Sant Ferriol
municipi de Catalunya From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Sant Ferriol és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Fins al 1930 s'anomenà la Parròquia de Besalú, perquè depenia eclesiàsticament de la parròquia besaluenca.[1][2][3]
![]() |
Aquest article tracta sobre el municipi de la Garrotxa. Vegeu-ne altres significats a «Sant Ferriol (desambiguació)». |
Remove ads
Geografia
- Llista de topònims de Sant Ferriol (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El municipi està format per petits nuclis de població escampats per les valls dels rius Fluvià i Ser, la riera de Junyell, i de les muntanyes de les serres del Torn i la serra del Mor. El terme municipal envolta el de Besalú per ponent, pel sud i per llevant.
Les comunicacions, excepte el sector nord-est, que és travessat per la carretera N-260 de Figueres a Olot, i del de llevant, per on passa la C-66 de Banyoles a Besalú, són molt dificultoses, fet que ha afavorit l'èxode rural. Des del Torn, però, hi ha una carretera cap a Mieres i Sant Miquel de Campmajor i Banyoles.
Sales de Llierca | Beuda | Besalú |
Argelaguer | ![]() |
Maià de Montcal Serinyà |
Santa Pau | Mieres | Sant Miquel de Campmajor |
Remove ads
Els veïnats
El municipi està molt disseminat i tradicionalment repartit en diferents veïnats, alguns dels quals ara estan deshabitats. El veïnat de Sant Ferriol (Fornells de Besalú) dona nom al municipi i n'és considerat el cap, i també trobem els pobles del Torn (el més important pel que fa a nombre d'habitants), Fares, Juïnyà i la Miana, a part dels veïnats d'Ossinyà i el Mor. Totes aquestes entitats de població havien estat municipis independents fins que s'incorporaren a l'actual l'any 1857[4][2]
Entitat de població | Habitants (2024) |
el Torn | 79 |
Sant Ferriol | 67 |
Juïnyà | 33 |
Fares | 29 |
Ossinyà | 17 |
la Miana | 11 |
el Mor | 0 |
Font: Idescat |
Remove ads
Demografia
Llocs d'interès

- Santuari de San Ferriol. Gòtic tardà del segle xvii, encara que documentat des de l'any 1495
- Santuari de la Mare de Déu de Colell. Segle XVII
- Església de Sant Fruitós. Romànica del segle xii
- Església de Sant Miquel de la Miana. Romànica
- Església de Sant Silvestre del Mor
Bibliografia
- Volum 18 (2004) La Gran Enciclopèdia en català Barcelona. Edicions 62 ISBN 84 297 5446 6
- Volum 3 (2005) El meu País, Tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona: Edicions 62 ISBN 84 297 5570 5
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads