Quart

Quart és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Girona. És un important referent de la ceràmica i la terrissa a Catalunya. Fa més de 700 anys que es té constància dels seus inicis. Durant força anys hi tingué lloc la Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart molt reconeguda per la seva importància en el sector de la terrissa i de la ceràmica però que en aquests moments ja no es porta a terme. Hi ha documentats dos poblats ibèrics, el de la Creueta, situat al Puig d'en Rovira, i el de Castellar de la Selva.^[1]

Per a altres significats, vegeu «Quart (desambiguació)».

Quart

Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
41° 56′ 24″ N, 2° 50′ 24″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Gironès
Capital	Quart
Població humana
Població	4.099 (2024) (107,59 hab./km²)
Llars	61 (1553)
Gentilici	Quartenc, quartenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	38,1 km²
Banyat per	Onyar
Altitud	91 m
Limita amb	Girona Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Llambilles Madremanya Juià Sant Martí Vell Fornells de la Selva
Organització política
• Alcalde	Ferran Rodero Tomas (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	17242
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17142
Codi IDESCAT	171426
Lloc web	quart.cat

Fills il·lustres

• Lluís Sellés Romà (1922-1979), músic i fotògraf.

Geografia

El nom de Quart és d'origen romà i significa que hi havia el quart mil·liari, és a dir, que es trobava a quatre milles de la ciutat de Girona.^[2]

• Llista de topònims de Quart (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

L'actual municipi de Quart és el resultat de l'agregació, el 1846, dels antics termes independents de Castellar de la Selva, Montnegre, Palol d'Onyar i el mateix Quart.^[3]

Demografia

Entitat de població	Habitants (2024)
Quart	2.919
Palol d'Onyar	871
la Creueta	246
Sant Mateu de Montnegre	43
Castellar de la Selva	12
Montnegre	8
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 65 64 61 307 473 1.139 950 1.003 755 672

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 896 921 1.089 990 1.043 1.185 1.272 1.969 2.094 2.094

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2.123 2.183 2.402 2.545 2.609 2.637 2.762 2.983 3.255 3.441

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 3.478 3.640 3.798 3.906 4.099 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart

La història de la terrissa de Quart té el seu inici durant la baixa edat mitjana, quan un grup d'artesans s'establiren en aquesta zona, rica en terres argiloses, per desenvolupar la seva labor.

Posteriorment, aquests artesans es van agrupar en la confraria de Santa Justa i Santa Rufina, i sota aquest gremi visqueren entre els segles XVI i XIX una època d'esplendor econòmica, fins que l'aparició de nous materials i noves tecnologies feu entrar al sector en crisi. A partir d'aquest moment Quart s'especialitza progressivament en la ceràmica decorativa i artística, i durant aquesta nova etapa el municipi viurà un període clau en la història de la ceràmica catalana, emparat en l'estètica modernista i noucentista i impulsat per artistes com Gustau Violet, Rafael Masó o Fidel Aguilar.^[4]