Latiumita

La latiumita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la latiumita, al qual dona nom. Fou anomenada això per C.E. Tilley i N.F.M. Henry per la seva localitat tipus, Laci, el nom llatí de la qual és Latium.

Latiumita
Cristalls prismàtics blancs de latiumita. Exemplar procedent de Cava di Campagnano, caldera del volcà Sacrofano, Laci, Itàlia.
Fórmula química	(Ca,K)₄(Si,Al)₅O11(SO₄,CO₃)
Epònim	Laci
Localitat tipus	Pedrera I Cappuccini, Albano Laziale, Roma, Laci, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EG.45
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EG.45
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.06a
Dana	73.1.2.1
Heys	17.10.6
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 12,06 Å; b = 5,08 Å; c = 10,81 Å; β = 106°
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Propietats òptiques	biaxial (+/-)
Índex de refracció	nα = 1,600 a 1,603 nβ = 1,606 a 1,609 nγ = 1,614 a 1,615
Birefringència	δ = 0,014
Angle 2V	mesurat: 83° a 90°, calculat: 84° a 88°
Dispersió òptica	r > v marcada
Impureses comunes	Mn, Na, Cl, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Lat
Referències	[1]

Característiques

La latiumita és un silicat de fórmula química (Ca,K)₄(Si,Al)₅O₁₁(SO₄,CO₃). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la latiumita pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: cymrita, naujakasita, manganonaujakasita, dmisteinbergita, strätlingita, vertumnita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfil·lita, lennilenapeïta, parsettensita, estilpnomelana, kampfita, tuscanita, jagoïta, wickenburgita, hyttsjoïta, armbrusterita, britvinita i bannisterita.

Formació i jaciments

En la seva localitat tipus es va trobar en blocs de calcàries metamorfitzades expulsats per activitat volcànica.^[2] S'ha descrit associat a hedenbergita, grossularia-andradita, melilita, leucita, haüyna, kaliofil·lita.^[3]