Informe Roca

L'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut informalment com l'Informe Roca, és la proposta de reorganització territorial de Catalunya feta per iniciativa del Parlament de Catalunya. Publicat el desembre del 2000,^[1] va ser elaborat per una comissió d'experts creada pel govern a instàncies dels grups parlamentaris. La comissió estava integrada per vuit experts, entre ells quatre geògrafs, i era presidida per Miquel Roca i Junyent.

L'objectiu era «estudiar i elaborar un informe que permeti revisar el model d'organització territorial de Catalunya, que posteriorment es plasmarà en les iniciatives legislatives adients». Amb aquest objectiu es fa una proposta de reorganització del conjunt de les divisions territorials de Catalunya amb la finalitat de racionalitzar l'administració pública i fer més eficaç la prestació de serveis públics a la població.

Es preveuen tres nivells d'administració: municipal, comarcal i regional amb la fusió de les províncies i àmbits funcionals de la Generalitat en vegueries.

Municipis

Mapa municipal de Catalunya (2001)

L'informe plantejava la reducció del nombre de municipis mitjançant diversos criteris d'ordenació local. Entre les mesures proposades hi havia la supressió dels municipis amb menys de 250 habitants —203 segons les dades de 1996—, la correcció de disfuncions territorials eliminant enclavaments, i l'agregació d'alguns municipis per millorar la coherència administrativa i territorial. Igualment, s'establia l'agrupació funcional dels municipis amb una població inferior als 1.000 habitants —o 500 en zones de muntanya— amb l’objectiu de compartir determinats serveis públics.

Els municipis que deixessin de tenir personalitat jurídica pròpia podrien reconvertir-se en entitats municipals descentralitzades (EMD), figura administrativa que, segons la proposta, hauria de ser reformulada per garantir un nivell d'autonomia adequat.

D'acord amb aquestes mesures, el nombre total de municipis es reduiria dels 946 existents l'any 2000 a 758. La proposta va generar un ampli debat públic i va ser rebutjada de manera generalitzada pels municipis petits, que expressaren preocupació per la pèrdua d'autogovern local.

Comarques

Mapa comarcal. En vermell les aprovades el 1988, i en groc les proposades en l'informe Roca.

L'informe destaca la insatisfacció de la delimitació del mapa comarcal, dibuixat bàsicament sobre el model de la divisió comarcal de 1936 només amb lleugeres variacions. Proposa una revisió adequada a les circumstàncies actuals amb dues perspectives: la creació de noves comarques i el canvi d'adscripció de municipis. A més, recomana la modificació de la composició dels consells comarcals per incrementar el caràcter representatiu dels municipis, i la modificació del sistema de finançament.

Prenent com a punt de partida el mapa comarcal definit el 1987, l'informe proposa la creació de sis noves comarques:

• l'Alta Segarra, al voltant de Calaf, segregada de l'Anoia, la Segarra, el Solsonès i el Bages.
• el Baix Llobregat Nord, al voltant de Martorell, segregat del Baix Llobregat, l'Anoia, l'Alt Penedès i el Vallès Occidental.
• el Moianès, al voltant de Moià, segregat del Bages, el Vallès Oriental i Osona.
• el Segre Mitjà, al voltant de Ponts, segregat de la Noguera i l'Alt Urgell.
• la Selva Marítima, al voltant de Blanes, segregada de la Selva i el Maresme.
• la Vall de Camprodon, al voltant de Camprodon, segregada del Ripollès.

A més, assenyala la possibilitat d'incloure una comarca a l'entorn de Sant Celoni (Baix Montseny), i reconeix el Lluçanès com una subcomarca singular dins de la comarca d'Osona.

Atenent a diversos criteris històrics, econòmics, socials i de reequilibri territorial proposa una consulta sobre el possible canvi de comarca dels següents municipis:

Municipi	Comarca actual	Comarca proposada
Deltebre	Baix Ebre	Montsià
Mas de Barberans	Montsià	Baix Ebre
Capafonts, la Febró i Prades	Baix Camp	Priorat
Masllorenç i el Montmell	Baix Penedès	Alt Camp
Bonastre	Baix Penedès	Tarragonès
Castellet i la Gornal	Alt Penedès	Baix Penedès
Bellmunt d'Urgell i Penelles	Noguera	Pla d'Urgell
Preixens	Noguera	Urgell
Ivars de Noguera	Noguera	Segrià
Bellpuig, Castellserà, la Fuliola i Preixana	Urgell	Pla d'Urgell
Aspa	Segrià	Garrigues
Tarrés	Garrigues	Conca de Barberà
Passanant i Vallfogona de Riucorb	Conca de Barberà	Urgell
Conesa, Savallà del Comtat, Llorac, les Piles, Pontils i Santa Coloma de Queralt	Conca de Barberà	Anoia
Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Mieres i Sant Ferriol	Garrotxa	Pla de l'Estany
Sant Aniol de Finestres	Garrotxa	Gironès
Albons	Baix Empordà	Alt Empordà
Breda i Riells i Viabrea	Selva	Vallès Oriental
Castellfollit del Boix	Bages	Anoia
Montmajor	Berguedà	Solsonès
Gallifa	Vallès Occidental	Vallès Oriental
Aiguafreda	Vallès Oriental	Osona
Els Garidells	Alt Camp	Tarragonès
Sant Feliu Sasserra	Bages	subcomarca del Lluçanès (Osona)
Santa Maria de Merlès	Berguedà	subcomarca del Lluçanès (Osona)

Aquesta consulta es podria fer extensiva a una vintena de municipis més.

Vegueries

Vegueries

L'informe proposa que les funcions de les diputacions provincials siguin assumides per sis vegueries que serien equiparades a províncies a tots els efectes, respectant d'aquesta forma el marc establert per la Constitució Espanyola de 1978.

Recupera la denominació arrelada en la tradició històrica catalana i descarta la denominació de regió, ja usada en la divisió territorial del 1936, perquè pot induir a confusió i per l'ús que se'n fa en l'àmbit de les polítiques de la Unió Europea. Es manté la denominació de Diputació pels òrgans de govern i d'administració de les vegueries, i recupera la denominació de veguer pel president de la Diputació.

La delimitació de les vegueries, amb les correccions prèvies dels municipis i comarques, pren com a punt de partida la definició dels àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya (1995):

• Vegueria de Barcelona, constituïda per les comarques: Alt Penedès, Baix Llobregat, Baix Llobregat Nord, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. La seu institucional és Barcelona.
• Vegueria del Camp de Tarragona, constituïda per les comarques: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès. La seu institucional és Tarragona, amb especial reconeixement del paper històric i econòmic de Reus.
• Vegueria de la Catalunya Central, constituïda per les comarques: Alta Segarra, Anoia, Bages, Berguedà, Cerdanya, Moianès, Osona i Solsonès. La seu institucional és Manresa, amb especial reconeixement del paper històric i cultural de Vic, i de la significació d'Igualada.
• Vegueria de Girona, constituïda per les comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany, Ripollès, Selva, Selva Marítima i Vall de Camprodon. La seu institucional és Girona.
• Vegueria de Ponent, constituïda per les comarques: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Garrigues, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d'Urgell, Segarra, Segre Mitjà, Segrià, Urgell i Val d'Aran. La seu institucional és Lleida.
• Vegueria de les Terres de l'Ebre, constituïda per les comarques: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta. La seu institucional és Tortosa.

Amb tot, deixa oberta la possibilitat d'una consulta general en els casos de

• Baix Penedès, que podria passar a la vegueria de Barcelona.
• Cerdanya, a la vegueria de Ponent.
• Ribera d'Ebre, a la vegueria del Camp de Tarragona.
• Ripollès, a la vegueria de la Catalunya Central.

Es fa una especial consideració a dos casos específics:

• La vegueria de Barcelona podria assumir les funcions pròpies de l'Àrea metropolitana de Barcelona simplificant l'organització institucional.
• Alt Pirineu i Val d'Aran, format per les comarques de l'Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Vall d'Aran, es constitueix com a sotsvegueria per les seves peculiars condicions geogràfiques, demogràfiques i econòmiques. Desaconsella la constitució com a vegueria pel baix pes demogràfic (1% de Catalunya).

Repercussions

L'informe es va presentar al Govern el 7 de gener del 2001. Les propostes no es van dur a la pràctica, però continua sent un referent en el debat territorial català.^[2]

En l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 s'introdueix la vegueria definida com «l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local».^[3]