subjectar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /sub.ʒəkˈta/
Occidental: nord-occidental /sub.d͡ʒekˈta/
valencià /sub.d͡ʒekˈtaɾ/, /sub.d͡ʒekˈta/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: subjectà
  • Etimologia: Del llatí subiectare, forma freqüentativa del verb subiacěre, format pel prefix sub- («a baix») i el verb iacěre («llançar»), és a dir, «llançant a baix, dominar algú tirant-lo a terra».

Verb

subjectar trans.

  1. Assegurar, pel mitjà que sigui, la immobilitat d'alguna cosa.

Conjugació

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: sub·jec·tar (3)
  • Heterograma de 9 lletres (abcejrstu)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads