costa

Potser volíeu: Costa, costà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈkɔs.tə/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈkɔs.ta/
	valencià /ˈkɔs.ta/, /ˈkɔs.tɔ/

• Rimes: -ɔsta
• Etimologia: Del llatí costa, segle X.

Nom

costa f. ‎(plural costes)

1. Part de la terra que toca al mar.
2. Pendís de muntanya.

Sinònims

• ascensió, pujada
• pendent, pujada
• platja

Derivats

• acostar
• costaner
• costella
• costejar
• costerejar

Traduccions

Part de la terra que toca al mar

• Afrikaans: kus ^(af)
• Albanès: breg ^(sq)
• Alemany: Küste ^(de) f.
• Anglès: coast ^(en)
• Àrab: ساحل‎ ^(ar)
• Armeni: ափ ^(hy) ‎(ap)
• Belarús: бе́раг ^(be) m. ‎(bérah)
• Castellà: costa ^(es)
• Coreà: 연안 ^(ko) ‎(yeonan)
• Cors: costa ^(co)
• Danès: bred ^(da)
• Eslovac: pobrežie ^(sk) n.
• Eslovè: obala ^(sl) f.
• Esperanto: marbordo ^(eo)
• Feroès: strond ^(fo) f.
• Finès: rannikko ^(fi)
• Francès: côte ^(fr)
• Friülà: cueste ^(fur) f.
• Gallec: costa ^(gl) f.
• Gal·lès: arfordir ^(cy)
• Georgià: ნაპირი ^(ka) ‎(nàpiri)
• Grec: ακτή ^(el) f. ‎(aktí)
• Grec antic: παράλιος ^(grc) f. ‎(parálios)
• Groenlandès: sissaq ^(kl)
• Hindi: सीमा ^(hi)
• Hongarès: part ^(hu)
• Irlandès: cósta ^(ga) m.
• Islandès: strönd ^(is) f.
• Italià: costa ^(it)
• Japonès: 海岸 ^(ja)
• Letó: krasts ^(lv)
• Lituà: pajuris ^(lt)
• Llatí: litus ^(la) n., limbus ^(la) m.
• Mongol: тэнгисийн эрэг ^(mn)
• Neerlandès: kust ^(nl)
• Occità: còsta ^(oc) f.
• Polonès: wybrzeże ^(pl) n.
• Portuguès: costa ^(pt)
• Romanès: coastă ^(ro)
• Rus: побере́жье ^(ru) n. ‎(poberéjie)
• Serbocroat: обала ^(sh), obala ^(sh) f.
• Suahili: pwani ^(sw)
• Suec: kust ^(sv)
• Tagal: pampang ^(tl)
• Tai: ชายฝั่ง ^(th)
• Turc: sahil ^(tr)
• Txec: pobřeží ^(cs) n., břeh ^(cs) m.
• Urdú: کنارہ‎ ^(ur)
• Vietnamita: bờ biển ^(vi)
• Xinès: 海岸 ^(zh) ‎(hǎi'àn)
• Zazaki: kıst ^(diq)

Pendís de muntanya

• Anglès: slope ^(en)
• Castellà: cuesta ^(es)
• Francès: côte ^(fr)
• Italià: costa ^(it)

Verb

costa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de costar.

   Quant costa això?

2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb costar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cos·ta (2)
• Anagrames: acost ^(alfagrama), casot, oscat, tacos, tasco, tascó, tocàs, tosca, toscà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈkos.ta/, meridional /ˈkoh.ta/

Americà: alt /ˈkos.t(a)/, baix /ˈkoh.ta/

• Rimes: -osta
• Etimologia: Del català o del gallec costa, del llatí costa.

Nom

costa f. ‎(plural costas)

1. costa (part de la terra que toca al mar)

Derivats

• acostar
• costanero
• costero

Miscel·lània

• Síl·labes: cos·ta (2)
• Anagrames: actos, casto, catos, cotas, cotas, tacos, tasco, tascó, tocas, tocás, tosca

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre costa

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔs.ta/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kost- ‎(«os»).

Nom

costa f. ‎(genitiu costae)

1. costella
2. costat, banda

   Costae navium. ― Els costats de la nau.

   Costae aheni. ― Els costats de l'olla.

   Tergora diripere costi. ― Estripar la pell [d'un animal] dels costats.

3. vessant d'una muntanya (en llatí medieval)
4. costa marítima (en llatí medieval)

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	costa	costae
Vocatiu	costa	costae
Acusatiu	costam	costās
Genitiu	costae	costārum
Datiu	costae	costīs
Ablatiu	costā	costīs