Jasmundita

La jasmundita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom en honor del professor Karl Jasmund (1913-2003) Köln, Germany], mineralogista especialitzat en sistemàtica dels minerals d'argila, director de l'Institut mineralògic-petrogràfic de la Universitat de Colònia, a Alemanya.

Jasmundita
Fórmula química	Ca11(SiO₄)₄O₂S
Epònim	Karl Jasmund
Localitat tipus	Ettringer Feld, Western lava flow, volcà Bellerberg, Ettringen, Mayen, Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AG.70
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AG.70
Dana	52.4.7.4
Heys	17.9.2
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 10,461Å; c = 8,813Å;
Grup puntual	4 2m - escalenoedral
Color	verd fumat a verd clar, també marró verdós
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	subvítria, resinosa, mat
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida, opaca
Densitat	3,03 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,750 nε = 1,728
Birefringència	δ = 0,022
Fluorescència	no fluorescent
Impureses comunes	Al, Fe, Mg
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1981-047
Any d'aprovació	1981
Símbol	Jas
Referències	[1]

Característiques

La jasmundita és un nesosilicat de fórmula química Ca₁₁(SiO₄)₄O₂S. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de petits grans irregulars de color verd a marró; es poden trobar també cristalls de pseudoisomètrics on dominen {110} i {101}, amb menors {100} i {001}. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jasmundita pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1981 al volcà Bellerberg, a Ettringen (Eifel, Alemanya), on sol trobar-se associada a altres minerals com: portlandita, larnita, ettringita, clormayenita i brownmil·lerita. També ha estat descrita a Jebel Harmun, a Cisjordània (Palestina).