embromar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /əm.bɾuˈma/
balear /əm.bɾoˈma/, /əm.bɾuˈma/
Occidental: nord-occidental /em.bɾoˈma/
valencià /em.bɾoˈmaɾ/, /em.bɾoˈma/
Informal: nord-occidental /am.bɾoˈma/

Verb

embromar trans., pron. (pronominal embromar-se)

  1. Omplir-se el cel de núvols o enterbolir-se l'aire amb boira o quelcom semblant.
    «Però no hi havia cura: s'embromava de nou el cel, s'anaven acoblant els núvols, i ... altre cop les boires, el muntanyam de les remaleïdes boires!» (Joan Pons y Massaveu, Com anàvem dient, 1917)
    «En un tres i no res, l'aire s'embromava amb aquell gas empudegador. L'insecticida projectava la seva pols humida.» (Jordi Llavina, La mà tallada, 1999)

Conjugació

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads