Noseana

La noseana és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats) que pertany al grup sodalita. Va ser descoberta l'any 1815 a la regió volcànica d'Eifel, a l'estat de Renània-Palatinat (Alemanya). Martin H. Klaproth li va posar el nom en honor del físic, químic i mineralogista alemany Karl Wilhelm Nose (1753-1835).

Noseana
Grup de cristalls de noseana de Wannenköpfe, regió d'Eifel, Alemanya
Fórmula química	Na₈(Al₆Si₆O24)(SO₄)·H₂O
Epònim	Karl Wilhelm Nose
Localitat tipus	Laach lake volcanic complex (en)
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.07
Dana	76.2.3.2
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Estructura cristal·lina	a = 9.07(1) Å
Grup espacial	grup espacial 215
Color	blanc, blau, gris, marró, negre
Macles	en {111}
Exfoliació	perfecta
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	5,5
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	translúcid, transparent
Densitat	2,3 a 2,4
Índex de refracció	n = 1.461 - 1.495
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Nsn
Referències	[1]

Característiques

La noseana és un alumino-tectosilicat amb anió addicional de sulfat, del tipus feldspatoide, amb catió de sodi hidratat. Pertany al grup sodalita de minerals. Cristal·litza en el sistema cúbic formant cristalls dodecahedrals, tot i que també s'hi troba de manera granular i massiva. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5,5, i la seva fractura és concoidal. Es pot confondre amb haüyna de color pàl·lid. La noseana de color blau brillant es confon fàcilment amb la latzurita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la noseana pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

Formació i jaciments

Es forma en fonolites (roques volcàniques alcalines) deficients en silici. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sanidina, mica, leucita, magnetita, ilmenita, titanita o zircó.