espavilar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /əs.pə.βiˈɫa/, balear /əs.pə.viˈɫa/
Occidental: nord-occidental /es.pa.βiˈɫa/
valencià /es.pa.viˈɫaɾ/, /es.pa.βiˈɫa/
Informal: nord-occidental /as.pa.βiˈɫa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *despabilare, de papilus ‎(«metxa dels ciris»).

Verb

espavilar trans., pron. ‎(pronominal espavilar-se)

  1. Revifar un foc.
    «Se'n va a espavilar el foc. Després s'acosta al cubell i comença a posar-hi roba d'un altre cove que té a prop.» (Àngel Guimerà, Sol, solet, 1907)
  2. Posar l'enteniment en actiu, aguditzar l'enginy.
    «Semblen dolces bestioles que van a mullar-se la cara, per espavilar-se.» (Enric Castelló Cogollos, Tronada d'estiu, 1996)
  3. Adquirir destresa per poder ser autosuficient i resoldre els problemes de la vida diària.
    «La Kati, la trobo massa ingènua, infantil, què vols que t'hi digui, l'has d'espavilar.» (Montserrat Roig, Ramona, adéu, 1978)
    «La majoria de joves actuals no se sabran espavilar. Els ho hauran donat tot tan fet.» (Joan Tahull, Fidel Molina, Iolanda Montero, Perspectives de l'autoritat del professorat a l'educació actual., 2016)

Conjugació

Primera conjugació regular
Més informació Formes no personals, Simples ...
    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Més informació Indicatiu, jo ...

Sinònims

Antònims

Traduccions

Aguditzar l’enginy

Miscel·lània

  • Síl·labes: es·pa·vi·lar (4)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads