-eig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈɛt͡ʃ/
	balear /ˈət͡ʃ/, /ˈɛt͡ʃ/
Occidental:	/ˈet͡ʃ/

• Etimologia: Del sufix -ejar i la desinència Ø).

Desinència

-eig ‎(verbal)

1. (balear, alguerès) Forma conjugada en primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs regulars en -ejar.

   Exemples: passejar → passeig, batejar → bateig.

Notes

• En poden derivar substantius, especialment per calc del castellà -ear i -eo, com a alternativa a les derivacions deverbals típiques amb -ció, -atge, -ment, -ada, -ança.