trontollar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central /tɾun.tuˈʎa/ balear /tɾon.toˈʎa/, /tɾun.tuˈʎa/ Occidental: nord-occidental /tɾon.toˈʎa/ valencià /tɾon.toˈʎaɾ/, /tɾon.toˈʎa/
Verb
trontollar intr., trans.
- Balançar-se una cosa contínuament i ràpidament, en especial quan hi ha risc que es desprengui d'algun lloc.
- Les copes trontollaven en les estanteries cada cop que picaven de peus.
- Trontollar un queixal.
- Per extensió, alguna cosa (un govern, un acord, la pau, etc.) tenir un gran risc de caure, trencar-se o no poder esdevenir.
- Els acords amb la competència trontollen per culpa de la nova patent.
- Ja trontollava el govern abans de dimitir els seus ministres en massa.
- La pau trontolla a l'Orient Mitjà amb cada nova acció violenta.
Conjugació
Primera conjugació regular
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: trontollo, trontolla, trontollem
Vocal rizotònica: /o/
Sinònims
Derivats
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: tron·to·llar (3)
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads