Sorgin

Sorgin^{[n 1]} és el mot basc per a 'bruixa' i 'bruixot'.^[1][2] A la vegada, dins la mitologia basca, les sorginak són les ajudants de la deessa Mari, cosa que dificulta la distinció entre les reals i les mitològiques.

Sorgin

Tipus	bruixa mag personatge mitològic
Context
Mitologia	mitologia basca i bruixeria
Dades
Gènere	femení i masculí
Ocupació	bruixeria
Altres
Equivalent	Belagile i Sorsain

Segons les creences locals, en particular les que transmeten els nombrosos judicis històrics, les bruixes i bruixots bascos es reunien el divendres a la nit en un lloc sovint anomenat Akelarre (d'aker 'boc' i larre 'prat'), Sorginzelaia ('camp de bruixes') o Eperlanda ('erm de perdius') per a celebrar-hi ritus màgic-eròtics. Aquestes "orgies" han quedat a la història a causa de la persecució dels participants per part de la Inquisició catòlica (vegeu els famosos judicis de les bruixes de Zugarramurdi a Logronyo de 1610).

Etimologia

Sorgin tant val per 'bruixa' com per 'bruixot',^{[n 1]} tot i que sovint es fa servir per a referir-se a les bruixes. Segons la zona del País Basc, les bruixes reben altres noms alternatius: Sorsain, Belagile, Ujanjo.^[3]

José Miguel de Barandiarán suggereix que el mot sorgin deriva de sorte 'encanteri' i (e)gin 'fer', que vol dir 'autor, llançador d'encanteris'. Segons altres autors, és més probable que derivi de sor 'crear' i (e)gin 'fer', per tant, "creador".^[4]

Moltes paraules basques s'associen amb la paraula 'sorgin', ja sigui en relació amb la natura, les festes o amb una connotació pejorativa:

• sorgin-afari: 'àpat de mitjanit' (afari vol dir 'sopar')
• sorgin-baratxuri: 'all de bruixa', allium vineale (baratxuri vol dir 'all')
• sorgin-belar: 'belladona, dent de lleó' (belar vol dir 'herba')
• sorgin-dantza: 'ball de bruixes'
• sorgin-ehiza: 'caça de bruixes'
• sorgin-gosari: refrescos presos poc després de mitjanit (gosari vol dir 'esmorzar')
• sorgin-guraizeak: u tipus de pantògraf emprat per certs personatges durant un Carnaval (guraizeak vol dir 'tisores')
• sorgin-gurpil: 'cercle viciós' (gurpil vol dir 'roda')
• sorgin-haize: 'remolí' (haize vol dir 'vent')
• sorginkerria: 'encanteri, bruixeria'
• sorgin-oilo: 'papallona' (oilo vol dir 'pollastre')
• sorgin-orratz: 'espiadimonis, anisòpters, zigòpters' (orratz vol dir 'agulla')

Creences

Rituals

L'aquelarre de Goya (1798)

Segons les creences locals, durant els sàbats les sorginak s'aplegaven per a cantar, ballar, tocar música i festejar a l'akelarre (mot catalanitzat com a aquelarre), sovint en llocs aïllats sota la llum de la lluna, tot en honor de la natura encarnada pel "Déu Cornut" o Akerbeltz.

L'ús d'altres estris com el calderó per a la preparació de pocions, així com els gripaus formen part de l'imaginari associat al món de la bruixeria.

Referències més comunes

Sovint es diu que les sorginak reciten el següent encanteri (o un de semblant) per viatjar d'anada i tornada a l'aquelarre:

«

Sota els núvols i sobre els esbarzers.

»

En moltes llegendes, una bruixa fracassada (normalment un home) diu l'encanteri invertit (Sota els esbarzers i sobre els núvols) i arriba a l'aquelarre força magolat.

Les sorginak també canten la següent cançó (o versions semblants):

Es deia que les bruixes treballaven de nit (en aquest exemple, plantant pedres als camps)

«

(basc) Ez geala, ba geala, amalau mila hemen geala

(català) Que no som, que sí que som, catorze mil en som aquí

»

Sovint es diu que les sorginak es transformen en animals, més comunament en gats. De vegades es diu que aquests gats molesten les dones piadoses que no volen anar a l'aquelarre. També ha quedat documentat que cobraven multes monetàries als qui no volien anar als seus enfervorits aplecs o a les bruixes que se n'absentaven.

Els documents inquisitorials descriuen pràctiques horribles de les bruixes, com ara menjar nens o enverinaments. Tanmateix, les llegendes populars no parlen d'aquestes pràctiques, sinó que n'esmenten d'altres com ara besar "el cul del diable" o els genitals d'un animal, enverinament ocasional de cultius, molestar dones modestes (en forma de gats o altres animals) i ungir els seus cossos amb ungüent volador (que conté plantes enteògenes, solanàcies) per "volar" cap a i des de l'aquelarre i realitzar altres suposades gestes.

Grans persecucions contra les bruixes basques

Si bé a finals de l'edat mitjana hi ha un grapat de referències a la bruixeria, principalment es tracta de multes per acusar algú de ser-ne.

Això va canviar als segles xvi i xvii amb l'establiment de la Inquisició espanyola i el pànic a les bruixes paneuropeu que va afectar el començament de l'edat moderna. Des que va ser conquerida per Aragó i Castella el 1512-29, Navarra (i en menor mesura, altres zones del País Basc) va patir nombrosos processos inquisitorials, principalment contra jueus i moriscos, però ocasionalment també contra les sorginak. Particularment important va ser el procés de Logronyo de 1610 que es va centrar en l'akelarre de Zugarramurdi. L'any anterior, el 1609, el jutge francès d'origen basc Pierre de Lancre havia iniciat un procés massiu a la veïna Lapurdi, centrat principalment en dones i capellans bascos.^[5] Finalment, de Lancre va ser destituït, però no sense haver causat moltes morts i molt de patiment. El pànic a les bruixes es va escampar cap al sud, més enllà de la frontera amb Navarra, i les acusacions de bruixeria van proliferar entre la població local del Baztan i zones properes fins que hi va intervenir la Inquisició espanyola.

La cacera de bruixes de Lapurdi

Bruixa basca del segle XVI

A Lapurdi, el 1609, van tenir lloc els primers grans judicis de bruixeria al País Basc sota la responsabilitat del jutge Pierre de Lancre, convençut que tots els bascos, especialment les dones, eren bruixes. Nombroses poblacions de la zona es van veure afectades per tot aquest procés, o fins i tot abans, entre elles:

• Arrangoitze: segons les creences dels pobles dels voltants, tots els ciutadans eren bruixes o bruixots.
• Azkaine: Durant el judici de 1609, el capellà del poble va ser cremat viu perquè era un bruixot.
• Donibane Lohitzune: Camp d'Alakoandia i el pont que el connecta amb Ziburu.
• Hendaia: Durant el judici de 1609, un dels acusats va declarar que les estrelles del cel eren a l'habitació d'una altra bruixa.
• Lehuntze: Moltes bruixes locals celebraven les seves reunions a Sohüta (Zuberoa).
• Sara: Segons la llegenda, les bruixes vivien a les cases d'Egoainea, Ihartzegaraia i Larraburua. Moltes dones locals van ser jutjades el 1609, entre elles moltes menors i la mestressa de casa de Txantoko.
• Senpere: Pierre de Lancre va viure aquí durant la cacera de bruixes de 1609, al castell d'Amu. Es deia que els aquelarres s'hi feien en cementiris, així com en cases, entre elles el mateix castell d'Amu. Molts habitants del poble van ser acusats de fer un encanteri per matar De Lancre, qui va executar dues bruixes locals. Moltes altres van fugir a la Baixa Navarra.
• Uztaritze: El 1576, Marie Txorropike de la granja Lanetabarta va ser cremada a la foguera. També van morir quaranta altres presumptes bruixes. L'akelarre s'hi celebrava en un lloc anomenat Pagola.
• Ziburu: Moltes persones van ser condemnades durant el judici de 1609, entre elles cinc capellans.

Les bruixes de Zugarramurdi

Article principal: Judici de les bruixes de Zugarramurdi

Al gener del mateix any que es va desencadenar la cacera de bruixes de Lapurdi, va començar un judici contra diversos acusats de bruixeria de la vall de Baztan, a tocar de Lapurdi.Els principals encausats formaven part d'una família de Zugarramurdi, tot i que n'hi havia uns quants d'altres pobles del Baztan i de Lapurdi, fins a un total de 53 acusats. Segons les acusacions, els implicats es reunien al camp de Berroskoberro^[6] i a les coves del costat (especialment l'anomenada Sorginen Leizea 'cova de les bruixes'), prop del poble de Zugarramurdi, per a celebrar-hi aquelarres i altres actes diabòlics, com ara el vampirisme i la necrofàgia. El procés es va celebrar a Logronyo, on hi havia el tribunal de la Inquisició responsable de la zona, que correspondria aproximadament amb els territoris del País Basc, La Rioja i el nord de les actuals províncies de Burgos i Sòria.^[7]

Un veí espiant unes bruixes a casa seva

Després d'un llarg judici, en l'Acte de fe resultant, celebrat el 7 i el 8 de novembre del 1610, dotze dels acusats van ser cremats a la foguera (cinc d'ells simbòlicament, ja que havien mort sota les tortures infligides durant el procés). Tota aquesta situació va destrossar la Navarra pirinenca, a més de conduir a una seriosa reconsideració de l'actitud de la Inquisició envers les acusacions de bruixeria. Des d'aleshores, la Inquisició espanyola i la italiana van abordar generalment les acusacions de bruixeria amb escepticisme i processos similars van esdevenir rars en comparació amb altres països europeus on no existia una institució centralitzada d'aquest tipus.

El judici de Zugarramurdi ha quedat en la memòria col·lectiva de la zona, fins al punt que al País Basc es diu:

«

Zugarramurdi, sorgin herria. Zugarramurdi, poble de bruixes.

»

Galeria

• 
  Dibuix del Trachtenbuch de Christoph Weiditz que representa dones basques del segle xvi
• 
  Exposició de tocats tradicionals bascos (segles xiv al xvi)
• 
  Akelarre em un gravat de 1613 basat en les descripcions de Pierre de Lancre
• 
  Les coves de Zugarramurdi
• 
  Placa en memòria dels morts de Zugarramurdi

Toponímia

A tot el País Basc hi ha nombrosos llocs vinculats a les bruixes, com sovint indica la toponímia. Tot seguit, una mostra dels nombrosos indrets relacionats amb la bruixeria basca, ja sigui pel nom o per les llegendes o fets històrics locals.

Navarra

Llocs de Navarra on hi hagué caça de bruixes el segle xvi

• Sorginzubi ('pont de la bruixa') a Abaurregaina.

Guipúscoa

• Andoain: Es diu que un antic pont va ser construït per bruixes.
• Ataun: Txabaltxo (al costat del rierol), Iraubeltz (bosc), Mendabeita (pont), Zelaun (camp), el rierol prop de la granja d'Artzate, la font de Negarregi i el camp de Dantzaleku eren freqüentats per bruixes. Alguns noms locals indiquen clarament l'existència del lloc: Sorginiturri 'font de bruixes', Sorginpelota 'pilota de bruixes', Sorginzulo 'cau de bruixes' i Sorgizuloeta 'lloc de caus de bruixes'.
• Azkoitia: Prop de Kimutxo.
• Bergara: Muntanya Itxu, lloc d'akelarre.
• Errenteria: Maria Zozaia, una dona del poble, va ser acusada en el judici de Zugarramurdi. Segons la Inquisició, les reunions es feien al camp de Matxarana i el lloc es deia Atsegin Soro.
• Hernani: Cova de Sorgintxulo, documentada per Barandiarán.
• Hondarribia: La Inquisició va "descobrir" que les bruixes es trobaven al mont Jaizkibel, prop de l'ermita de Santa Bàrbara. Segons les llegendes locals, el dia de Santa Ageda hi havia fotges als ponts de Mendelu, Santa Engrazi i Puntalea.
• Lezo: L'inquisidor Ugarte va ser suposadament enverinat en aquesta ciutat l'any 1531.
• Lizartza: al costat d'una tanca a la muntanya Aini.
• Mendaro: Es diu que una bruixa vivia a la casa de Silerokua o Silerene, transformada en gat per perseguir les dones.
• Oiartzun: Les bruixes es reunien als barrancs d'Irantzi i Puilegi.
• Oñati: Es diu que la cova de Gaiztozulo és una de les residències de Mari i la seva cort de bruixes.
• Pasaia: Mari Zulo va ser arrestada a Donostia, acusada de bruixeria. Més tard va ser lapidada i exiliada, establint-se a Donibane Lohitzune.
• Tolosa: Es diu que les bruixes renten la roba prop d'Ugartebide, reunint-se a Edar Turri i Sorginerreka 'el rierol de les bruixes'.
• Zegama: La deessa Mari, considerada una bruixa, pren el nom de Bruixa d'Aketegi. Es diu que viu a la cova de Sorginzulo Leizea 'cova del cau de la bruixa'.

Biscaia

• Es diu que el mont Anboto és la residència principal de Mari, sovint anomenada també "la bruixa d'Anboto". Viu en una cova inaccessible anomenada Sorginkoba 'la cova de la bruixa'.
• Dima: La Inquisició deia al segle xvi que el baserri Petralanda d'Arratia era un akelarre
• Mañaria: Es diu que la cova d'Azkondo és el lloc de trobada de les bruixes, segons la llegenda local. Barandiarán considerava els avencs entre el camp d'akelarre i la cova de Silibranka el pati del diable.
• Murueta: Etxebartxuko-landa, segons la llegenda local.
• Muxika: Hi ha diversos llocs considerats llocs d'akelarre, anomenats eperlanda.
• Orozko: la llegenda local considera que el mont Garaigorta és un lloc d'akelarre. La cova de Supelegor, situada a Itxina, s'associa amb les bruixes i especialment amb les Laminak. També es considera la residència de Mari.
• Zeberio: Les bruixes locals viatjaven a l'akelarre des de Petralanda fins a Dima, però ocasionalment es trobaven a Herenoiza.

Àlaba

El Sorginetxe d'Arrizala

• Agurain: el dolmen Sorginetxe ('casa de bruixes') del poble d'Arrizala i en particular la Cova de Lezao.
• Aramaio: els llocs d'Abadelaueta, Anbotondo i Amezola, camp desconegut de Gorbeia, un lloc d'akelarre.
• Bilar: Prop d'aquest poble hi ha un dolmen anomenat Sorginaren Txabola 'La barraca de la bruixa'. Es diu que hi vivien bruixes i avui dia, al seu voltant se celebren els akelarreak durant les festes del poble.
• A Maeztu, Margarita Jauri va ser acusada de bruixeria i al judici va ser declarada innocent, però a causa de la detenció i les tortures que va patir es va suïcidar poc després de ser alliberada.
• Urizaharra: Es diu que el camp d'Urkiza va ser un lloc de cacera de bruixes.

En el cinema

Hi ha nombroses pel·lícules on les bruixes basques són el tema principal. Entre d'altres, Akelarre de Pedro Olea (1984) i Akelarre de Pablo Agüero (2020), totes dues sobre el judici de les bruixes de Zugarramurdi. A Las brujas de Zugarramurdi d'Álex de la Iglesia (2013), el mateix tema es tracta des d'un vessant còmic-terrorífic.

A Gaua de Paul Urkijo (2025), les sorginak hi juguen un paper destacat al costat de diverses criatures nocturnes com ara Gaueko, Inguma i Akerbeltz entre d'altres.

Notes

1. Sorgin (llegiu: sorguin) és el sintagma nominal. En basc, com a llengua aglutinant que és, cal afegir a aquest sintagma els determinants i qualificadors en funció de la frase. Els més bàsics són -a (cas absolutiu) i -ak (article plural), així doncs: Sorgina (pronunciat sovint sorguinya) 'la bruixa/el bruixot' i Sorginak 'les bruixes/els bruixots'.