Psychoda

gènere d'insectes From Wikipedia, the free encyclopedia

Psychoda
Remove ads

Psychoda és un gènere d'insectes dípters pertanyent a la família dels psicòdids.[1]

Dades ràpides Taxonomia, Enregistrament ...
Thumb
Psychoda grisescens fotografiat a Bèlgica.
Thumb
Psychoda alternata
Thumb
Femella adulta de Psychoda acutipennis de 2 mm de llargària
Remove ads

Descripció

  • Els adults, d'aparença rabassuda, mesuren entre 2 i 4 mm de llargària, tenen una envergadura de 10 a 12, són de color marró grisenc i tenen les ales cobertes d'escates (igual que la resta de llurs cossos), la qual cosa els fan semblants a arnes petites.
  • No tenen venes creuades a les ales, tan sols unes 8 venes (de les quals dues bifurcades) que corren gairebé en paral·lel i en sentit longitudinal per la part anterior de llurs ales.
  • Les antenes, de 13 segments, són d'aparença pilosa i posseeixen pèls llargs que surten de les unions entre els segments.
  • Les larves no tenen potes i presenten tots dos extrems de llurs cossos més foscos que la resta.[2][3]
Remove ads

Reproducció

Les femelles ponen llurs ous (molt petits i de color marró o crema) en postes de 10 a 200 sobre la matèria orgànica humida que es troba en indrets com desguassos o dipòsits, sobretot en aquells dipòsits d'aigües fecals que es troben per sota del nivell del clavegueram públic. Les larves surten dels ous normalment en 48 hores i es nodreixen de matèria orgànica en descomposició durant, si fa no fa, 14-15 dies. Romanen en l'estat de pupa durant uns pocs dies i després emergeixen com a adults, els quals només viuran entre 2 i 5 dies.[2][4]

Remove ads

Alimentació

Les larves mengen matèria orgànica en descomposició, microorganismes, algues i sediments, mentre que els adults es nodreixen del nèctar de les flors i d'aigua.[3]

Hàbitat

Són comuns en instal·lacions de tractament d'efluents, sobretot en sales o cambres de filtres i on ocupen, en grans quantitats, les parts eixutes de les parets. També es desenvolupen en drenatges, reixetes de banys, patis o safareigs, tubs de descàrrega de banys i safareigs, rases, fosses sèptiques, xarxes de clavegueram i tots aquells indrets on s'acumulin fangs i detritus.[2][4]

Distribució geogràfica

Es troba al Iemen, Mongòlia, la península de Corea, Indonèsia (Papua Occidental), Borneo, Sri Lanka, Taiwan, el Japó,[5][6] l'Índia, Malàisia, les illes Filipines (Mindanao, Luzon i Negros), les illes Ryukyu, la Micronèsia, Nova Irlanda, Nova Guinea, les illes Carolines, Austràlia (Queensland, Victòria, Tasmània), Nova Zelanda,[7] Amèrica (Nord-amèrica, Mèxic, Cuba, Jamaica, Costa Rica, les Antilles, Trinidad i Tobago, Panamà, Colòmbia, Guaiana, Xile i el Brasil), Àfrica (Algèria, el Camerun, Uganda, Tanzània, Kenya i Sud-àfrica) i Europa (França,[8] la Gran Bretanya,[9][10][11] l'Estat espanyol i Suècia).[12]

Remove ads

Costums

Durant el dia, els adults descansen posats sobre àrees ombrejades o superfícies amb una certa humitat (cambres de bany, etc.) i esdevenen actius durant la nit en què es veuen rondant desguassos i embornals. Davant de qualsevol perill volen, d'una manera vacil·lant i irregular, distàncies curtes i tornen a posar-se sobre una altra superfície.[4][3]

Observacions

Atès que es troben en llocs malsans podrien ésser, en teoria, portadors de bacteris, però, tot i així, no són considerats veritables vectors de malalties[4] (encara que s'han documentat casos en què la inhalació de parts dels seus cossos ha produït asma bronquial).[13][14][15]

Taxonomia

Remove ads

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads