Beuda

Beuda és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines, situat a un vessant del massís del Mont, al nord de Besalú. El municipi té les entitats de població de Beuda, Lligordà, Palera i Segueró, que eren parròquies i pobles independents fins al 1845.^[1][2] Lligordà i Palera, però, no tenen nucli de població significatiu, i tenen un poblament disseminat.

Beuda

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
42° 14′ 13″ N, 2° 42′ 35″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Garrotxa
Capital	Beuda
Població humana
Població	204 (2024) (5,68 hab./km²)
Llars	51 (1553)
Gentilici	Beudanenc, beudanenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	35,9 km²
Altitud	338 m
Limita amb	Albanyà Sant Ferriol Besalú Maià de Montcal Cabanelles Sales de Llierca
Organització política
• Alcaldessa	Ester Torres i Miralles (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	17850
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17021
Codi IDESCAT	170216
Lloc web	beuda.cat

Els principals recursos econòmics de la població són l'agricultura de secà (vinya, oliveres i cereals, la trilogia mediterrània), la ramaderia bovina, ovina i porcina, les pedreres d'alabastre i granit, i la fàbrica de paper. Una carretera local comunica el municipi amb Besalú.

Geografia

• Llista de topònims de Beuda (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Entitat de població	Habitants (2024)
Beuda	88
Segueró	65
Lligordà	32
Palera	20
Font: Idescat

Llocs d'interès

Castells

Al terme de Segueró, a dalt de tot de la muntanya, a l'est del Mont, hi ha el Castell de Falgars, una torre d'origen romà. A la plana, al mateix terme, hi ha la casa forta anomenada Castell de Segueró. Al terme de Beuda, més a ponent, hi ha les restes del Castellot, un castell medieval al cim d'un roquer amb una torre rodona. També hi ha un castell de construcció gòtica amb una torre quadrada al pla, el Castell Nou del Pla.

Masies

El Noguer de Segueró, al terme del poble de Segueró, és una masia del Segle XVIII amb la façana plena d'esgrafiats. Una altra masia del mateix terme és Falgars, als contraforts de llevant de la muntanya del Mont.

Esglésies

Els quatre pobles d'aquest municipi tenen esglésies de gran valor artístic als seus termes:

• Beuda
  • Església de Sant Feliu de Beuda. Romànica. Segle XI.
  • Sant Miquel de Coma Roure, bastida sobre una altra d'anterior, a dalt de la muntanya del mateix nom.
• Palera
  • Monestir del Sant Sepulcre de Palera. Romànic del segle xi, d'un antic priorat benedictí, de tres naus, la central amb volta de canó i les laterals amb voltes de quart de cercle. Campanar de cadireta.
  • Església de Santa Maria de Palera. Segle XII.
• Lligordà
  • Església de Sant Pere de Lligordà. Romànica. Segle XII.
• Segueró
  • Església de Santa Llúcia
  • Església de Santa Maria de Segueró. Segle XI, té una talla d'alabastre policromat de la Mare de Déu del segle xiv.

Cims i accidents geogràfics

• Rocabertí (cim)

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 51 49 51 183 262 839 689 662 620 612

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 584 558 499 428 380 191 107 112 131 131

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 120 130 133 139 146 164 158 161 170 200

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 199 187 186 202 204 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Educació

Les escoles públiques que hi havia a Beuda, obertes a mitjans del Segle XIX, es van tancar el 1968.^[1]

Bibliografia

• Max Cahner; Montserrat Sagarra; et al. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona : Enciclopèdia catalana, 1982. (Vol.3-El Gironès, la Selva, la Garrotxa) ISBN 9788485194131