Cymrita

La cymrita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de Cymru el nom en gal·lès de Gal·les, on va ser descoberta.^[2]

Cymrita
Cymrita (assenyalada amb la fletxa blanca) de la localitat tipus
Fórmula química	BaAl₂Si₂(O,OH)₈·H₂O
Localitat tipus	mina Benallt (Tyddyn Meirion mine; Ty Canol mine), Rhiw, Llanfaelrhys, Península de Lleyn, Gwynedd, Gal·les, Regne Unit
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EG.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EG.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.15
Dana	78.1.3.1
Heys	16.12.6
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,32Å; b = 36,6Å; c = 7,66Å; β = 90°
Color	incolor, verd, marró
Duresa (Mohs)	2 a 3
Lluïssor	vítria, sedosa
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	translúcida
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,611 nβ = 1,619 nγ = 1,621
Birefringència	δ = 0,010
Dispersió òptica	relativament forta
Impureses comunes	Fe, Mn, K
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1949
Símbol	Cym
Referències	[1]

Característiques

La cymrita és un fil·losilicat de fórmula química BaAl₂Si₂(O,OH)₈·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cymrita pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: naujakasita, manganonaujakasita, dmisteinbergita, kampfita, strätlingita, vertumnita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfil·lita, lennilenapeïta, parsettensita, estilpnomelana, latiumita, tuscanita, jagoïta, wickenburgita, hyttsjoïta, armbrusterita, britvinita i bannisterita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1949 a la mina Benallt, a Rhiw, Llanfaelrhys (Gwynedd, Gal·les). Sol trobar-se associada a altres minerals com: ganofil·lita, calcita, albita, lawsonita, hialotequita, banalsita, hialofana, hedifana i biotita.^[2]