patir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pəˈti/
Occidental:	nord-occidental /paˈti/
	valencià /paˈtiɾ/, /paˈti/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: patí
• Etimologia: Del llatí pati, infinitiu de patior, segle XVI.

Verb

patir trans., intr.

1. Penar, tolerar, sofrir amb resignació.

   Patir fam, patir la calor estival, patir erosió un terreny, etc.

2. Sentir els greuges, injúries o pesars.

   Patir els insults, patir una esbroncada, etc.

3. Tenir, estar posseït d'alguna cosa.

   Patir una malaltia, patir esgotament, patir una crisi una societat, etc.

4. Tenir algun mal o algun dolor (doldre).

   Patir un mal de cap, patir de tos ronca, patir cremades, etc.

5. Estar preocupat per alguna cosa, preocupar-se.

   Patir pel futur dels fills, patir pel tercer món, etc.

Compostos i expressions

1. Qui no sap el que és servir, no sap el que és patir: denota com es pateix servint i el poc fruit que se'n treu a canvi.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	patir			haver patit
gerundi	patint			havent patit
participi	patit, patida, patits, patides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	pateixo	pateixes	pateix	patim	patiu	pateixen
	patesc						bal
	pateixi						sept
	patisc	patixes	patix			patixen	occ
	patixo						n-occ
imperfet	patia	paties	patia	patíem	patíeu	patien
passat simple	patí	patires	patí	patírem	patíreu	patiren
futur	patiré	patiràs	patirà	patirem	patireu	patiran
condicional	patiria	patiries	patiria	patiríem	patiríeu	patirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	pateixi	pateixis	pateixi	patim	patiu	pateixin
	patisca	patisques	patisca			patisquen	occ
	patesqui	patesquis	patesqui	patiguem	patigueu	patesquin	bal
imperfet	patís	patissis	patís	patíssim	patíssiu	patissin
		patisses		patíssem	patísseu	patissen
	patira	patires	patira	patírem	patíreu	patiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	pateix	pateixi	patim	patiu	pateixin
	–		patesqui	patiguem		patesquin	bal
	–	patix	patisca			patisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	pateix						bal, alg
imperfet	pativa	patives	pativa	patívem	patíveu	pativen	n-occ, alg
	patigueva	patigueves	patigueva	patiguévem	patiguéveu	patigueven	n-occ
passat simple	patigué	patigueres	patigué	patiguérem	patiguéreu	patigueren	bal
condicional	patiriva	patirives	patiriva	patirívem	patiríveu	patiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	patixa	patixes	patixa	patisquem	patisqueu	patixen	n-occ
		patixos	patixo				n-occ
	patesca	patesques	patesca			patesquen	bal
imperfet	patigués	patiguesses	patigués	patiguéssem	patiguésseu	patiguessen
	patissi		patissi				sept, alg
	patiguera	patigueres	patiguera	patiguérem	patiguéreu	patigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... patit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... patir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... patit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... patit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... patit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... patit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... patir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... patit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... patit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... patit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: pateixo, pateix, patim

Derivats

patiment, impassible,impassibilitat, passible,passibilitat, passió, compatir, compadir

Traduccions

Sofrir, tolerar

• Alemany: leiden ^(de)
• Anglès: suffer ^(en)
• Àrab: تَأَلَّمَ ^(ar)
• Belarús: пакутава́ць ^(be) ‎(pakutavats)
• Búlgar: стра́дам ^(bg) ‎(stràdam)
• Castellà: sufrir ^(es), padecer ^(es), tolerar ^(es)
• Coreà: 괴로와하다 ^(ko) ‎(goerowahada)
• Danès: lide ^(da)
• Eslovac: trpieť ^(sk)
• Eslovè: trpeti ^(sl)
• Esperanto: suferi ^(eo)
• Finès: kärsiä ^(fi)
• Francès: souffrir ^(fr)
• Friülà: sufrî ^(fur), patî ^(fur)
• Gallec: sufrir ^(gl)
• Grec: υποφέρω ^(el) ‎(ipofero)
• Grec antic: πάσχω ^(grc) ‎(páskhō), νοσέω ^(grc) ‎(noséō)
• Hebreu: סבל‎ ^(he)
• Hongarès: szenved ^(hu)
• Italià: soffrire ^(it)
• Japonès: 被る ^(ja)
• Letó: ciest ^(lv)
• Lituà: kęsti ^(lt)
• Llatí: patior ^(la)
• Llombard: patir ^(lmo), (alt) patéixer ^(lmo), sofrir ^(lmo)
• Neerlandès: lijden ^(nl)
• Noruec: lide ^(no)
• Polonès: cierpieć ^(pl)
• Portuguès: sofrer ^(pt)
• Quítxua: ñak'ay ^(qu)
• Romanès: suferi ^(ro)
• Rus: страда́ть ^(ru) ‎(stradat)
• Sard: patire ^(sc)
• Sicilià: patiri ^(scn)
• Suahili: teseka ^(sw)
• Suec: lida ^(sv)
• Tai: ตรำ ^(th)
• Turc: elem çekecek ^(tr)
• Txec: trpět ^(cs)
• Ucraïnès: стражда́ти ^(uk) ‎(strajdati)
• Vènet: patir ^(vec)
• Vietnamita: chịu đựng ^(vi)
• Xinès: 受苦 ^(zh) ‎(shòukǔ)

Sentir els greuges, injúries o pesars

• Anglès: suffer ^(en)
• Castellà: sufrir ^(es), tolerar ^(es)
• Llatí: sustineo ^(la)

Tenir

• Anglès: have ^(en)
• Castellà: sufrir ^(es), tener ^(es)
• Llatí: patior ^(la)

Tenir algun mal

• Anglès: suffer ^(en), pain ^(en)
• Castellà: sufrir ^(es), padecer ^(es), adolecer ^(es), doler ^(es)
• Llatí: aegroto ^(la)

Preocupar-se

• Anglès: worry ^(en)
• Castellà: sufrir ^(es), preocuparse ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·tir (2)
• Anagrames: apitr, parit, partí, pirat, trapi, trapí, tripa

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot