instant

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /insˈtan/
balear /insˈtant/, /insˈtan/
Occidental: nord-occidental /insˈtan/
valencià /insˈtant/, /insˈtan/
  • Rimes: -ant
  • Etimologia: Del llatí īnstantem ‎(«present, urgent»), substantivat com a «temps present fugaç», participi de īnstāre ‎(«estar al damunt, instar»), de stāre ‎(«estar»), segle XIV.

Nom

instant m. ‎(plural instants)

  1. Porció de temps brevíssima.

Derivats

Traduccions

Traduccions

Adjectiu

instant inv. ‎(plural instants)

  1. (formal) Que insta, que fa una sol·licitud o demanda.
    «No tenia cap inconvenient a posar un vigilant a l'obra aturada per manca de pagament, anant les despeses que originaria aquesta vigilància a càrrec dels defendents, instants d'aquesta ordre.» (Lluís Puig i Ferriol, Sentència del 7 de novembre de 1975, 1975)

Verb

instant

  1. Gerundi del verb instar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: ins·tant (2)

Vegeu també

Remove ads

Anglès

  • Pronúncia: /ˈɪnstənt/ àudio (EUA) ⓘ

Nom

instant ‎(plural instants)

  1. instant

Adjectiu

instant ‎(no comparable)

  1. instantani

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads