desafiar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/də.zə.fiˈa/
Occidental:	nord-occidental /de.za.fiˈa/
	valencià /de.za.fiˈaɾ/, /de.za.fiˈa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del prefix des- i afidar, d’origen feudal, literalment «revocar la fidelitat al senyor», segle XIV.

Verb

desafiar trans.

1. Provocar algú a demostrar alguna cosa.

   Et desafio a donar a conèixer els teus projectes. (César Bona, La nova educació: Els reptes i desafiaments d'un mestre d'avui, 2016)

2. Trencar amb les normes establertes.

   Una ràpida mirada retrospectiva ens torna als dissenyadors de l'avantguarda racionalista del primer terç de segle, que van desafiar tota la tradició ornamental de les arts decoratives. (Joan M. Marin, Octubre: art i disseny, Universitat Jaume I, 1998)

3. Batre's en dol a vida o mort.

   Dos germans seus van tenir unes qüestions amb el seu promès, es van desafiar i el van matar. (Joan Amades, Costumari català el curs de l'any: Tardor, 1956)

Conjugació

Primera conjugació amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	desafiar			haver desafiat
Gerundi	desafiant			havent desafiat
Participis	desafiat, desafiada, desafiats, desafiades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	desafio	desafies	desafia	desafiem	desafieu	desafien
	desafie						val
	desafiï						sept
	desafii			desafiam	desafiau		bal
Imperfet	desafiava	desafiaves	desafiava	desafiàvem	desafiàveu	desafiaven
Passat simple	desafií	desafiares	desafià	desafiàrem	desafiàreu	desafiaren	v.cent, eiv
Futur	desafiaré	desafiaràs	desafiarà	desafiarem	desafiareu	desafiaran
Condicional	desafiaria	desafiaries	desafiaria	desafiaríem	desafiaríeu	desafiarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	desafiï	desafiïs	desafiï	desafiem	desafieu	desafiïn
	desafie	desafies	desafie			desafien	occ
Imperfet	desafiés	desafiessis	desafiés	desafiéssim	desafiéssiu	desafiessin
		desafiesses		desafiéssem	desafiésseu	desafiessen
	desafiàs	desafiasses	desafiàs	desafiàssem	desafiàsseu	desafiassen	bal, nota 1
		desafiassis		desafiàssim	desafiàssiu	desafiassin	bal
	desafiara	desafiares	desafiara	desafiàrem	desafiàreu	desafiaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		desafia	desafiï	desafiem	desafieu	desafiïn
					desafiau		bal, alg
			desafie			desafien	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... desafiat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... desafiar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... desafiat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... desafiat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... desafiat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... desafiat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... desafiar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... desafiat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... desafiat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... desafiat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: defy ^(en)
• Castellà: desafiar ^(es)
• Francès: défier ^(fr)
• Gallec: desafiar ^(gl)
• Portuguès: desafiar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·a·fi·ar (4)
• Anagrama: desfaria

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot