posseir

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /pu.səˈi/
balear /po.səˈi/, /pu.səˈi/
Occidental: nord-occidental /po.seˈi/
valencià /po.seˈiɾ/, /po.seˈi/

Verb

posseir trans., pron. (pronominal posseir-se)

  1. Tenir la pertinença d'alguna cosa, ser-ne propietari o gaudir-ne.
  2. (passiva) Estar dominat sense disposar de la voluntat.
  3. Tenir una relació sexual amb algú.

Conjugació

Paradigmes de flexió: posseeixo, posseeix, posseïm

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Català antic

Verb

posseir

  1. posseir (tenir la possessió)
    «Aquell usurer amava tant son fill, que tot quant podia feÿa, que 'l tengués pagat, e aytant com podia se sforçave a ajustar diners, per ço que faés a son fill posseir gran riquesa.» (Ramon Llull, Llibre de meravelles, 1367)

Conjugació

Variants

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads