Jesse Owens

atleta nord-americà From Wikipedia, the free encyclopedia

Jesse Owens
Remove ads

James Cleveland Owens o Jesse Owens (12 de setembre de 1913 – 31 de març de 1980) va ser un atleta estatunidenc d'origen afroamericà especialment destacat pels seus èxits als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 a Berlín. Allà va assolir un reconeixement internacional en aconseguir quatre medalles d'or en els 100 metres llisos, 200 metres llisos, salt de llargada i com a membre de l'equip de relleus 4x100 metres.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Dades ràpides Medaller, Atletisme ...
Remove ads

Biografia

Primers anys

Jesse va néixer a Oakville, Alabama (EUA), i es va traslladar a Cleveland, Ohio, quan tenia nou anys. Va ser el setè dels onze fills de Henry i Emma Owens, grangers; el seu avi havia sigut esclau. Va rebre el sobrenom de "Jesse" d'un professor de Cleveland, que no podia entendre el seu accent quan el jove Owens va dir que s'anomenava "J. C.".[1]

Owens sempre va atribuir la seva reeixida carrera dins l'atletisme a l'estímul de Charles Riley, el seu entrenador quan estudiava a l'institut Fairview Junior High, que va ser qui el va introduir dins l'atletisme. Riley, junt amb Harrison Dillard, un atleta de Cleveland, van ser les referències del jove Owens. Quan acabava la jornada escolar Jesse treballava arreglant sabates; per això, Riley va deixar que Jesse entrenés abans de les classes, en comptes de fer-ho dins l'horari habitual dels entrenaments.

El 1933, Owens va començar a destacar a nivell nacional quan, com a estudiant de l'institut East Technical High School de Cleveland participà en el National High School Championship i fer un salt de 7,56 metres en salt de llargada, i igualà el rècord del món dels 100 metres llisos amb una marca de 10,4 segons.[2]

NCAA

Amb aquestes grans marques moltes universitats van voler fitxar-lo, però finalment Owens escullí la Universitat Estatal d'Ohio i només després que li haguessin promès treball per a ell i el seu pare, assegurant-se l'estabilitat econòmica de la seva família. Durant aquesta època, en la qual rep el sobrenom afectuós de "Buckeye Bullet", aconsegueix el rècord de vuit campionats de l'NCAA (National Collegiate Athletic Association): quatre el 1935 i uns altres quatre el 1936. El rècord d'aconseguir quatre medalles d'or en un mateix any a la NCAA només ha estat igualat per Xavier Carter, el 2006, però els seus títols incloïen les medalles de les carreres per relleus.

La major gesta d'Owens es produeix en un lapse de 45 minuts el 25 de maig de 1935, durant la Big Ten Conference a Ann Arbor, a Michigan, on va establir quatre rècords mundials. Igualà el rècord mundial dels 100 iardes (91 metres en 9,4 segons) i superà els rècords mundials de salt de llargada (8,13 metres, un rècord que va durar 25 anys), 220 iardes (201 metres) llises (20,3 segons) i 220 iardes tanques (22,6 segons, convertint-se en la primera persona a baixar dels 23 segons). Aquesta increïble gesta, és considerada una de les més grans proeses de l'atletisme de tots els temps. A partir d'aquell dia, se'l comença a conèixer amb el sobrenom de l'"Antílop de Banús".

Els Jocs Olímpics de Berlín de 1936

Article principal: Jocs Olímpics d'estiu de 1936
Thumb
Owens en el salt de llargada, als Jocs Olímpics de Berlín (1936).

El 1936, Owens viatja a Berlín, Alemanya, per participar amb l'equip dels Estats Units en els Jocs Olímpics. Adolf Hitler volia utilitzar aquests jocs per mostrar al món la gran Alemanya nazi. Hitler i altres membres del govern tenien grans esperances en què els atletes alemanys dominessin els jocs amb les seves victòries. La propaganda nazi promovia el concepte de la superioritat de la raça ària i considerava els individus d'origen africà com a éssers inferiors; els anomenaven bastards de Renània.

Owens causà una gran commoció en guanyar quatre medalles d'or:

  • el 3 d'agost als 100 metres llisos derrotant Ralph Metcalfe;
  • el 4 d'agost en salt de llargada,(8,03m)després d'uns amables i útils consells del seu rival alemany Luz Long;
  • el 5 d'agost als 200 metres llisos;
  • el 9 d'agost, aconsegueix la seva quarta medalla amb l'equip de relleus 4x100 metres.

Aquesta marca de quatre medalles d'or en unes olimpíades no va ser igualada fins al 1984 amb les victòries de Carl Lewis.

El primer dia, Hitler només va aplaudir amb les victòries d'Alemanya, i hi ha qui afirma que es va negar a donar la mà a Cornelius Johnson, que era afroamericà, encara que segons el portaveu de Hitler, aquest va sortir de l'estadi abans del previst. Els directius del Comitè Olímpic Internacional pressionaren Hitler perquè aplaudís a tots els medallistes o no ho fes amb cap. Hitler optà per la segona opció i no presencià les següents imposicions de medalles.[3][4]

Owens, en la seva autobiografia,[5] conta com posteriorment Hitler el va saludar:

« Quan vaig passar, el Canceller es va aixecar, em va saludar amb la mà i jo li vaig tornar el gest. Penso que els reporters van tenir mal gust en criticar l'home del moment a Alemanya. »
— Jesse Owens. The Jesse Owens Story, 1970.

Owens va ser aclamat per 110.000 persones a l'Estadi Olímpic de Berlín i, posteriorment, molts berlinesos li demanaven autògrafs quan el veien pel carrer. Durant la seva estada a Alemanya estava exclòs del dret a la ciutadania d'acord amb la Llei de Ciutadania del Reich del 15 de setembre de 1935. Tanmateix, a Owens se li va permetre viatjar i allotjar-se en el mateix hotel que els blancs, cosa que en aquell moment no deixava de ser una ironia, ja que els afroamericans dels EUA no tenien igualtat de drets.

El retorn a "casa"

De retorn a Alemanya, i després d'una estada en la borsa de Nova York en honor seu, Owens recuperà el seu treball de grum a l'hotel Waldorf-Astoria. Més tard explicaria:

« Quan vaig tornar al meu país natal, després de totes les històries sobre Hitler, no vaig poder viatjar a la part davantera de l'autobús. Vaig tornar a la porta del darrere. No podia viure on volia. No vaig ser convidat a estrènyer la mà de Hitler, però tampoc no vaig ser convidat a la Casa Blanca a una encaixada de mans amb el President. »

El llavors president, Franklin Delano Roosevelt, va refusar de rebre Owens a la Casa Blanca. Roosevelt es trobava en plena campanya de reelecció i temia les reaccions dels estats del Sud, clarament segregacionistes, en cas de retre-li honors a Owens. Aquest va comentar més tard que Roosevelt el va tractar amb brusquedat.

Més endavant va tenir moltes dificultats i va passar a ser un promotor de l'esport, essencialment un animador d'espectacles. La seva autopromoció va acabar eventualment convertint-lo en relacions públiques a Chicago, incloent una llarga temporada com a discjòquei de música jazz. El 1968, Owens rebé algunes crítiques per donar suport als turbulents aldarulls racials que van succeir durant els Jocs Olímpics de Mèxic d'aquell any.

Owens, fumador d'un paquet de tabac diari durant 35 anys, morí d'un càncer de pulmó el 31 de març de 1980, als 66 anys, a Tucson, Arizona. Està enterrat al cementiri d'Oak Woods, a Chicago.

Remove ads

Assoliments esportius

Fonts:[6][7][8][9][10][11]

Escola secundària Fairmount[a]

Trobada anual del Cleveland Athletic Club a l'interior del Cleveland Public Hall

  • 3× Campió de salt d'alçada (1928–1930)
  • Campió de 40 iardes amb tanques baixes (1929)
  • Campió de la cursa de 40 iardes (1929)

Escola Tècnica Superior de l'Est[b]

Relleus interescolars de Mansfield[13]

Trobada intraescolar a Cleveland (3 de juny de 1933)[6]

Campionats estatals de l'OHSAA[c][9]

  • 2× Campions estatals – East Technical HS (1932, 1933)
  • 3× Campió de salt de longitud (rècord de l'escola secundària de 1931–1933)[15]
  • 2× campió dels 100 iardes llisos (1932, 1933)
  • 2× campió de les 220 iardes llises (rècord de l'escola secundària de 1932 i 1933)[16]
  • 2 campions de relleus de 4 × 220 iardes (1932, 1933)

Campionats Nacionals de Batxillerat [d] (17 de juny de 1933)[17][18]

Fira Estatal d'Ohio (31 d'agost de 1933)[19]

  • Campió de 100 iardes llises

Universitat – Universitat Estatal d'Ohio[e]

Relleus interiors de Virgínia Occidental (10 de febrer de 1934)[20]

Partit de dobles estudiants de primer any contra Indiana (20 de febrer de 1934)[21]

Partit de dobles estudiants de primer any contra Michigan (26 de febrer de 1934)[22][23]

Partit de dobles estudiants de primer any contra Chicago (3 de març de 1934)[24]

Reunió de l'AAU a Cleveland[f] (24 de març de 1934)[25]

Trobada interior de la AAU de la ciutat de Cincinnati (31 de març de 1934)[26]

Partit de primer any contra Purdue (4 de maig de 1934)[27][28]

Partit de dobles estudiants de primer any contra Michigan[h] (11 de maig de 1934)[29]

Trobada anual intramural (22 de maig de 1934)[30]

Campionats de primer any de la Big Ten (26 de maig de 1934)[31]

Jocs de Millrose (2 de febrer de 1935)[32]

  • Campió de la cursa de 60 iardes

Trobada doble contra Indiana (9 de febrer de 1935)[33]

Dual Meet vs. Illinois (15 de febrer de 1935)[34]

Trobada doble contra Michigan (2 de març de 1935)[35]

  • Campió de 65 iardes amb tanques baixes

Relleus de St. Louis (5 d'abril de 1935)[36]

Relleus de Drake (26 d'abril de 1935)[38][39]

Trobada doble contra Notre Dame (4 de maig de 1935)[43]

Dual Meet vs. Michigan (11 de maig de 1935)[44]

Trobada de quatre equips contra Wisconsin, Northwestern i Chicago (18 de maig de 1935)[45]

Trobada dual contra USC (15 de juny de 1935)[47]

Relés interiors Butler[48][49][50]

  • 2× campió de les 60 iardes (1935 WR, 1936)
  • 2× Campió de 60 iardes amb tanques baixes (1935, 1936)
  • Campió de salt de longitud (1936)

Penn Relays (25 d'abril de 1936)[51]

Trobada doble contra Michigan (2 de maig de 1936)[52]

Tri-Meet contra Notre Dame i Michigan State (9 de maig de 1936)[53]

Trobada doble contra Wisconsin (16 de maig de 1936)[54]

Trobada dual contra USC (13 de juny de 1936)[55]

Campionats de la Conferència Interuniversitària Central (1935, 1936)[56][57]

Campionat de pista coberta Big Ten (9 de març de 1935)[58]

  • Campió de la cursa de 60 iardes (WR de 1935)[59]

Campionats a l'aire lliure de la Big Ten[i][60][61]

  • 2× Campió de salt de longitud (1935 WR, 1936)
  • 2× campió dels 100 iardes llises (1935 empatat amb WR, 1936)
  • 2× Campió de les 220 iardes llises (1935 WR, 1936)
  • 2× Campió de 220 iardes amb tanques baixes (WR 1935, 1936)

Campionats de la NCAA[62]

Campionats d'atletisme dels EUA

Campionats d'atletisme a l'aire lliure dels EUA[63]

Campionats dels EUA d'atletisme en pista coberta

Jocs Olímpics de 1936

Proves olímpiques[69]

  • Campió dels 100 metres
  • Campió dels 200 metres (WR)
  • Campió de salt de longitud

Jocs Olímpics

  • Medalla d'or dels 100 metres (OR)
  • Medalla d'or dels 200 metres (WR)
  • Medalla d'or en salt de longitud (OR)
  • Medalla d'or en relleus de 4 × 100 metres (WR)

Rècords mundials

Fonts:[70][71][72]

Cursa de 50 iardes

Cursa de 60 iardes (interior)

  • 23 de març de 1935: 6,09 segons[k][l]

60 metres llisos (interior)

  • 23 de febrer de 1935: 6,6 segons[m]

Cursa de 100 iardes

  • 17 de juny de 1933: WR empatat en 9,4 segons[n][o]
    • 15 de maig de 1948: Trencat per Melvin E. Patton en 9,3 segons

100 metres llisos

  • 20 de juny de 1936: 10,2 segons[79]
    • 3 d'agost de 1956: Trencat per Willie Williams en 10,1 segons[79]

Cursa de 220 iardes

  • 25 de maig de 1935: 20,3 segons[p]
    • 7 de maig de 1949: Trencat per Melvin E. Patton en 20,2 segons

200 metres llisos (corba)

  • 5 d'agost de 1936: 20,7 segons[q]
    • 26 de maig de 1951: Trencat per Andy Stanfield en 20,6 segons

220 iardes amb tanques baixes

  • 25 de maig de 1935: 22,6 segons[r][s]
    • 8 de juny de 1940: Trencat per Fred Wolcott en 22,5 segons

Salt de longitud

  • 25 de maig de 1935: 26 peus 8¼ polzades o 8,13 metres
    • 12 d'agost de 1960: Va ser trencat per Ralph Boston amb un salt de 26 peus 11¼ polzades o 8,21 metres

Salt de longitud (pista coberta)

  • 23 de febrer de 1935: 25 peus i 9 polzades o 7,85 metres[t]
    • 20 de febrer de 1960: Irvin Roberson el va trencar amb un salt de 25 peus i 9,5 polzades o 7,86 metres.

Relleus de 4 × 100 metres

Rècords mundials no estàndard

Font:[27]

Cursa de 90 iardes

  • Establert per Charles Paddock el 1921 amb un temps de 8,8 segons
  • Trencat per Jesse Owens el 4 de maig de 1934 amb un temps de 8,6 segons

Cursa de 100 iardes (15 iardes d'avantatge a la sortida)

  • Establert per Frank Wykoff el 1930 amb un temps de 8,7 segons[80]
  • Desmuntat per Jesse Owens el 23 d'abril de 1935 en 8,6 segons[v][80]

Cursa de 120 iardes

  • Establert per Howard Drew el 1914 amb un temps d'11,6 segons
  • Trencat per Jesse Owens el 4 de maig de 1934 amb un temps d'11,5 segons
Remove ads

Homenatges i distincions

El 1976, Jesse Owens va ser premiat pel president Gerald Ford amb la Medalla Presidencial de la Llibertat dels EUA. El 28 de març de 1990, a títol pòstum, va rebre la Medalla d'Or del Congrés de mans del president George H. W. Bush.

El 1984, un carrer de Berlín va ser rebatejat amb el seu nom, igual com una escola secundària al districte de Lichtenberg.

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads