Aide

Aideko ('de l'aire, aeri' en basc^[1]), sovint anomenat simplement Aide ('aire'),^{[2][n 1]} és una deïtat de la mitologia basca que ajuda o s'oposa a les accions humanes segons sigui el cas.^[4] És invisible en si mateix, però pot prendre diverses formes, com ara la boira. Aide pot causar el mal, però també pot ser benèvol o neutral, un tret comú entre els genis bascos.^[5]

Aide

Tipus	deïtat de la natura entitat mitològica
Context
Mitologia	mitologia basca
Dades
Pseudònim	Aideko, Lauso i Lainaide
Altres
Domini	aire i boira

Hi ha altres entitats mitològiques basques que també deriven el seu nom del mot 'aire', com ara Aide-gaizto ('mal aire, mal temps, llamp, pedra, calamarsa'), un geni responsable de totes les tempestes^[3] i Aidetikako, que és un dels molts noms que prenen segons la zona els mamarroak,^[6] petits genis equivalents als minairons catalans.

Creences

Boira baixa a la vall d'Ibarrola (Aia)

Aide es pot transformar en Lauso ('ennuvolat, tèrbol, fosc'^[7]) i en Lainaide (de laino 'boira'^[8] i aide). Quan es converteix en Lainaide, Aide s'associa amb la malaltia.^[9] Lauso i Lainaide són també genis de la ira i a la zona de Segura hi poden aparèixer com a boira. Al Goierri es creia que la boira portava Aide.^[5]

Si bé Aide-gaizto és un geni que crea núvols de manera maliciosa, Lauso o Aideko n'aporten a voltes de benefactors, a voltes de dolents o neutres. Aideko sembla representar la interacció del món sobrenatural o "aeri" d'una manera més oculta i l'esperit s'associa principalment amb malalties o epidèmies.^[5]

Per als bascos, el món i l'home es presenten en dos aspectes: un és Berezko (allò que és evident per si mateix, que no cal dir), que és natural i l'altre és Aideko (de l'aire, sobrenatural, místic). Per actuar en el domini del primer (l'aspecte natural), cal emprar forces o mitjans naturals; en el segon (l'aspecte místic), només la pregària i la màgia són efectives.^[5] El món aeri, llar de molts esperits bascos, pot envair el món natural per bé o per mal. En aquest context, la responsabilitat de totes les malalties no revelades recau en Aideko.

A més del País Basc, la creença en Aide s'ha conservat en tota la zona dels Pirineus i a bona part de la cornisa Cantàbrica.^[10]

Arbre genealògic

Princesa de Mundaka

Sugaar (Foc, serp)

Mari (Deessa)

Amalur (La Mare Terra)

Jaun Zuria  (Senyor de Biscaia)

Mikelats (Mal esperit)

Atarrabi (Bon esperit)

Eguzki amandre   (L'àvia sol)

Ilargi amandre   (L'àvia lluna)

Urtzi (Déu del cel)

Hodei (Núvol, tro)

Eate (Tempesta)

Jaunagorri   (Tempesta)

Eguen (Déu de la llum)

Gaueko  (La nit)

Aide   (Aire, boira)

Notes

1. Si bé aide és la forma més comuna als parlars meridionals, especialment en biscaí, la forma amb -r- (aire) és l'habitual als septentrionals.^[2] Per tant, les formes Aideko, Aidetikako i Aide-gaizto/Aide-gaixto/Aidegaxto tenen les corresponents variants Aireko, Airetikako i Aire-gaizto/Aire-gaixto/Airegaxto.^[3]