predicar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /pɾə.ðiˈka/ Occidental: nord-occidental /pɾe.ðiˈka/ valencià /pɾe.ðiˈkaɾ/, /pɾe.ðiˈka/
- Rimes: -a(ɾ)
- Homòfon: predicà
- Etimologia: Del llatí praedicare, segle XIV.
Verb
predicar trans.
- Difondre els principis d'una religió o creença.
- Exhortar a seguir una recomanació.
Conjugació
Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Derivats
Relacionats
Traduccions
Traduccions
- Alemany: predigen (de)
- Anglès: preach (en)
- Àrab: خَطَبَ (ar)
- Armeni: քարոզել (hy) (karozel)
- Búlgar: проповя́двам (bg) (propoviàdvam)
- Castellà: predicar (es)
- Eslovac: kázať (sk)
- Esperanto: prediki (eo)
- Finès: saarnata (fi)
- Francès: prêcher (fr)
- Gal·lès: pregethu (cy)
- Georgià: ქადაგება (ka) (kadàgueba)
- Hongarès: prédikál (hu)
- Islandès: predika (is)
- Italià: predicare (it)
- Luxemburguès: priedegen (lb)
- Macedoni: проповеда (mk)
- Neerlandès: verkondigen (nl)
- Occità: presicar (oc)
- Portuguès: predicar (pt)
- Romanès: predica (ro)
- Rus: пропове́довать (ru) (propovédovat)
- Suec: predika (sv)
- Txec: kázat (cs)
- Való: pretchî (wa)
Miscel·lània
- Síl·labes: pre·di·car (3)
Vegeu també
Remove ads
Castellà
- Pronúncia(i):
- Peninsular: \pɾe.ðiˈkaɾ\
- Americà: alt /p(ɾe).diˈkaɾ/, baix \pɾe.ðiˈkaɾ\
- Rimes: -aɾ
- Etimologia: Del llatí praedicare.
Verb
predicar (present predico, passat prediqué, futur predicaré)
Conjugació
Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical
Miscel·lània
- Síl·labes: pre·di·car (3)
Remove ads
Portuguès
- Etimologia: Del llatí praedicare.
Verb
predicar
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads