posseir
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central /pu.səˈi/ balear /po.səˈi/, /pu.səˈi/ Occidental: nord-occidental /po.seˈi/ valencià /po.seˈiɾ/, /po.seˈi/
Verb
posseir trans., pron. (pronominal posseir-se)
- Tenir la pertinença d'alguna cosa, ser-ne propietari o gaudir-ne.
- (passiva) Estar dominat sense disposar de la voluntat.
- Tenir una relació sexual amb algú.
Conjugació
Tercera conjugació incoativa amb hiat entre el radical i la desinència
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Sinònims
Traduccions
Miscel·lània
Vegeu també
Remove ads
Català antic
- Etimologia: Del llatí possidēre.
Verb
posseir
- posseir (tenir la possessió)
- «Aquell usurer amava tant son fill, que tot quant podia feÿa, que 'l tengués pagat, e aytant com podia se sforçave a ajustar diners, per ço que faés a son fill posseir gran riquesa.» (Ramon Llull, Llibre de meravelles, 1367)
Conjugació
Conjugació antiga
Variants
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads