David Mackay

David Mackay^[1] (Eastbourne, Sussex, 1933 - Barcelona, 12 de novembre de 2014)^[2] va ser un arquitecte britànic i soci de MBM arquitectes, juntament amb Oriol Bohigas, Josep Martorell des de 1962, i d'Oriol Capdevila i Francesc Gual des del 2000. Va ser molt actiu a nombrosos països i a Catalunya, on entre altres projectes va treballar en el disseny per a la renovació de la zona del port Olímpic de Barcelona i la construcció de La Vila Olímpica del Poblenou el 1992.^[3] El desembre de 2013 va publicar a Edimburg el seu darrer llibre, On Life and Architecture.^[4]

David Mackay

Biografia
Naixement	25 desembre 1933 Eastbourne (Anglaterra)
Mort	12 novembre 2014 (80 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	arquitecte

Biografia

El 1958 va obtenir el diploma d'honor en arquitectura del Northern Polytechnic i el 1959 es va fer soci del Royal Institute of British Architects. Aquest mateix any fixà la residència a Barcelona, on el 1962 s'associà amb els arquitectes Oriol Bohigas i Josep Martorell, els quals van crear l'estudi MBM arquitectes. Va escriure nombrosos llibres i assaigs sobre arquitectura, pels quals va ser guardonat en diverses ocasions. Alternà la tasca professional amb la docència en universitats catalanes, estatals i estrangeres i va ser membre de nombrosos jurats d'arquitectura i urbanisme arreu del món. Amb MBM Arquitectes va realitzar diversos projectes com l'Escola Garbí (1965), l'Escola Thau Barcelona (1972-1974), l'edifici d'habitatges a la Kochstrasse a Berlín (Alemanya) (1985-1992), la Vila Olímpica i el Port Olímpic de Barcelona (1985-1992), l'edifici d'oficines Palau Nou de la Rambla a Barcelona (1989-1993), la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona (1995-2001), l'escola Vila Olímpica a Barcelona (1996-1999), l'ampliació d'El Corte Inglés (1998-2004), etc. Entre els seus dissenys cal destacar el llum de paret M8M-2 (1966), el moble bar Tredós (1969), tots creats en col·laboració amb Oriol Bohigas i Josep Martorell, o l'armari Àbac (1990), creat amb la col·laboració de Lluís Pau.

A partir de 2003 va ser l'arquitecte principal de A Vision for Plymouth (Una visió per Plymouth), també coneguda com la «Visió de Mackay», que és un important pla per a la renovació de la ciutat de Plymouth, a Anglaterra. El pla implicarà la demolició de la zona d'entreteniment coneguda com a Plymouth Pavilions.^[5][6]

Una de les seves darreres obres a Barcelona va ser la futura seu del Disseny Hub Barcelona.^[7]

Era una persona amb inquietuds socials; era col·laborador d'Amnistia Internacional des del 1967, quan l'entitat encara no estava legalitzada a Espanya. Amb l'arribada de la democràcia, va participar en el procés de legalització de la Secció espanyola d'Amnistia Internacional (1978), i en va ser un activista compromès.^[8][9]