Benimarfull
municipi del País Valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Benimarfull és un municipi del País Valencià, situat al nord de la província d'Alacant, a la comarca del Comtat.
Remove ads
Història
El topònim Benimarfull, evidentment àrab, significaria "fill de la font (o del brollador) amarga", i ens indica la procedència musulmana del lloc. En eixa època pertanyia al Regne de Dénia, durant el regnat d'Al-Azraq.
Després de la conquesta passà a ser propietat de Teresa Gil de Vidaure. Posteriorment pertanyé als descendents de l'almirall Roger de Llúria; a la seua mort, passa a la seua vídua, na Saurina d'Entença i, en 1325, a la seua filla Margarida Llúria d'Entença. Durant el regnat de Pere II el Cerimoniós (1336-1387) retorna a la Corona. L'any 1409 és donada a Frederic de Luna, però Alfons I el Magnànim ocupa totes les propietats d'este senyor per haver donat suport als castellans en la guerra de 1429 i dona la població a la família Ruiz de Lihori. Per matrimoni passà a ser propietat del senyoriu de Guadalest, ocupat per Alfons Folch de Cardona i Fajardo; senyoriu que el segle xvii, sota Sanç de Cardona, rep el títol de Marquesat de Guadalest. En 1574 el patriarca Joan de Ribera mana crear la rectoria de moriscos Benimarfull-Benillup, el document de creació de la qual és el primer en què apareix el topònim Benimarfull.
El 1602 estava habitat per 29 famílies de moriscos i en 1609, a conseqüència de l'expulsió, roman totalment deshabitat i és repoblat per 4 famílies de cristians procedents del veí poblat de L'Orxa. El 13 d'agost de 1611 el IV marqués de Guadalest, Sanxo Ruiz de Lihori Folch Borja i Cardona hi atorga carta pobla. En 1663 la parròquia se separa de Benillup. En 1709 la desfeta d'Almansa en deixa com a senyor el marqués d'Ariza. En 1847, aprofitant un brollador d'aigües sulfuroses, s'inaugurà el balneari de la Font de Santa Anna, que va funcionar fins al 1936.
Remove ads
Demografia i economia
La població ha disminuït des de principis del segle xx, i es consignaren 415 benimarfullers en el cens de 2002. L'economia, fonamentalment agrícola, es basa en el conreu del secà: cirera per a la denominació d'origen "Montaña de Alicante" i oliva per a la denominació d'origen "Aceite virgen d'oliva Mariola".
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2013 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 780 | 797 | 753 | 767 | 739 | 719 | 573 | 532 | 410 | 379 | 410 | 441 | 433 | 423 |
Remove ads
Geografia
El terme, que té 5,6 km², està solcat pels barrancs del Sofre, Benimarfull i L'Albacar, tots tres afluents del Serpis. Cal destacar les fonts del Tossal, de L'Albacar i del Sofre.
Gastronomia
Els menjars més tradicionals en són la paella i els bescuits de cullera.
Política i govern
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i 3 del Partit Popular (PP).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  |
Carlos Montava Moltó | 145 | 55,34% | 4 ( ) | |
| Partit Popular |  |
Juan Pedro Salas Arqueros | 112 | 42,75% | 3 () | |
| Vots en blanc |  |
5 | 1,91% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 262 | 100 % | 7 | |||
| Vots nuls | 12 | 4,38% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 274 | 79,65%** | ||||
| Abstenció | 70* | 20,45%** | ||||
| Total cens electoral | 344* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Carlos Montava Moltó (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors | ||||||
| Fonts: JEC,[1] JEZ Alcoi,[2][3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldia
Des de 2015 l'alcalde de Benimarfull és Carlos Montava Moltó, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).
Remove ads
Pare Lluís Fullana
El pare Fullana fou un gramàtic, erudit i religiós nascut a Benimarfull el 1871. Els seus primers estudis lingüístics defensaven la unitat de la llengua catalana, amb treballs com: La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana (1905), Ullada general a la morfologia catalana (1908), o Característiques catalanes usades en lo Reine de València, (1907). Tanmateix, cap 1914-15 va anar canviant progressivament la seua postura respecte a la consideració del valencià com a part de la mateixa llengua que el català, fins a arribar a publicar una gramàtica pròpia per al valencià diferent a la de Pompeu Fabra. Malgrat tot, va ser el primer erudit a signar les "Normes de Castelló", de caràcter lingüísticament unitari, probablement amb l'objectiu d'aconseguir el màxim consens entre els escriptors valencians.
En l'àmbit espiritual, el pare Fullana fou triat com a confessor per la reina María Cristina.
Remove ads
Monuments d'interés
- L'església de Santa Anna, de 1663, blanca, amb un esvelt campanar de tres cossos i edificada al segle xvi. La construcció de la torre-campanar es va iniciar en l'any 1801, essent rector En Mariano Seguí, i es va concloure el quatre de gener de 1810, exercint de prevere En Joseph Cerdà. El cost d'aquesta obra va ascendir a nou-centes seixanta lliures, sense tindre en compte les despeses de material com la calç, l'arena, la pedra i la fusta, les quals varen ser costejades amb almoines.[6] El Museu Parroquial n'és l'únic monument històric.
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads