trontollar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /tɾun.tuˈʎa/
balear /tɾon.toˈʎa/, /tɾun.tuˈʎa/
Occidental: nord-occidental /tɾon.toˈʎa/
valencià /tɾon.toˈʎaɾ/, /tɾon.toˈʎa/

Verb

trontollar intr., trans.

  1. Balançar-se una cosa contínuament i ràpidament, en especial quan hi ha risc que es desprengui d'algun lloc.
    Les copes trontollaven en les estanteries cada cop que picaven de peus.
    Trontollar un queixal.
  2. Per extensió, alguna cosa (un govern, un acord, la pau, etc.) tenir un gran risc de caure, trencar-se o no poder esdevenir.
    Els acords amb la competència trontollen per culpa de la nova patent.
    Ja trontollava el govern abans de dimitir els seus ministres en massa.
    La pau trontolla a l'Orient Mitjà amb cada nova acció violenta.

Conjugació

Paradigmes de flexió: trontollo, trontolla, trontollem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

Derivats

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: tron·to·llar (3)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads