Gaueko

A la mitologia basca, Gaueko ('de la nit' en basc) és la representació de la nit i alhora l'esperit de les tenebres.^[1] Se'l representava com una presència invisible, un llop negre (otsobeltza o otsobaltza) que de vegades s'aixeca sobre les potes posteriors, o un altre tipus d'animal que tant podia ser la vaca de muntanya basca de raça betizu com l'òliba, l'ovella o altres.

Gaueko

Com a guardià de la foscor de la nit, Betizu té el poder d'aparèixer com una vaca o un toro.
Tipus	esperit entitat mitològica
Context
Mitologia	mitologia basca
Altres
Domini	nit i foscor

Una dita popular basca diu: «Gaua gauekoentzat, eguna egunekoentzat» 'La nit per al(s) de la nit, el dia per al(s) del dia'. El del dia és l'home, que fa les seves coses durant el dia, però que ha d'estar protegit a casa de nit.^[2] La nit (l'espai de temps que va de l'Àngelus del vespre al del matí o bé de la mitjanit al primer cant del gall) és el domini de Gaueko. Representa totes les forces misterioses, els dimonis, els éssers fantàstics que recuperen de nit tots els seus poders. Condiciona allò que és prohibit: l'home (i sobretot la dona, sovint la principal culpable i víctima) que surt de nit és segrestat i mai no trobat.

Variants

De vegades, Gaueko apareixia com una llum a la nit, a les altures, a les capçades dels arbres o a les roques; llavors se l'anomenava Gauargi ('nit clara', 'llum de lluna'). Més tard, Gauargi va esdevenir el guardià de la nit, una mena d'esperit nocturn sense cap funció específica. Un altre esperit o geni nocturn, que també es manifesta a través de llums, s'anomena Argiduna ('el qui té llum', 'brillant').

Creences

El domini de Gaueko va des de la mitjanit fins a l'alba i durant aquest temps regna amb la seva pròpia llei, que especifica que ningú ha d'abandonar la protecció ancestral de la llar, i molt menys per a competir, presumir o robar.^[3][4] Per tal d'imposar el seu domini, Gaueko compta amb còmplices diversos, com ara les Sorginak ('bruixes'), els Jentilak ('gentils', els antics pagans precristians) o fins i tot el Basajaun. Moltes llegendes, com ara la de Xaindia, narren el segrest d'una dona madura o una noia jove per esperits, dimonis, el Basajaun o el mateix Gaueko en una de les seves diverses formes: una vaca, un lleó, un gos...

Gaueko, igual que la deessa Mari, és un ésser zoomòrfic, capaç de canviar d'aparença i dominar els elements, tot i que no pot fer res contra la seva senyora, la principal deïtat basca. Es deia que Gaueko menjava pastors i ovelles, i per això se'l temia; a causa de la por que inspirava als humans, aquests van demanar a Mari que els ajudés. Ella els va beneir amb la llum de la seva primera filla, Ilargi ('lluna'), però la seva llum era insuficient i els humans van demanar de nou ajuda a Mari i aquesta vegada la deessa els va beneir amb la seva segona filla, Eguzki ('sol'). Però la nit va seguir sent perillosa i Mari va beneir amb la seva protecció qualsevol habitatge que tingués una Eguzkilore ('flor sol', una flor semblant als cards molt abundant al País Basc) a l'entrada; si cap esperit maligne intentava entrar a la casa i trobava una Eguzkilore, havia d'aturar-se per a comptar els nombrosíssims pèls o bràctees de la inflorescència, de manera que mai no podia acabar aquesta tasca abans que es fes de dia.

Llegendes

Eguzkilore a la porta d'un baserri a Lapurdi

En un baserri d'Ataun, una filadora va acceptar el repte de les seves companyes: havia d'arribar a la font més propera de nit i portar-los aigua fresca. Quan va sortir i es va internar en l'espessor del bosc es va sentir un crit i una brisa aterridora va portar el que seria l'himne de Gaueko: «Gaua gauekoentzat eta eguna egunekoentzat» ('La nit per als de la nit i el dia per als del dia').^[5]

A Berastegi, una jove anomenada Kattalin (Caterina) va obrir la finestra del baserri d'Elaunde per filar a la llum de la lluna, però abans de poder reaccionar va ser segrestada per un grup de jentilak que la van portar a un avenc proper i la van estimbar mentre cridaven: «La nit per a Gaueko i Kattalin per a nosaltres».

En una altra llegenda, un carboner d'Eskoriatza va topar de nit amb un brau que bloquejava el camí; després d'intentar passar tres vegades i demanar-li a la bèstia que el deixés passar, el brau es va posar dret i va perseguir l'home cridant: «La nit per als de la nit i el dia per als del dia». Afortunadament, el carboner va aconseguir escapar de Gaueko.

En la cultura popular

Gaueko és una de les diverses criatures nocturnes que apareixen a la pel·lícula de Paul Urkijo Gaua (2025), al costat d'Inguma, Akerbeltz, nombroses sorginak i altres.

Arbre genealògic

Princesa de Mundaka

Sugaar (Foc, serp)

Mari (Deessa)

Amalur (La Mare Terra)

Jaun Zuria  (Senyor de Biscaia)

Mikelats (Mal esperit)

Atarrabi (Bon esperit)

Eguzki amandre   (L'àvia sol)

Ilargi amandre   (L'àvia lluna)

Urtzi (Déu del cel)

Hodei (Núvol, tro)

Eate (Tempesta)

Jaunagorri   (Tempesta)

Eguen (Déu de la llum)

Gaueko  (La nit)

Aide   (Aire, boira)