al(SiO₄)₃(SiO₃OH)₄(OH)₃
Epònim	cerita-(CeCa) i alumini
Localitat tipus	Seula mine (en) i Feriolo, Baveno (en)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AG.20
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 10,645Å; c = 38,019Å
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Color	rosa clar a rosa vermellós
Exfoliació	no observada
Fractura	no observada
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	translúcida
Densitat	4,675 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,810 a 1,816 nε = 1,812 a 1,816
Birefringència	δ = 0,002
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2007-060
Símbol	Acrt-Ce
Referències	[1]

Característiques

L'aluminocerita-(CeCa) és un silicat que va ser aprovat com a espècie vàlida per l'IMA l'any 2007. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2023, passant a ser: (Ce₆Ca₃)◻Al(SiO₄)₃(SiO₃OH)₄(OH)₃.^[2] Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És isostructural amb els fosfats del grup de la whitlockita. És l'espècie anàloga amb alumini de la cerita-(CeCa) i la cerita-(La).

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(CeCa), cerita-(La), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.

Formació i jaciments

Aquesta espècie té dues localitats tipus al Piemont, Itàlia: la pedrera Scala dei Ratti, a Feriolo (Baveno), i la mina Seula, al mont Camoscio (Oltrefiume). També ha estat descrita a Mongòlia, Noruega, Sud-àfrica i Rússia.