Calor

Calor

Imatge amb càmera tèrmica d'una destil·leria d'alcohol
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons

La calor és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula. També es pot definir com la sensació que s'experimenta en rebre directament o indirectament la radiació solar, o d'aproximació a una font exotèrmica.

Dites populars

• A la tardor ni fred ni calor.^[1]
• Al fort de la calor, compra la llenya i el carbó.^[2]
• Al Sol sense barret, ni quan fa calor ni quan fa fred.^[3]
• Del setembre a la tardor, torna la calor.^[4]
• Estiu calorós, hivern rigorós.^[5]
• Hivern fredós, estiu calorós.^[5]
• La cura del constipat vol calor i ungüent de llençol.^[1]
• Llampec gros, forta pluja i molta calor.^[3]
• Lo que guarda del fred, guarda de la calor.^[6](Cat.)
• Ni per calor deixis la capa, ni per fred la carabassa.^[6](Bar.)

(var.) Ni per calor ni per fred, no et llevis la capa ni el barret.^[6](Manresa, Olot)

• No hi ha primavera sense flors ni estiu sense calors.^[7]
• Oreneta primerenca, primavera calorenca.^[4]
• Pescador i caçador, o fam o fred o calor.^[8]

(var.) Pescador, ò caçador, ò fam, ò fret, ò calor.^[9]

• Quan la set t'apreti fort de la calor, no et carreguis d'aigua i glopeja-la amb vinagre o llimó.^[2]
• Tots los calors no són febre.^[6](Val.)

Dites relacionades amb el santoral

• Calors de Nadal són frescors per Pasqua.^[10]

(var.) Calors de Nadal són frescors per Pasqua; fredors per Nadal, calors pasquals.^[10]

(var.) Per Nadal, calor, i per Pasqua fred, fan l'any bo i dret.^[10]

• Calor en febrer? En Pasqua tremolaré.^[11]

(var.) Si tenc calor pes febrer, per Pasqua tremolaré^[10]

• Calor per Sant Miquel, calor del cel.^[12]
• Del setembre a la tardor, torna la calor.^[4]
• El fred de Sant Vicenç i la calor de Sant Llorenç no fan reganyar les dents.^[3]
• Freds de Sant Vicenç i calors de Sant Llorenç no duren gens.^[12]
• La canícula, la monja la porta i el frare se l'emporta.^[13]

(var.) Sa monja l'encén i es frare l'apaga.^[14](Mall.)

Fa referència a la diada de Santa Margarida (20 de juliol) i Sant Bernat (20 d'agost), quan comença i acaba les calors d'estiu.

• Les calors de Sant Miquel porten riquesa del cel.^[3]
• Per Sant Antoni gelades, i per Sant Llorenç, calorades.^[3]
• Per Sant Vicenç fred i per Sant Llorenç calor són de poca duració.^[3]
• Sant Bernabé serè, calor al darrer.^[13]
• Si per Sant Miquel fa calor, collites al bo i millor.^[3]
• Per Sant Pere i Sant Joan, la calor va en gran.^[15]

Frases fetes i locucions

• La calor d'En Ramis, que es ventava pel gener.^[6](Cat.)

(var.) Sa calor d'En Ramis, que suava de gener.^[6](Mall., Men.)

Es diu d'una persona que és excessivament calorosa.

Referències

1. 1 2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 desembre 2025].
2. 1 2 Viladot-Puig, 2003.
3. 1 2 3 4 5 6 7 Parés i Puntas, 1999.
4. 1 2 3 Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
5. 1 2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «estiu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
6. 1 2 3 4 5 6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «calor». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
7. ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 24 desembre 2025].
8. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fred». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
9. ↑ Carlos i Amat, 1718.
10. 1 2 3 4 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic» (en català). L'autor. [Consulta: 24 desembre 2025].
11. ↑ Gisbert, 2011.
12. 1 2 Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
13. 1 2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. IV. Estiu. 3a. ed. Barcelona: Salvat, 2001. 
14. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «monja». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
15. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Joan». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia

• Carlos i Amat, Joan. Quatre cents aforismes cathalans. Barcelona: Estampa de Ioan Pau, y Ioan Marti Llibraters, 1718. 
• Gisbert, Adolf. Refranyer temàtic : amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà (PDF). Godella: Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià, Ajuntament Godella, 2011 [Consulta: 24 desembre 2025]. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.