Armbrusterita

L'armbrusterita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del professor de la Universitat de Berna Thomas Armbruster (1950-) per la seva contribució a la cristal·lografia i l'estructura mineraloògica, i especialment a l'estudi de minerals rics en manganès.

Armbrusterita
Fórmula química	K₅Na₇Mn15[(Si9O22)₄](OH)10·4H₂O
Epònim	Thomas M. Armbruster (en)
Localitat tipus	Kukisvumchorr, Massís de Khibiny, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EG.65
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EG.65
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 17,3335Å; b = 23,539Å; c = 13,4895Å; β = 115,069°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial C2/m
Color	marró vermellós fosc
Fractura	irregular, desigual
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marró clar
Diafanitat	translúcida
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,532 nβ = 1,560 nγ = 1,564
Birefringència	δ = 0,032
Angle 2V	mesurat: 10° a 20°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2005-035
Símbol	Abr
Referències	[1]

Característiques

L'armbrusterita és un silicat de sodi, potassi i manganès, de fórmula química K₅Na₇Mn₁₅[(Si₉O₂₂)₄](OH)₁₀·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma cristalls corbats i dividits, i esferulites.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'armbrusterita pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: cymrita, naujakasita, manganonaujakasita, dmisteinbergita, kampfita, strätlingita, vertumnita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfil·lita, lennilenapeïta, parsettensita, stilpnomelana, latiumita, tuscanita, jagoïta, wickenburgita, hyttsjoïta, britvinita i bannisterita.

Formació i jaciments

La seva localitat tipus està situada a Kukisvumchorr, al Massís de Khibiny (Península de Kola, Rússia), on se n'ha trobat en un prim filó de cancrinita-aegirina-microclina dins d'urtita, en una íntima associació amb raïta. Sol trobar-se associada a altres minerals com: lamprofil·lita, manganoneptunita, pectolita, vinogradovita, calcita, molibdenita, galena, esfalerita o fluorita.^[2] També se n'ha trobat al pou AKH49, a la mina de ferro de Sishen, a la província del Cap Septentrional (Sud-àfrica).