Pebre

Pebre

Pebrer
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Espècie a Viquiespècies
Multimèdia a Commons

El pebre és un espècia de sabor picant que s'obté del fruit dessecat del pebrer (Piper nigrum). Es fa servir a nivell mundial com a condiment general de diversos plats i embotits.

Dites populars

• Alls i pebre vi volen beure.^[1]
• Bitxo, pebre i all, menjar de cavall.^[1]
• De pebre i pa beneït, poquet.^[1]
• El pebre és calent.^[1]
• El pebre és petit i té bon pic.^[1]
• La lletugueta va mal, sense oli, vinagre, pebre i sal.^[1]
• Peix, arròs i pebre volen vi per beure.^[1]
• Rostit sense vi no val un comí, pilota sense pebre no val un senabre, estofat sense xocolata no val una patata.^[1]
• Val més un gra de pebre que una lliura d'arròs.^[1]

Frases fetes i locucions

• A fum de pebres.^[2]

Amb recursos extrems per a fer fugir algú.

• Bufa el pebre.^[2]

Ésser una persona molt pebre.

• Coent com el pebre.^[2]

Ser molt picant.

• Costar el pebre.^[2]

Ésser molt car.

• Picar a pebre.^[2]

Ésser molt car.

• Pudir a pebre.^[2]

Tenir mal aspecte.

• ¿Quin pebre li fa coure els ulls?^[2]

S'al·ludeix a una persona que es preocupa o s'entremet en coses en què no hauria de posar-se.

• Vermell (o més vermell que) com un pebre.^[2]

Ésser una persona o cosa molt vermella.

Embarbussaments

• Setze jutges d'un jutjat / mengen fetge d'un penjat, / si el penjat es despengés / es menjaria els setze fetges / dels setze jutges que l'han jutjat.^[3]

(var.) Setze]] gallets de fetge fregit. / setze quinzets de fetge fregit.

(var.) Setze jorns rojos, / dotze jutges bojos d'un jutjat / mengen fetge amb pebre roig / d'un heretge que han penjat / uns metges mig enutjats.

• Un plat blanc pla, / ple de "prebe" negre està.^[4]

Referències

1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Parés i Puntas, 1999.
2. 1 2 3 4 5 6 7 8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pebre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
3. ↑ Jordà Mulet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5. 
4. ↑ Bassa, Ramon «Un tigre, dos tigres, tres tigres, o la fonologia i les seves relacions amb la llengua parlada i escrita» (PDF). Maina. Escola universitaria de professorat d'EGB [Palma], Núm. 5, (1982), pàg. 40-43. ISSN: 0211-2116 [Consulta: 23 agost 2015].

Bibliografia

• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.