sortior

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɔr.tɪ.ɔr/
• Etimologia: De sors.

Verb

sortior ‎(1a present^?), sortīre ‎(2a present), sortīrī ‎(infinitiu), sortītus sum ‎(perfet); deponent

1. sortejar, tocar, sortir segons els daus o un altre element d'atzar

   Sortitus est Macedoniam provinciam.

   Li ha sortit la província de Macedònia.

2. dividir, distribuir, repartir a sorts

   Reliqua rerum tuarum post te alium atque alium dominum sortientur.

   La resta dels teus béns, després de tu, faran cap primer a un amo i després a un altre.

Derivats

• sortītiō
• sortītō
• sortītor
• sortītus