amarinar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.mə.ɾiˈna/
Occidental:	nord-occidental /a.ma.ɾiˈna/
	valencià /a.ma.ɾiˈnaɾ/, /a.ma.ɾiˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: amarinà
• Etimologia: Del prefix a- i marí.

Verb

amarinar trans.

1. Posar en una embarcació la gent de mar que necessita.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	amarinar			haver amarinat
gerundi	amarinant			havent amarinat
participi	amarinat, amarinada, amarinats, amarinades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	amarino	amarines	amarina	amarinem	amarineu	amarinen
	amarine						val
	amarini						sept
	amarín			amarinam	amarinau		bal
imperfet	amarinava	amarinaves	amarinava	amarinàvem	amarinàveu	amarinaven
passat simple	amariní	amarinares	amarinà	amarinàrem	amarinàreu	amarinaren
futur	amarinaré	amarinaràs	amarinarà	amarinarem	amarinareu	amarinaran
condicional	amarinaria	amarinaries	amarinaria	amarinaríem	amarinaríeu	amarinarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	amarini	amarinis	amarini	amarinem	amarineu	amarinin
	amarine	amarines	amarine			amarinen	occ, bal
imperfet	amarinés	amarinessis	amarinés	amarinéssim	amarinéssiu	amarinessin
		amarinesses		amarinéssem	amarinésseu	amarinessen
	amarinàs	amarinassis	amarinàs	amarinàssim	amarinàssiu	amarinassin	bal
		amarinasses		amarinàssem	amarinàsseu	amarinassen	val, bal (1)
	amarinara	amarinares	amarinara	amarinàrem	amarinàreu	amarinaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	amarina	amarini	amarinem	amarineu	amarinin
	–				amarinau		bal
	–		amarine			amarinen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... amarinat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... amarinar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... amarinat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... amarinat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... amarinat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... amarinat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... amarinar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... amarinat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... amarinat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... amarinat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: amarino, amarina, amarinem

Derivats

• amarinament

Sinònims

• tripular

Traduccions

Traduccions

• Castellà: marinar ^(es)
• Francès: équiper ^(fr) un vaiseau
• Italià: allistire ^(it), guarnire ^(it), attrazzare ^(it)
• Llatí: navim armare ^(la)
• Portuguès: marinhar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·ri·nar (4)
• Anagrames: marinara, marinarà, raïmaran

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot